Els neandertals van viure en Lezetxiki fins al cap del que es preveu, segons un nou estudi
- En la cova de Lezetxiki en Arrasate, afectada recentment per les obres del TAV, un investigador de la universitat de Bordeus afirma que l'home neandertal va viure fins a l'Aurigñac, després de revisar les pinedes que van aparèixer en el jaciment.
En un dels jaciments prehistòrics més importants del País Basc, Lezetxiki, la presència de neandertals era coneguda, però un nou estudi assegura que aquesta espècie d'homo va viure més tard del que es creia.
Tal com va avançar aquest mitjà de comunicació en la notícia sobre els danys causats a la cova per les obres del TAV, l'investigador de la Universitat de Bordeus, Diego López Onaindia, acaba de publicar l'article en la revista American Journal of Biological Anthropology, al costat d'altres investigadors internacionals, entre ells l'arqueòleg de la UPV i el director d'excavacions de Lezetxiki, Álvaro Arrizabalaga. En les excavacions realitzades per José Miguel de Barandiarán en 1966, l'estudi aporta més dades sobre dues pinces exposades en Lezetxiki.
En Lezetxiki s'observa perfectament la transició entre els temps de Moustier i Aurigñac: en el primer predominen els neandertals; en el segon predominen l'homo sapiens o l'home actual
López ha explicat a través de Twitter els detalls del seu treball i ha mostrat la seva preocupació pels danys causats pel túnel bte del TAV en Lezetxiki: "No entenc com es pot acceptar que això succeeixi en el segle 21".
L'Institut Català de Palentología Humana i Evolució Social (IPHES) també ha donat eco a la recerca. L'IPHES afirma que l'excavació de la cova es realitza des de fa anys, la qual cosa converteix a Lezetiki en un "jaciment de referència per a conèixer la prehistòria", ja que l'estratigrafia induïda recull gairebé totes les cultures prehistòriques.
De fet, en Lezetxiki es pot observar perfectament la transició entre els temps de Moustier i Aurigñac: en el primer predominaven els neandertals; en el segon, l'homo sapiens o home actual. No obstant això, les últimes datacions cronològiques apunten al fet que molts dels vestigis lítics que es consideraven del període Mouster poden ser també del període Aurigñac, per la qual cosa existia el dubte que les dents que apareixien en aquestes seqüències estratigràfiques eren els neandertals.
López, després d'escanejar i estudiar detalladament les dents, afirma que són els neandertals més madurs. Per tant, aquests vestigis de Lezetxiki confirmen que la presència de neandertals en el nord de la Península Ibèrica és molt superior a l'esperada, entre 57.000 i 32.000 anys.
En el sud de l'illa indonèsia de Sulawesi, en la cova de Leang Karampuang, arqueòlegs de les universitats Griffith i Southern Cross i de l'Agència Nacional d'Indonèsia han descobert un quadre de tres figures antropomòrfiques i un senglar. Segons l'estudi publicat en la revista... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
Des que en 1991 van descobrir el cadàver de Ötzi als Alps, els 5.000 anys conservats en molt bon estat han estat utilitzats per a nombroses recerques. Des del principi, els 61 tatuatges que contenia en la seva pell van ser els que li van atendre. Els experts creien que aquests... [+]
Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]
En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.
L'estructura té uns 10.000... [+]
Aquest cap de setmana he visitat una cova amb pintures prehistòriques. Pintures realitzades amb òxid de ferro i manganès fa uns 30.000 anys. Aquestes visites em semblen interessants per a reubicar el nostre lloc com a éssers humans en el món, són una oportunitat per a... [+]
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]
Els investigadors de la Freie Universität de Berlín han trobat la fortalesa siberiana més antiga de la història, fa 8.000 anys. Durant molt de temps s'ha cregut que les fortaleses van arribar a l'altura de la Revolució Neolítica a causa de l'estabilització de les comunitats... [+]
En la cova de Ghar-e Boof, al sud de la serralada de Zagros a l'Iran, no s'han trobat espines d'homínids, però sí d'animals menjats per ells fa uns 80.000 anys, concretament 941.
L'estudi d'aquests ossos ha permès conèixer la dieta de l'època. La revista Scientific Report ha... [+]
Fa 57.000 anys els neandertals van gravar unes línies fines en la cova de La Roche-Cotard, a la vall del Loira (França), segons l'últim estudi publicat per la universitat de Basilea en la revista PlosOne.
L'equip dirigit pels arqueòlegs Jean Claude Marquet i Dorota Wojtczak... [+]
