Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Nacionalisme contradictori


14 de octubre de 2022 - 09:46

El cap de setmana del 8 i 9 d'octubre vam ser testimonis de la celebració de la punta de la dreta espanyola. Amb motiu del Dia de la Hispanitat, Vox va organitzar l'esdeveniment “Visqui 22” en l'espai Mad Cool d'Alcobendas. Sobre la participació d'aquesta reunió s'han realitzat diverses interpretacions; l'extrema dreta, com no podia ser d'una altra manera, ha mostrat una gran satisfacció davant l'acostament de 30.000 persones, ja que han passat gairebé 90 anys des que l'extrema dreta va tenir tants seguidors. Premsa i premsa han subratllat que només s'ha complert el 10% de la seva capacitat per a posar de manifest el fracàs de l'esdeveniment amb joguines amb sentit humorístic. Uns altres, no obstant això, no tenim motius per a celebrar res, ni per a riure's de res, perquè l'espectacle tràgic que hem vist no ens produeix més que ràbia i descontentament.

Les crítiques que cada any es fan al dia de la Hispanitat en aquesta època em semblen esgotades. Per això, donaré per descomptat que el que es va donar fa 530 anys va ser una massacre enorme i que Amèrica no necessitava el “descobriment” de ningú, ni de totes les “innovacions” que havien existit des del descobriment. Jo crec que en aquests dies es posa de manifest la hipocresia de la dreta espanyola i algunes contradiccions, que són les que es refereixen a la nació i al nacionalisme. El dia de la Hispanitat, que es van reunir a Madrid, és un dia de celebració de l'orgull patriòtic, de celebració de la identitat nacional. Reivindiquen el dret a sentir-se orgullosos per ser patriòtics, per ser espanyols, i acostumen als quatre vents la importància de la identitat. Al mateix temps, els qui parlen de llibertat i d'amor a la nació el 12 d'octubre, no tots, per descomptat, ho profereixen per a explicar lliurement l'odi i el menyspreu cap als nacionalismes que apareixen en la perifèria. És curiós, a més, com utilitzen la paraula nacionalisme en forma de burles, entre altres adjectius més ofensius i duros. Dic que és curiós perquè utilitzen sempre la paraula nacionalisme com a burla i sempre mirant al País Basc o a Catalunya. El partit Vox mai diria que els forts crits amb Espanya que es van veure en “Viva 22” el cap de setmana, la bandera, la simbologia i el sentiment de la comunitat són nacionalisme, ni tan sols s'equivocaria! El nostre, sens dubte, és un nacionalisme, un nacionalisme separatista, independentista i, com la història els ha demostrat clarament, agressiu. L'única diferència que jo veig és que la d'ells és el nacionalisme d'estat, més ampli, políticament hegemònic i, per tant, legítim. Pel nacionalisme estatalista sí, pels nacionalismes particularistes i no estatals, en cap cas. Les banderes, les cançons i la història que tant odien són una amenaça per a l'espanyolitat que senten tan feble.

Si això no fos prou contradictori, l'extrem dret té altres enemics que posen en perill la identitat i integritat de l'Estat espanyol, a més dels límits de la pàtria. La crisi d'immigració que va esclatar des de 2015 ha suposat un gran repte per als països europeus. Enfront d'aquest problema global, la solució proposada per les extremitats dreta és ben coneguda; muralles, fronts i expulsions, totes elles en nom de la seguretat. No és casualitat que Vox tingui en el seu programa la mateixa categoria de “Immigració i identitat nacional”. El projecte del multiculturalisme planteja la recuperació de la sobirania política i el centralisme dels països per l'extrema dreta de tota Europa contra la dependència de les agendes globalistes. Com veuen perillar el seu nacionalisme, la punta de la dreta es dirigeix a trepitjar i marginar a tots els seus enemics.

L'auge dels nacionalismes d'extrema dreta a Europa no és més que un símptoma d'una situació molt més complexa. El món globalitzat actual i la societat universalista suposen un repte per a l'acció política. Per a fer front a aquests grans reptes, l'extrem dret proposa solucions senzilles, massa senzilles i suposadament eficaces. Jo no tinc fórmules per a afrontar els reptes que ens planteja el multiculturalisme, el globalismo i la postmodernitat, però tinc clar que el nacionalisme, el xovinista, l'agressiu i l'excloent vists en “Viva 22” no és una solució. Com diu Joxe Azurmendi, “l'originalitat de la nació no està aïllada i en la seva essència 'neta' de sobreviure, sinó alimentar-se i enriquir-se de les més variades relacions”.

 

Juan Tovar Torres

Estudiante de Filosofia, Política i Economia en la Universitat de Deusto

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-08-25 | Patxi Azparren
El Procés i els processos

No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.

Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]


Ni llebrer ni gos de caça

Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.

És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]


L'OTAN ha declarat la guerra a Rússia?

Els globalistes han triat França, Polònia i el Regne Unit per a crear un conflicte obert amb l'OTAN al novembre, ja que els Estats Units està immers en la campanya electoral per a la Presidència de novembre.

D'aquesta manera, la presència de soldades de Polònia, França, el... [+]


Els ajuntaments obliden el risc de l'amiant

Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu... [+]


2024-08-23 | Kontxita Beitia
Rosca

El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]


La GI-636 ens mata!

En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.

Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.

Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]


2024-08-23 | Naiara Perez
Problemes

He sentit dir que les millors llàgrimes són les que veuen els aeroports. Però suposo que es tractava d'altres llàgrimes el que va dir, i no com jo he vist durant aquestes vacances.

Durant diverses hores, les llàgrimes van dominar l'aeroport de Munic, llàgrimes d'indignació,... [+]


La repressió no cessa, que la solidaritat no la tingui!

Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]


No a la xenofòbia en Osakidetza!

M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]


2024-08-22 | Joan Mari Beloki
Ha estat de la Unió Europea

Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]


2024-08-21 | Maru
"Vigilància en el centre": tret, pun

Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot... [+]


Animant a una selecció que ens prohibeix

Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.

El motiu no és que no li agradi... [+]


2024-08-21 | Josu Iraeta
On anem o no anem?

Amb l'objectiu de ser objectiu, posant l'accent en els moviments significatius que han existit dins del govern presidit pel senyor Pedro Sánchez, i davant els objectius que ha posat de manifest la signatura del decret d'últimes decisions, m'agradaria fer públiques algunes idees... [+]


Euskal herriarentzat nolako Estatu bat nahi dugu?

Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]


Eguneraketa berriak daude