Més de 600 deportats bascos van ser portats a camps de concentració nazis
- El dimarts es compliran 75 anys de l'alliberament de Mauthausen. El Govern Basc ha fet públic un estudi sobre la deportació d'almenys 253 ciutadans bascos per part dels nazis. A aquesta llista, no obstant això, li falten molts noms d'euskaldunes d'Iparralde, i segons el relat realitzat per ARGIA, serien en realitat més de 600 els deportats bascos.
L'any passat el Butlletí General d'Espanya va publicar la llista dels presos republicans morts en Mauthausen, entre ells els 89 presos d'Hego Euskal Herria. Però se sabia que les víctimes del Sud que van caure en mans dels nazis van ser més de dues-centes. En concret, segons un estudi de l'Institut Gogora del Govern Basc, que ara ha fet públic, almenys “253 bascos” van ser deportats –113 d'ells morts-.
En la llista publicada per la institució presidida per Aintzane EZENARRO figuren els noms dels deportats que "van néixer o van viure a Euskadi o que van rebre el suport del Govern Basc en l'exili", incloent-hi els de Navarra, però queda potes per sota de la perspectiva de tota Euskal Herria, ja que falten víctimes d'Iparralde per a arribar a la xifra total de bascos deportats, encara que aquestes dades estan a l'abast de tots.
ARGIA ha registrat la base de dades de la Fundació Francesa per a la Memòria dels Deportats, i en el recompte d'urgència realitzat ha trobat almenys altres 355 bascos. Per tant, es pot deduir que es van emportar als camps de concentració nazis a més de 600 bascos, una xifra que supera àmpliament la que els va donar Gogora.
En tots els pobles hi ha un deportat basc
Baiona, Bokale, Ainhoa, Senpere, Maule, Hendaia, Aldude, Gixune, Altzürükü, Donapaleu… En gairebé tots els pobles de Lapurdi, Behe Nafarroa i Zuberoa hi ha deportats bascos. Els seus noms i cognoms i el seu lloc de naixement estan en les llistes dels combois des de França ocupada als nou principals camps de concentració nazis.
La majoria d'ells, gairebé un centenar, van ser traslladats a Buchenwald, però també a Auschwitz, Dachau i Ravensbrückera –a aquest últim es van dedicar moltes dones basques a l'esclavitud en les armes–, gairebé totes van ser detingudes entre 1943 i 1945, moltes d'elles per la seva resistència.
Els deportats del Nord van ser reconeguts en el seu moment per l'Estat francès. Per contra, els d'Hegoalde han estat oblidats durant dècades després de la mort de Franco. Les associacions de víctimes han demanat en nombroses ocasions que es publiqui el llistat oficial de víctimes. Avui dia, la majoria d'aquests deportats ja estan morts, i desgraciadament, les institucions públiques arriben tard.
El Govern Basc ha aprofitat l'efemèride de l'alliberament de Mauthausen per a fer públics les dades, però la recerca és fruit del treball realitzat durant anys per l'historiador Etxahun Galparsoro, acompanyat de Josu Chueca i BEÑAT Iturrioz.
D'aquí es dedueix que la majoria dels deportats del Sud van ser traslladats a Mauthausen –115 persones– entre 1940 i 1942, i que dos terços no van aconseguir sobreviure a aquest camp de concentració austríac. A més, en la llista apareixen deu dones –quatre van morir–, algunes de les quals són conegudes, com la donostiarra Simonne Lelouch, gasada per ser jueva a Auschwitz.
ARGIA ha dedicat el reportatge principal i la portada en la revista d'aquesta setmana al tema dels deportats bascos, i el dimarts avançarà tota la informació en la web.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
