Homenatge a Praga al gudari de Busturia Anjel Lekuona, afusellat pels nazis en un camp de concentració
- El busturiarra va ser afusellat en 1945 en un camp de concentració de la Tercera Reich i ha estat homenatjat al costat d'altres sis republicans aquest dilluns en el cementiri de Praga, on va ser incinerat i enterrat.
En el cementiri de Strasnice (Praga) ha estat homenatjat el busturiarra Anjel Lekuona, que després de lluitar per la República en la Guerra de 1936 va fugir a França i va ser deportat a camps de concentració. Va ser afusellat pels nazis el 10 d'abril de 1945. En l'homenatge també han recordat a altres sis persones republicanes: Enric Moner (Figueres, Girona), Pedro Raga (Ulldekona, Tarragona), Antonio Medina (Motril, Granada), Rafael Moyà (Andratx, Mallorca), Vicente Vila-Cuenca (Alberic, València) i Antonio Clemente (Vera, Almeria).
L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Praga i responsables del cementiri de Strasnic, en coordinació amb un grup de treball per la memòria dels deportats. Precisament, en Strasnic es troba el Memorial de les víctimes del camp de concentració d'Hradis, a Alemanya.
En el suburbi d'Hradisch no hi havia cremorio algun i per això els portaven al cementiri de Strasnic.
Aquest camp formava part del major camp de concentració de Flossenbürg. Flossenbürg va ser alliberat el 23 d'abril de 1945 per les tropes estatunidenques i es van trobar amb 65.000 presoners, entre ells 14.000 morts en els mesos previs, segons diverses recerques. S'estima que més de 100.000 presoners van passar per tota la xarxa de Flossenbürg i que més de 30.000 van morir a causa de la crisi humanitària.
En el suburbi d'Hradis no hi havia cremorio algun i per això els portaven al cementiri de Strasnic. El responsable del crematori, Frantisek Suchy, es va enfrontar a l'amenaça dels nazis i va prendre les dades dels cossos que cremaven i els va ficar en caixes separades al costat del seu fill. Gràcies a això sabem els noms de diversos deportats enterrats en el lloc, entre ells el d'Anjel Lekuona.
El nebot de Lekuona, Antón Gandarias, ha acudit a l'acte celebrat a Praga al costat de representants del Govern Basc i ha agraït l'esforç realitzat per a recuperar la memòria del seu oncle. Les cendres de Lekuona seran dipositades en el memorial, ja que la família s'ha emportat la terra de la casa natal de Busturia a Checa. Al maig, l'Ajuntament de Busturia i l'Institut Gogora col·locaran una llosa de plaques en el municipi del mort, també anomenada Stolpersteine, que recorda a milers de víctimes a tot el món, i que porta el nom de Lekuona.
Gogora no acaba la llista de deportats
Gogora va publicar en 2020 el treball sobre els deportats bascos realitzat per l'investigador Etxahun Galparsoro, en el qual s'explica que almenys 253 bascos van ser traslladats a camps de concentració nazis, dels quals 113 van morir, un 47%.
No obstant això, l'Institut de la Memòria del Govern Basc ha admès que aquesta xifra pot variar a mesura que es vagin realitzant nous estudis. ARGIA, després de publicar l'estudi, va advertir que el número d'euskaldunes deportats pot ser molt major –entorn de 600, segons els càlculs d'aquest setmanari– ja que els noms dels ciutadans d'Ipar Euskal Herria que van ser traslladats als camps de concentració no estan en la llista feta pública per l'organització dirigida per Aintzane Ezenarro.
Homenatge també al deportat Jose Mari Agirre
Recentment s'ha homenatjat també un altre deportat, en aquest cas a Euskal Herria. José Mari Agirre, nascut en el caseriu Egixarre d'Etxebarri, milicià de la Guerra de 1936 i que va sofrir onze empresonaments en la fugida de França al costat del seu camarada Marcelino Bilbao, va estar en Mauthaussen entre 1940 i 1945, fins que va ser alliberat en aquell terrible camp.
Agirre va morir a Palma en 2009 i ara, el 26 de març, l'associació Ahaztuak en Etxebarri, ha homenatjat l'ex milicià republicà amb un acte de reconeixement i de conferències.
Aurten ere, uztailaren 8an, astelehenean gogoratuko dute German Rodrigez haren omenezko oroitarriaren alboan. 13:00etan izanen da: aurreskua lehenbizi, Mikel Lasarteren bertsoak gero eta La Furia eta Fermin Balentziaren emanaldiak bukatzeko. Iluntzean, Peñak, isilik eta... [+]
Naiz.eus-ek aurreratutakoaren arabera, 2004ko martxoan Espainiako polizia batek eta bere semeak erail zuten Angel Berrueta eta bere alargun zein seme alabek, Nafarroako Gobernuaren aitortza ofiziala jasoko dute, indar polizialen indarkeriaren biktima moduan.
A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]
Com a la nostra professió se li ha acusat d'ideologitzar i de ser subjectiu, els historiadors tenim una obsessió especial per mantenir l'objectivitat i el rigor científic. En conseqüència, en el passat, entre els historiadors també existia un prejudici sobre les fonts de... [+]
Erorien Monumentua eraisteko eskatzen duten memoria elkarteen ustez ezin da eraikin frankista horren etorkizuna utzi herritarren esku: “Faxismoa omentzen duen eraikinarekin zer egin frankismoaren oinordekoek ere parte hartzen ahal duten galdeketa batek ezin du... [+]
86 urte bete dira asteazkenean Iruñean 795 preso errepublikarrek Europako ihesaldi handiena egin zutela. Aldiz, abantzu 800 iheslari horietarik bakarrik hiruk erdietsi zuten muga trabeskatzea.
Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.
