Homenatge a Praga al gudari de Busturia Anjel Lekuona, afusellat pels nazis en un camp de concentració
- El busturiarra va ser afusellat en 1945 en un camp de concentració de la Tercera Reich i ha estat homenatjat al costat d'altres sis republicans aquest dilluns en el cementiri de Praga, on va ser incinerat i enterrat.
En el cementiri de Strasnice (Praga) ha estat homenatjat el busturiarra Anjel Lekuona, que després de lluitar per la República en la Guerra de 1936 va fugir a França i va ser deportat a camps de concentració. Va ser afusellat pels nazis el 10 d'abril de 1945. En l'homenatge també han recordat a altres sis persones republicanes: Enric Moner (Figueres, Girona), Pedro Raga (Ulldekona, Tarragona), Antonio Medina (Motril, Granada), Rafael Moyà (Andratx, Mallorca), Vicente Vila-Cuenca (Alberic, València) i Antonio Clemente (Vera, Almeria).
L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Praga i responsables del cementiri de Strasnic, en coordinació amb un grup de treball per la memòria dels deportats. Precisament, en Strasnic es troba el Memorial de les víctimes del camp de concentració d'Hradis, a Alemanya.
En el suburbi d'Hradisch no hi havia cremorio algun i per això els portaven al cementiri de Strasnic.
Aquest camp formava part del major camp de concentració de Flossenbürg. Flossenbürg va ser alliberat el 23 d'abril de 1945 per les tropes estatunidenques i es van trobar amb 65.000 presoners, entre ells 14.000 morts en els mesos previs, segons diverses recerques. S'estima que més de 100.000 presoners van passar per tota la xarxa de Flossenbürg i que més de 30.000 van morir a causa de la crisi humanitària.
En el suburbi d'Hradis no hi havia cremorio algun i per això els portaven al cementiri de Strasnic. El responsable del crematori, Frantisek Suchy, es va enfrontar a l'amenaça dels nazis i va prendre les dades dels cossos que cremaven i els va ficar en caixes separades al costat del seu fill. Gràcies a això sabem els noms de diversos deportats enterrats en el lloc, entre ells el d'Anjel Lekuona.
El nebot de Lekuona, Antón Gandarias, ha acudit a l'acte celebrat a Praga al costat de representants del Govern Basc i ha agraït l'esforç realitzat per a recuperar la memòria del seu oncle. Les cendres de Lekuona seran dipositades en el memorial, ja que la família s'ha emportat la terra de la casa natal de Busturia a Checa. Al maig, l'Ajuntament de Busturia i l'Institut Gogora col·locaran una llosa de plaques en el municipi del mort, també anomenada Stolpersteine, que recorda a milers de víctimes a tot el món, i que porta el nom de Lekuona.
Gogora no acaba la llista de deportats
Gogora va publicar en 2020 el treball sobre els deportats bascos realitzat per l'investigador Etxahun Galparsoro, en el qual s'explica que almenys 253 bascos van ser traslladats a camps de concentració nazis, dels quals 113 van morir, un 47%.
No obstant això, l'Institut de la Memòria del Govern Basc ha admès que aquesta xifra pot variar a mesura que es vagin realitzant nous estudis. ARGIA, després de publicar l'estudi, va advertir que el número d'euskaldunes deportats pot ser molt major –entorn de 600, segons els càlculs d'aquest setmanari– ja que els noms dels ciutadans d'Ipar Euskal Herria que van ser traslladats als camps de concentració no estan en la llista feta pública per l'organització dirigida per Aintzane Ezenarro.
Homenatge també al deportat Jose Mari Agirre
Recentment s'ha homenatjat també un altre deportat, en aquest cas a Euskal Herria. José Mari Agirre, nascut en el caseriu Egixarre d'Etxebarri, milicià de la Guerra de 1936 i que va sofrir onze empresonaments en la fugida de França al costat del seu camarada Marcelino Bilbao, va estar en Mauthaussen entre 1940 i 1945, fins que va ser alliberat en aquell terrible camp.
Agirre va morir a Palma en 2009 i ara, el 26 de març, l'associació Ahaztuak en Etxebarri, ha homenatjat l'ex milicià republicà amb un acte de reconeixement i de conferències.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
