Aquestes van ser les paraules del parlamentari de Suma Iñaki Iriarte Navarra en la Comissió de Relacions Ciutadanes (portaveu de la Comissió): “Estic dient que en els últims 40 anys ho hem fet tot bé? No, fem autocrítica i diem que [Mikel] Zabalza, [Mikel] Arregi, [Germán] Rodríguez i altres famílies d'aquest tipus no vam dir el nostre afecte, que ni tan sols vaig saber sostenir adequadament els seus drets a la justícia i, si ens equivoquem, no ens costa demanar perdó a aquestes famílies”.

Iriarte va comparèixer en basc i va criticar a l'esquerra abertzale per no poder dir que “ETA va ser criminal i terrorista”, mentre que UPN sempre ha condemnat els assassinats de GAL i BVE, com el de “Muguruza o Brouard”. Va subratllar que ells no han creat els GAL, no han exercit la violència, no han fet “guerres a aquells que els van fer la guerra”.

Un representant d'UPN ha afirmat que potser és la primera vegada que s'escolta públicament en el Parlament una autocrítica d'aquest tipus, encara que no ha tingut eco en els mitjans estatals o navarresos, almenys en el matí de l'endemà de la publicació d'aquesta notícia.

Víctimes, benvinguts i torturats

El lehendakari va abandonar en el Parlament el llibre Compromís social per a la construcció d'una convivència democràtica que porta treballant en el Fòrum Social deu mesos. Expe Iriarte, representant del Fòrum, va assenyalar que “el procés de resolució de les conseqüències del cicle de violència en general ha avançat”, especialment a partir de 2016.

El document, en el qual va reconèixer que el que es va obrir a partir de 2011 no és el procés de pau habitual, conté també algunes característiques que l'ONU reconeix als processos de pau. Es va centrar en les víctimes, les rebudes als presos bascos i la tortura, que són un dels principals nusos generats en el procés. Va explicar que el tema de les rebudes està gairebé enfocat: “En 2021, fins avui, 25 presos han estat excarcerats i només dos d'ells han estat acollits en l'espai públic. I volem subratllar que cap dels dos ha estat a Navarra”.

Quant a les víctimes, va precisar que és imprescindible acabar amb el repartiment que es fa avui dia, sobretot perquè es reconeix a les víctimes d'ETA, rebutjant les víctimes de la violència estatal. En aquest sentit, va subratllar que "cal acabar amb la visió de les víctimes de primera i segona".

I, finalment, va fer referència a les torturades a Navarra i va demanar que la recerca sobre la tortura en la CAB duta a terme per l'Institut Basc de Criminologia es dugui a terme també a Navarra, “perquè s'ha demostrat que és curable per a les víctimes de la tortura”. Per això, es va proposar celebrar en 2022 un acte de reconeixement en el Dia Internacional de les Víctimes de la Tortura, “sempre amb el màxim consens possible”.