En primer lloc, defensen el pi perquè ha servit per a repoblar muntanyes buidades en els últims segles. A pesar que el punt de partida és discutible, no es pot negar que es tracta d'un mal model de gestió. En primer lloc, cal assenyalar que aquesta repoblació no ha afavorit la recuperació dels boscos. Per contra, a través de la matarrasa, l'abusiva obertura de les pistes, la contaminació química per aire i altres tècniques agressives, és evident el mal causat a tot arreu, encara que no s'hagi realitzat el seguiment i control necessaris. En una orografia tan complexa com la nostra, s'han emprat tècniques que han estat abandonades a Europa fa temps. Evitar aquest tipus d'atacs mitjançant lleis i reglaments propis de l'Administració, així com prohibir aquestes tècniques en zones amb pendents mínims. Aquesta qüestió es va tramitar en l'anterior legislatura en la Diputació, però amb l'entrada del govern del PNB, els canvis s'han suspès.

D'altra banda, Baskegur fa dues propostes per a revertir la situació: aprofitar els tractaments que se suposa que existeixen per a fer front a aquestes plagues de fongs i estudiar l'impacte del canvi climàtic en els nostres boscos, per a explorar les espècies alternatives. Ens parlen de la bioeconomía forestal, de l'economia circular i de la sostenibilitat, però sense concretar ni una sola proposta dirigida a això. Això sí, en tot això de la vergonya, diuen que les empreses, l'administració i la societat han de participar, després d'haver estat històricament tan agressives contra la participació dels agents socials a favor de la conservació de la naturalesa. La falta de participació de la societat, no obstant això, no és responsabilitat de Baskegur, sinó de la Diputació. Naturkone, nosaltres en la passada legislatura vam aconseguir crear la Mesa de la Biodiversitat, però van ser incapaces de convocar una mateixa reunió, i per descomptat, el PNB ens ha retirat aquest instrument de participació.

Baskegur no qüestiona l'actual política forestal. No prioritza models de gestió orientats a la sostenibilitat, entre altres raons perquè suposaria l'acceptació dels impactes ambientals i no existeix en el seu discurs. Molt al contrari, aprofiten el discurs per a augmentar la confusió i el desconeixement. Constantment esmenten els boscos i la recuperació dels boscos quan es refereixen a la plantació d'arbres de monocultius. Dir que a Euskadi mantenim un equilibri entre frondoses i coníferes és una mentida amb mala intenció. Saben perfectament que les frondoses d'Àlaba compensen l'hegemonia de les plantacions de coníferes de Guipúscoa i Bizkaia. On està l'equilibri a la vall del Deba? En l'alt Urola? En època d'Oria? Si hi ha equilibri, aquest debat no està en la plaça pública. Distingeixen molt bé els boscos i les plantacions, però aprofiten aquesta confusió del discurs per a ocultar els efectes ambientals de la seva activitat. No està permès.

Que els qui diuen que la gestió dels boscos prevé els incendis de manera il·legítima optin per la substitució dels pins per eucaliptus, o que no es tingui en compte la pèrdua o el desgast del sòl per part dels afectats pel canvi climàtic. Utilitzen un discurs políticament correcte perquè la política forestal competència de la Diputació prevalgui un model de gestió intensiva basat en monocultius, sempre sota el control del sector, com si fossin els únics interessats.

Perquè no volen sentir que l'enfonsament dels recursos naturals actuals va en detriment de tota la societat i que per a trobar l'equilibri de la silvicultura cal canviar radicalment la política forestal existent. Naturkone ha assenyalat que la societat “ha de reconèixer les aportacions dels propietaris de terrenys i dels altres membres de la cadena de valor del sector”, però això exigeix un debat públic, entre altres coses perquè els esforços dels propietaris dels terrenys per a la recuperació dels boscos redunden en benefici de tots i no pot perjudicar aquests interessats.

Perquè aquesta crisi no es quedi en un desastre, hauríem de prendre-la com una oportunitat per a corregir els errors. Per això demanem a la Diputació de Guipúscoa que canviï d'una vegada per sempre les seves actuacions. Naturkone va presentar la proposta de canvi i ja han creat les eines que poden servir per a això. Només falta la voluntat de la Diputació