És a dir, tal com ha denunciat l'associació de grups ecologistes i naturalistes de Guipúscoa Naturkon, la planificació que el Govern Basc i les tres Diputacions van difondre la passada tardor als quatre vents sota el nom de “Estratègia basca de recuperació de boscos de Konifero” no té cap base científica. No s'ha demostrat que l'òxid cuprós sigui útil per a combatre la plaga de la banda marró, i cosa que és més greu, els danys ambientals que pot causar aquest tipus de tractament no són menyspreables. En diversos ajuntaments de Guipúscoa s'han aprovat mocions en contra d'aquest tractament, no obstant això, el Govern Basc i la Diputació no s'han donat per vençuts: En concret, han sol·licitat a Madrid que autoritzi els propietaris a realitzar tractaments amb terra. Però, i els danys mediambientals? Ja han realitzat experiments a Guipúscoa, i és evident que no han donat bons resultats (tampoc ho han fet). Què han d'experimentar en una superfície tan gran? Quins protocols seguiran? No estem davant una altra estafa? I es tornen a fer amb diners públics!
Realment és preocupant el menyspreu que les nostres autoritats han mostrat cap a la ciència en un país en el qual tenim centres de recerca capdavanters en Ciència i Tecnologia. Va ara la senyora Tàpia a confessar al parlament que va mentir? Des del principi denunciem que la idea d'utilitzar òxid cuprós és una barbaritat. D'una banda, les fumigacions aèries estan prohibides pels seus efectes nocius sobre el medi ambient, i per un altre, l'òxid cuprós és un fungicida genèrica que es transforma en verí en els ecosistemes aquàtics, mortal per a tots els fongs. En aquestes condicions, el tractament que es pretengui utilitzar en un terç de la superfície de Guipúscoa no pot dissenyar-se en aquests períodes, almenys en nom de la ciència.
És de témer la irresponsabilitat del Govern Basc i de les tres Diputacions en la utilització de mesures que puguin ocasionar danys mediambientals de magnitud. Estan disposats a posar en perill la salut de tots nosaltres i del nostre entorn per a defensar els interessos econòmics d'uns pocs, i l'expressen sense vergonya.
La crisi de les pinedes ens ofereix una oportunitat única per a canviar la política forestal. Es tracta d'un sector que cal modernitzar, obligant a tenir en compte els danys mediambientals. Cal compaginar l'explotació de la naturalesa amb la conservació, i per a això hi ha coneixement i forma a Guipúscoa. La silvicultura no hauria de ser només fusta i per a això és imprescindible alliberar la política forestal del lobby de la fusta. Demanem a la Diputació que convoqui la Mesa de la Biodiversitat al més aviat possible i que d'una vegada per sempre comenci a dissenyar una nova política forestal. I demanem a tots els partits polítics que rebutgin obertament la decisió de la Diputació i del Govern Basc i donin suport a les nostres demandes.
Per part nostra, com fins ara, continuarem fent un seguiment estret del tema perquè la ciutadania estigui informada. Estem disposats a donar la nostra opinió sobre la crisi de les pinedes en qualsevol lloc, ja que la sensibilització de la ciutadania també és la nostra tasca.
En Bedaio se celebra tots els anys un diumenge dels dies en què els pocs i novembre s'estimen mútuament. Un any més, amb una taula per a oferir el manual LandarLantzen 2019, realitzat al costat del gran Olariaga, i per a intentar aclarir les preguntes i els dubtes de la gent... [+]
El panorama del pi s'ha ennegrit, sobretot el del pi insignis (Pinus radiata). També se'l coneix com a pi negre o pi ràpid. El pi negre, en efecte, s'ha ennegrit el paisatge de les muntanyes en les quals ha crescut, i les seves pinedes són negres en totes les èpoques de l'any... [+]
Pinuen gaitzari aurre egiteko Jaurlaritzak eta EAEko hiru foru aldundiek aurkeztu duten plana gogor kritikatu du Naturkon kolektiboak, besteak beste gaitzari aurre egiteko erakundeek proposatu duten oxido kuprosoa toxikoa baita: “Azalduko al digute gure ordezkariek nola... [+]
Dagoeneko EAEko pinuen %33,15 kaltetu dituen onddoari aurre egiteko, oxido kuprosoa erabiltzea proposatzen du planak, beste hainbat neurriren artean. Izan ere, antzeko kasuetan erabili dute eta emaitza onak lortu dira. Eusko Jaurlaritzak eta Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako... [+]
Gipuzkoako (eta oro har Euskal Herriko eremu atlantiarreko) pinudiek bizi duten hondamendia dela eta, basoen kudeaketaren gaiak gaurkotasun handia hartu du. Tentuz irakurtzekoak dira administrazioen eta ikerketa zentroen azalpenak, baina bereziki, Baskegur Euskadiko Egurraren... [+]