El 12 de març de 1976 ens van incloure en l'OTAN mitjançant un referèndum fraudulent. Però el País Basc, amb un caràcter antiimperialista, va donar un model excel·lent, rebutjant aquesta estructura criminal. Sabíem, en aquesta aliança imperialista, que no anava a causar més mal que als altres pobles i al nostre poble.

De fet, en aquesta efemèride d'avui volem posar sobre la taula els danys que ha suposat per a la ciutadania basca i la complicitat d'institucions i empreses basques amb la guerra. A milers de quilòmetres d'aquí, les guerres que crea l'OTAN ens afecten, encara que intentin amagar-se.

Econòmicament, com a part dels estats espanyol i francès i per tant de l'OTAN, la despesa militar que paguem a través del contingent i del conveni seria de gairebé 650.000 euros a l'any. A això caldria afegir la despesa de la indústria militar.

I és hora de posar nom i cognoms als responsables d'Euskal Herria. Entre 1953 i 1974 Franco va implantar el sistema de radar de l'OTAN en el mont Gorramakil de Baztan, i des de 1951 està en funcionament el camp de tir de les Bardenas que genera morts, ferits, contaminació, malalties... Però, a canvi de diners, la Junta de Bardenas i els alcaldes dels municipis participants miren cap a un altre costat. Per part seva, el port de Santurtzi ocupa el lloc 7 en el rànquing mundial de venda d'armes. En 2017, uns 300 contenidors plens d'explosius van sortir del port, la majoria d'ells amb destinació a l'Aràbia Saudita.

A més, a Euskal Herria són més de 100 les empreses que destinen part o la major part de la seva producció a la indústria militar. Gamesa/Aernnova, Sener, ITP o SAPA són alguns d'ells. I per descomptat, també reben subvencions i premis de les institucions públiques (principalment el Govern Basc, però no sols), i la majoria dels bancs (BBVA, CaixaBank, Caixa Rural, Kutxabank...) que hi ha al País Basc inverteixen els seus estalvis en el sector armero.

I no hem d'oblidar que la Universitat del País Basc, la Universitat Pública de Navarra, la Universitat privada d'OPUS i Mondragon Unibertsitatea també tenen convenis amb la indústria militar i el ministeri de defensa.

Totes aquestes organitzacions enumerades són còmplices dels atacs imperialistes i de les conseqüències que aquests han generat.

Però també han estat moltes les lluites que han sorgit davant això: pels drets de les persones migrants, contra la indústria armera basca, per les exportacions del port de Santurtzi, contra el camp de tir de les Bardenas, per les agressions imperialistes, per les marxes feminista-antimilitaristes, per la solidaritat internacionalista, per les lluites contra el racisme...

És imprescindible continuar teixint aliances entre els moviments populars d'Euskal Herria, i teixir totes aquestes lluites, per a desenvolupar un moviment ampli, plural i contundent contra l'imperialisme. Als còmplices que té l'imperialisme a Euskal Herria cal acabar amb la impunitat, cal unir els compromisos contraris a aquest model.