És innegable que les campanyes electorals cansen a tots, no sols a la societat a la qual se'ls demana primer l'atenció i després el vot, sinó també als qui intenten convèncer dia a dia als votants.
L'últim dia, després de conèixer els resultats i valoracions dels uns i els altres, ha arribat el temps de les negociacions dels protagonistes. I finalment, després d'un període de “sedimentació”, arriben diversos estudis, i en això estem.
De cara al resultat obtingut fa pocs dies per EH Bildu, i a mesura que l'alegria inicial es va calmant, em sorgeixen moltes idees i dubtes mirant al futur. Tal vegada l'experiència acumulada a través de l'any diu que les coses no es quallen d'un dia per a un altre, i que sent necessari el temps, el correcte és estar atent però tranquil. Però els dubtes continuen, i més consells i maldecaps similars.
Hi ha molts dubtes, perquè no sé en el Parlament de Gasteiz, de quin color ens explicarà la col·laboració entre grups. Perquè no veig amb claredat el valor de les votacions que oferirà el grup d'Andueza per l'esquerra.
Tampoc si els primers serveis seran llargs i duros o tan sinuosos com curts. Però crec que serem nosaltres en lloc de respondre al servei, i tal vegada no sols al principi, sinó en una legislatura que durarà molt.
Si això ocorre així, jo crec que així és, tindrem treballs, transformant la força rebuda en una font que satisfaci les necessitats del poble. No serà fàcil.
Veient què està succeint i per què passa, és difícil silenciar el crit i el crit llarg i profund d'aquest poble.
Escoltar així sembla una mica dur, però a Euskal Herria ens enfrontem a diverses proves. En aquest sentit, sé que no és del grat de molts i que quan escolten el terme Vascongadas “esmolen” les oïdes, però les coses són així i històricament així s'ha entès. Jo soc partidari d'utilitzar aquest terme, el veig com un mirall de la discrepància, que serveix per a reivindicar la nostra consciència de quin és el nostre veritable objectiu.
No obstant això, és innegable que hi ha una voluntat d'integració per sobre d'aquesta desintegració. I això no sols es nota en les eleccions, sinó que també es manifesta el desig d'unir-se en una certa comunitat i posar en marxa els camins necessaris. Però com en l'època de Franco, el que ens ocorre és que coneixem la nostra història contada pels altres. És a dir, que segueix en mans dels nostres rivals, i això cal canviar-ho.
Avui dia, la integració que impulsen el PSOE, el PP i els seus és impossible, no és possible, sense que tots els que vulguin integrar-se tinguin un paper. En cas contrari no és integració, sinó colonització. A més, impulsen la integració espanyola, i si no m'equivoco, els resultats electorals diuen que la majoria dels bascos no estan d'acord, volen una altra cosa.
Coneixem als missatgers, també al missatge; un objectiu indiscutible que reivindica la convivència, val, d'acord. I tot el poder de decisió, val, però per a decidir, la qual cosa volen els “nacionalistes” espanyols, i així el que volem els nacionalistes bascos?
Obligant, imposant, a ser espanyols? Aquesta és la convivència?
Per això portem molt temps buscant la normalització política i la pau, per a fer un projecte entre tots. Però no tots veiem igual la normalització política i la pau. Per això en tant temps.
No obstant això, no és l'únic problema popular, no és la voluntat d'aquest poble electoral, sinó la consciència i la sensibilitat d'aquest poble. Això sí, una manipulació prolongada, cruel i interessada que ha confós profundament.
És cert que els passos donats fins ara han donat els seus fruits, però cal reconèixer que és veritat que la desmitificación de l'autonomia està sent més dura del que crèiem en el passat. És a dir, demostrar que és un regal verinós ofert per l'Estat espanyol a aquest país. Perquè resulta molt difícil, en tots els processos d'alliberament nacional, que el poder dominant hagi utilitzat l'autonomia com a antídot d'independència, tots els “instruments” anteriors han fracassat.
El nou missatge que impulsa avui el PSOE, que necessita tantes “ajudes” per a pujar al poder. El crit silenciós que ve de Madrid diu que el federalisme, tant a Catalunya com en la CAB, seria una proposta que tranquil·litzaria els conflictes interns i externs.
Potser és per a bé, però també un pas més, sense sobirania, que pot resultar un parany mortal que un pas intermedi, de cara a la llibertat d'aquest país.
Per tant, no hi ha dubte que aquest projecte que tots sembla voler, no serà sense confrontació, almenys si és un projecte de la comunitat basca. Però si, renunciant a tots els senyals d'identitat existents, es tracta d'integrar la província com a espanyola, difícilment ningú portarà la normalització i la pau a aquest país. I em temo que algunes forces polítiques basques, per molt poc que sigui, que avui tenen més força, vagin per aquest camí.
I és innegable, tenen les seves raons i no les seves raons. La recuperació del poder s'aconseguirà a través del camí recorregut fins ara. Per tant, què pot fer la trainera del PNB una decisió de desviament de babord que mai ha fet?
Així doncs, el poble ens ho agrairà a tots, a tots els nacionalistes de dretes i esquerres. Si aconseguíssim que això sigui així, –tinc seriosos dubtes– i es treballés un camí propi, abans necessitem un debat honest que no hem fet fins ara.
I és que damunt de la taula només ens assemblem a les nostres opcions reals, perquè no és el mateix “voler i poder”. Jo crec que d'aquesta manera podem posar a aquest petit poble, com val la pena fa temps, en el camí de ser lliure. Si no, a qui estem esperant, per a què el dur sofriment de tants anys?
Josu Iraeta, escriptor
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]