Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Desitjo i potencial


02 de maig de 2024 - 12:18
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

És innegable que les campanyes electorals cansen a tots, no sols a la societat a la qual se'ls demana primer l'atenció i després el vot, sinó també als qui intenten convèncer dia a dia als votants.

L'últim dia, després de conèixer els resultats i valoracions dels uns i els altres, ha arribat el temps de les negociacions dels protagonistes. I finalment, després d'un període de “sedimentació”, arriben diversos estudis, i en això estem.

De cara al resultat obtingut fa pocs dies per EH Bildu, i a mesura que l'alegria inicial es va calmant, em sorgeixen moltes idees i dubtes mirant al futur. Tal vegada l'experiència acumulada a través de l'any diu que les coses no es quallen d'un dia per a un altre, i que sent necessari el temps, el correcte és estar atent però tranquil. Però els dubtes continuen, i més consells i maldecaps similars.

Hi ha molts dubtes, perquè no sé en el Parlament de Gasteiz, de quin color ens explicarà la col·laboració entre grups. Perquè no veig amb claredat el valor de les votacions que oferirà el grup d'Andueza per l'esquerra.

Tampoc si els primers serveis seran llargs i duros o tan sinuosos com curts. Però crec que serem nosaltres en lloc de respondre al servei, i tal vegada no sols al principi, sinó en una legislatura que durarà molt.

Si això ocorre així, jo crec que així és, tindrem treballs, transformant la força rebuda en una font que satisfaci les necessitats del poble. No serà fàcil.

Veient què està succeint i per què passa, és difícil silenciar el crit i el crit llarg i profund d'aquest poble.

Escoltar així sembla una mica dur, però a Euskal Herria ens enfrontem a diverses proves. En aquest sentit, sé que no és del grat de molts i que quan escolten el terme Vascongadas “esmolen” les oïdes, però les coses són així i històricament així s'ha entès. Jo soc partidari d'utilitzar aquest terme, el veig com un mirall de la discrepància, que serveix per a reivindicar la nostra consciència de quin és el nostre veritable objectiu.

No obstant això, és innegable que hi ha una voluntat d'integració per sobre d'aquesta desintegració. I això no sols es nota en les eleccions, sinó que també es manifesta el desig d'unir-se en una certa comunitat i posar en marxa els camins necessaris. Però com en l'època de Franco, el que ens ocorre és que coneixem la nostra història contada pels altres. És a dir, que segueix en mans dels nostres rivals, i això cal canviar-ho.

Avui dia, la integració que impulsen el PSOE, el PP i els seus és impossible, no és possible, sense que tots els que vulguin integrar-se tinguin un paper. En cas contrari no és integració, sinó colonització. A més, impulsen la integració espanyola, i si no m'equivoco, els resultats electorals diuen que la majoria dels bascos no estan d'acord, volen una altra cosa.

Coneixem als missatgers, també al missatge; un objectiu indiscutible que reivindica la convivència, val, d'acord. I tot el poder de decisió, val, però per a decidir, la qual cosa volen els “nacionalistes” espanyols, i així el que volem els nacionalistes bascos?

Obligant, imposant, a ser espanyols? Aquesta és la convivència?

Per això portem molt temps buscant la normalització política i la pau, per a fer un projecte entre tots. Però no tots veiem igual la normalització política i la pau. Per això en tant temps.

No obstant això, no és l'únic problema popular, no és la voluntat d'aquest poble electoral, sinó la consciència i la sensibilitat d'aquest poble. Això sí, una manipulació prolongada, cruel i interessada que ha confós profundament.

És cert que els passos donats fins ara han donat els seus fruits, però cal reconèixer que és veritat que la desmitificación de l'autonomia està sent més dura del que crèiem en el passat. És a dir, demostrar que és un regal verinós ofert per l'Estat espanyol a aquest país. Perquè resulta molt difícil, en tots els processos d'alliberament nacional, que el poder dominant hagi utilitzat l'autonomia com a antídot d'independència, tots els “instruments” anteriors han fracassat.

El nou missatge que impulsa avui el PSOE, que necessita tantes “ajudes” per a pujar al poder. El crit silenciós que ve de Madrid diu que el federalisme, tant a Catalunya com en la CAB, seria una proposta que tranquil·litzaria els conflictes interns i externs.

Potser és per a bé, però també un pas més, sense sobirania, que pot resultar un parany mortal que un pas intermedi, de cara a la llibertat d'aquest país.

Per tant, no hi ha dubte que aquest projecte que tots sembla voler, no serà sense confrontació, almenys si és un projecte de la comunitat basca. Però si, renunciant a tots els senyals d'identitat existents, es tracta d'integrar la província com a espanyola, difícilment ningú portarà la normalització i la pau a aquest país. I em temo que algunes forces polítiques basques, per molt poc que sigui, que avui tenen més força, vagin per aquest camí.

I és innegable, tenen les seves raons i no les seves raons. La recuperació del poder s'aconseguirà a través del camí recorregut fins ara. Per tant, què pot fer la trainera del PNB una decisió de desviament de babord que mai ha fet?

Així doncs, el poble ens ho agrairà a tots, a tots els nacionalistes de dretes i esquerres. Si aconseguíssim que això sigui així, –tinc seriosos dubtes– i es treballés un camí propi, abans necessitem un debat honest que no hem fet fins ara.

I és que damunt de la taula només ens assemblem a les nostres opcions reals, perquè no és el mateix “voler i poder”. Jo crec que d'aquesta manera podem posar a aquest petit poble, com val la pena fa temps, en el camí de ser lliure. Si no, a qui estem esperant, per a què el dur sofriment de tants anys?

Josu Iraeta, escriptor

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


2025-03-06 | Haizea Isasa
Kasu, ez gitxu lo!

“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.

Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]


Feminista sindikalista ala sindikalista feminista

Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.


2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Eguneraketa berriak daude