Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Desitjo i potencial


02 de maig de 2024 - 12:18
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

És innegable que les campanyes electorals cansen a tots, no sols a la societat a la qual se'ls demana primer l'atenció i després el vot, sinó també als qui intenten convèncer dia a dia als votants.

L'últim dia, després de conèixer els resultats i valoracions dels uns i els altres, ha arribat el temps de les negociacions dels protagonistes. I finalment, després d'un període de “sedimentació”, arriben diversos estudis, i en això estem.

De cara al resultat obtingut fa pocs dies per EH Bildu, i a mesura que l'alegria inicial es va calmant, em sorgeixen moltes idees i dubtes mirant al futur. Tal vegada l'experiència acumulada a través de l'any diu que les coses no es quallen d'un dia per a un altre, i que sent necessari el temps, el correcte és estar atent però tranquil. Però els dubtes continuen, i més consells i maldecaps similars.

Hi ha molts dubtes, perquè no sé en el Parlament de Gasteiz, de quin color ens explicarà la col·laboració entre grups. Perquè no veig amb claredat el valor de les votacions que oferirà el grup d'Andueza per l'esquerra.

Tampoc si els primers serveis seran llargs i duros o tan sinuosos com curts. Però crec que serem nosaltres en lloc de respondre al servei, i tal vegada no sols al principi, sinó en una legislatura que durarà molt.

Si això ocorre així, jo crec que així és, tindrem treballs, transformant la força rebuda en una font que satisfaci les necessitats del poble. No serà fàcil.

Veient què està succeint i per què passa, és difícil silenciar el crit i el crit llarg i profund d'aquest poble.

Escoltar així sembla una mica dur, però a Euskal Herria ens enfrontem a diverses proves. En aquest sentit, sé que no és del grat de molts i que quan escolten el terme Vascongadas “esmolen” les oïdes, però les coses són així i històricament així s'ha entès. Jo soc partidari d'utilitzar aquest terme, el veig com un mirall de la discrepància, que serveix per a reivindicar la nostra consciència de quin és el nostre veritable objectiu.

No obstant això, és innegable que hi ha una voluntat d'integració per sobre d'aquesta desintegració. I això no sols es nota en les eleccions, sinó que també es manifesta el desig d'unir-se en una certa comunitat i posar en marxa els camins necessaris. Però com en l'època de Franco, el que ens ocorre és que coneixem la nostra història contada pels altres. És a dir, que segueix en mans dels nostres rivals, i això cal canviar-ho.

Avui dia, la integració que impulsen el PSOE, el PP i els seus és impossible, no és possible, sense que tots els que vulguin integrar-se tinguin un paper. En cas contrari no és integració, sinó colonització. A més, impulsen la integració espanyola, i si no m'equivoco, els resultats electorals diuen que la majoria dels bascos no estan d'acord, volen una altra cosa.

Coneixem als missatgers, també al missatge; un objectiu indiscutible que reivindica la convivència, val, d'acord. I tot el poder de decisió, val, però per a decidir, la qual cosa volen els “nacionalistes” espanyols, i així el que volem els nacionalistes bascos?

Obligant, imposant, a ser espanyols? Aquesta és la convivència?

Per això portem molt temps buscant la normalització política i la pau, per a fer un projecte entre tots. Però no tots veiem igual la normalització política i la pau. Per això en tant temps.

No obstant això, no és l'únic problema popular, no és la voluntat d'aquest poble electoral, sinó la consciència i la sensibilitat d'aquest poble. Això sí, una manipulació prolongada, cruel i interessada que ha confós profundament.

És cert que els passos donats fins ara han donat els seus fruits, però cal reconèixer que és veritat que la desmitificación de l'autonomia està sent més dura del que crèiem en el passat. És a dir, demostrar que és un regal verinós ofert per l'Estat espanyol a aquest país. Perquè resulta molt difícil, en tots els processos d'alliberament nacional, que el poder dominant hagi utilitzat l'autonomia com a antídot d'independència, tots els “instruments” anteriors han fracassat.

El nou missatge que impulsa avui el PSOE, que necessita tantes “ajudes” per a pujar al poder. El crit silenciós que ve de Madrid diu que el federalisme, tant a Catalunya com en la CAB, seria una proposta que tranquil·litzaria els conflictes interns i externs.

Potser és per a bé, però també un pas més, sense sobirania, que pot resultar un parany mortal que un pas intermedi, de cara a la llibertat d'aquest país.

Per tant, no hi ha dubte que aquest projecte que tots sembla voler, no serà sense confrontació, almenys si és un projecte de la comunitat basca. Però si, renunciant a tots els senyals d'identitat existents, es tracta d'integrar la província com a espanyola, difícilment ningú portarà la normalització i la pau a aquest país. I em temo que algunes forces polítiques basques, per molt poc que sigui, que avui tenen més força, vagin per aquest camí.

I és innegable, tenen les seves raons i no les seves raons. La recuperació del poder s'aconseguirà a través del camí recorregut fins ara. Per tant, què pot fer la trainera del PNB una decisió de desviament de babord que mai ha fet?

Així doncs, el poble ens ho agrairà a tots, a tots els nacionalistes de dretes i esquerres. Si aconseguíssim que això sigui així, –tinc seriosos dubtes– i es treballés un camí propi, abans necessitem un debat honest que no hem fet fins ara.

I és que damunt de la taula només ens assemblem a les nostres opcions reals, perquè no és el mateix “voler i poder”. Jo crec que d'aquesta manera podem posar a aquest petit poble, com val la pena fa temps, en el camí de ser lliure. Si no, a qui estem esperant, per a què el dur sofriment de tants anys?

Josu Iraeta, escriptor

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


20 de juny Iniciativa conjunta per la infància i l'adolescència palestina en els centres educatius

Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.

No podem imaginar ni imaginar el que... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

Españolización tardana

Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?

En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]


Eguneraketa berriak daude