Els dubtes, al principi, les dominaven. Quins dimonis és aquest moviment que reivindica la desigualtat barata? Probablement uns beaufs promoguts per la punta de la mà dreta o una gran inuxenta. Aquí s'han escoltat i vist actituds sexistes i homòfobes. En algun altre lloc, els migrants han estat retinguts i llocs a la disposició de la policia. Es difonen notícies de cómotistas. Sospitós! No va haver-hi organització, no va haver-hi representants, els portaveus van començar a cridar. No pot durar.
Empipament i frustració, en alguns moments. Molts d'aquestes jaquetes que parlen en els mitjans de comunicació, no els joves, reconeixen que participen per primera vegada en una manifestació! Però estava tota aquesta gent en l'última dècada, en la qual s'han emportat moltes lluites socials, en defensa dels retrats, en contra de la llei laboral o en contra d'unes altres? Pretenen alliberar a tots els partits, sindicats i moviments organitzats. Bé, no faltaran raons per a desconfiar, però la crítica és injusta amb els qui durant anys s'han mobilitzat contra el sistema i per a denunciar l'opressió. En la passada primavera, coincidint amb l'aniversari del 68, amb mobilitzacions ràpides en diferents sectors de la societat (ferrocarrils, hospitals, universitats…) i amb una llarga denúncia de la política de Macron a favor dels rics, es va citar l'atzar d'un moviment social general. No es va crear. Els sindicats van utilitzar tàctiques de desmobilització de sempre i la pausa estival va dispersar les energies.
Moviment de nova forma
Sorpresa absoluta. La mobilització, que dura setmana rere setmana, ha aconseguit superar el que ningú esperava, l'època mortal de la festa de cap d'any. El moviment virtual de Facebook inicial s'ha convertit en un moviment social ampli. Els sundajes d'opinió diuen que la majoria de l'opinió pública continua sustentant-se, malgrat els episodis violents. Tal com és imprescindible per a tot moviment social, aquest moviment sense passat reuneix peces heteròclites d'altres lluites o èpoques per a construir un imaginari col·lectiu: la revolució francesa i el Marsellès, alguns lemes dels sindicats, les cançons de Johnny, sense oblidar-nos de la invenció inoblidable: els invisibles en l'espai públic i en el debat polític… La tàctica de bloqueig, l'ocupació permanent dels espais, la rebel·lió i el moviment barricades, la lluita, l'acció. Com un moviment totalment nou, no té una memòria amarga del fracàs de les lluites, com molts altres. La convicció que és possible guanyar és l'arma més gran a l'hora d'entrar en la lluita i romandre. Hi ha una gran diferència amb els quals han barallat per darrere dels sindicats i han sofert tants errors, i amb els quals sali un nou projecte de llei de govern, la gent es mobilitza sense creure.
Admiració també. Vista la determinació, el compromís d'algunes persones durant el dia i la nit. El Govern ha estat posat contra la paret i els elogis d'olor no han funcionat, no han aconseguit desmobilitzar el moviment. L'element incentivador inicial, la taxa sobre la desigualtat, donat en segon pla i en lloc d'estar en la lluita defensiva, el moviment ha passat a l'ofensiva, deixant de costat el tema de la justícia social i fiscal. La representació democràtica i el funcionament de les institucions també han arribat al centre de la ciutat, donant un toc polític a la lluita.
Resposta: violència policial
Solidaritat com no! La impossibilitat política del Govern ha obert el camí a la repressió. S'han produït detencions massives mai vistes (6.500). Els processos judicials i els empresonaments (el passat 153) han trencat totes les marques. Al mateix temps, la violència policial s'ha disparat amb un pic que ha causat ferides de gravetat, mutilats per a tota la vida i errors. Durant molt de temps, els principals mitjans de comunicació no han esmentat més que les accions violentes i els pulmons trencats dels manifestants, provocant la legítima indignació de la gent, però al final, sent un fenomen tan ampli i general (200 procediments oberts) s'han vist obligats a tractar el tema successivament.
Amb tots aquests sentiments i reflexions al cap, no sempre se'ns ha permès participar en les mobilitzacions d'aquestes jaquetes, però igual que en molts altres llocs, en Iparralde també han sorgit convergències amb dinàmiques ecològiques o sindicals. El futur del moviment no el pot predir ningú. Hem estat atents a les nostres seguretats ficant-nos en la butxaca.
Aquest article ha estat publicat per Enbata i portat a ARGIA sota la llicència CC-by-sa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]