El seu president signa el decret de "dissolució" de la República d'Alt Karabakh
- El president Samvel Shahramanyan ha signat la dissolució de totes les institucions de l'Estat una setmana després de l'atac d'Azerbaijan contra el petit país armeni del Caucas. A partir de gener de 2024 Alt Karabakh no existirà per tant. Ja la meitat de la població ha fugit, tement la repressió dels azerbaidjanesos.
Després de sofrir un fracàs militar total en 24 hores, les forces armades d'Alt Karabakh van anunciar la setmana passada la seva dissolució, però els representants polítics han tingut un termini d'una setmana per a negociar la dissolució del propi país. El president caraváceo Samvel Shahramanyan ha signat el decret aquest dijous.
El decret que es difon a través de Facebook estableix que totes les entitats estatals i les associacions dependents d'Alt Karabakh han de dissoldre's abans de l'1 de gener de 2024. "La república d'Alt Karabakh deixa d'existir", porta com a títol. Segons Shahramanyan, han pres una decisió "per la difícil situació polític-militar".
L'atac de l'Azerbaidjan va deixar desenes de morts el 19 de setembre i molts ho han considerat com l'últim cop de guerra entre els armenis i els azerbaidjanesos fa tres anys. En aquesta ocasió, l'Azerbaidjan va recuperar dos terços del territori d'Alt Karabakh, perdut per una altra guerra en la dècada de 1990.
Cada guerra i cada atac té la mateixa conseqüència per als perdedors del relleu, a un costat i un altre: la mort i l'èxode. I això ho saben els armenis. També hem conegut les atrocitats dels soldats azerbaidjanesos durant la guerra de 2020.
Cada guerra i cada atac té la mateixa conseqüència per als perdedors del relleu, a un costat i un altre: la mort i l'èxode. I això ho saben els armenis
65.000 persones de camí al Goris
El Govern de l'Azerbaidjan ha dit que impulsarà la "integració" dels armenis, i la majoria no són fidels a aquestes paraules de Kabú. A Alt Karabakh vivien 120.000 armenis fins a la setmana passada, però ja han deixat el país 65.000 persones. El decret de Shahramanyan exigeix que els ciutadans deixin passar pel pas de Latxin sense restriccions, amb els seus cotxes i els seus béns, "inclosos els militants que han deixat les armes".
El pas de Latxin portava mesos tancat de la mà dels milicians azerbaidjanesos, situació de bloqueig que ha deixat greus conseqüències per a la població d'Alt Karabakh. Segons la CNN, utilitzant fonts de l'Agència de Desenvolupament Internacional dels EUA, molts dels quals han acudit a l'exili han arribat a una situació "lamentable" i sofreixen una "desnutrició greu".
La majoria dels exiliats s'han refugiat en Goris, una ciutat turística situada a la frontera amb Armènia.El corresponsal de The Guardian ha escrit que a aquesta ciutat arriben centenars de refugiats cada hora, que viatgen a través de la interminable caravana que s'estén al llarg de cent quilòmetres per la capital de Stepanakert, Alt Karabakh.
Següent Armènia?
El conflicte d'Alt Karabakh entre Armènia i els Azerbaidjan s'ha convertit en una peça sacrificada en aquesta zona entre Europa i Àsia. El distanciament entre Rússia i Armènia i la capacitat d'influència de Turquia en les relacions entre Occident i Rússia tenen a veure amb això.
Així, com explica el periodista Karlos Zurutuza en aquest article de Naiz, la següent peça pot ser el mateix Armènia. En la capital d'Armènia, Erevan, les protestes contra el seu president, Nikol Pashinian, són cada vegada més nombroses: "Però un canvi de rostre en la petita Armènia no impedirà que el seu poble visqui els moments més difícils des del genocidi en Anatolia", afirma Zurutuza.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]