Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La necessitat de recursos i agents per a donar una resposta coordinada al chemsex a Navarra

  • Organitzat per l'Associació Sare, a Pamplona s'han organitzat unes jornades per a parlar sobre el fenomen sociocultural del chemsex.
Irudian, jardunaldien iazko edizioa. Iban Aguinaga

11 de octubre de 2024 - 07:00

El chemsex és un fenomen sociocultural que consisteix en el consum de drogues –substancies– per a mantenir relacions sexuals durant diverses hores o dies. Es dona dins d'un context cultural i d'una comunitat concreta i existeixen una sèrie de codis que permeten l'enteniment mutu entre els usuaris. Es tracta, sobretot, de relacions sexuals entre homes. Leticia Remón Serrat, de l'Associació Sare, ha explicat que es tracta d'un fenomen “molt invisible” i “amb un gran estigma”. Per això, han organitzat xerrades per a tractar el tema, el 28 d'octubre, de 9.00 a 14.30 hores, en Civican de Pamplona.

Les jornades estan dirigides a qualsevol persona interessada i la inscripció es pot realitzar a través del correu electrònic sare@pangea.org o a través dels telèfons 948384149 o 685670130. No obstant això, volen prestar especial atenció als professionals socials i sanitaris: “Alguns metges saben el que és el chemsex, però altres no. Per això, és important que el personal d'atenció primària sigui especialment sensible, escoltat i que actuï sense sentència”.

El tema es pot abordar des de múltiples angles, com la salut mental, la diversitat sexual, les masculinitats, la cura i les motivacions. “L'objectiu de les jornades és treballar els recursos i els agents clau per a donar una resposta coordinada al chemsex a Navarra”, ha dit. Per a això, han convidat a membres del servei Chemsex Suport de Barcelona i de l'ONG Stop, entre altres: “Volem conèixer la seva experiència perquè ha estat molt bonica. És molt important que els companys que han tingut bones pràctiques i experiències siguin font d'inspiració”. De fet, encara que cada territori té necessitats locals, les coses que es treballen en altres territoris poden ajudar i poden servir per a treballar junts.

“El Chemsex, en si mateix, no és una pràctica que generi problemes, però pot influir en la salut afectiva, emocional, laboral i en les relacions. A més, depenent de la vulnerabilitat personal, pot activar algunes patologies”, ha explicat. Es tracta, per tant, de construir una xarxa coordinada entre tots els agents que treballen amb els usuaris de chemsex.

Les jornades comptaran amb la participació de professionals i usuaris de chemsex que no sols volen posar la mirada o el focus en els usuaris: “També és important que els professionals mirin dins i analitzin com som en relació amb les drogues, el sexe i altres coses. És necessari tenir una mirada sense sentència, en cas contrari no es podrà crear un espai de confiança còmode”.

És important que el personal d'atenció primària tingui sensibilitat, escolta i actuï sense sentència sobre el tema

Pel camí de l'any passat

No és la primera vegada que es planteja el tema, ja s'han organitzat les jornades l'any passat (el vam explicar en ARGIA). L'objectiu de l'any passat era visibilitzar el chemsex i analitzar la seva possible influència en la salut de Navarra. El metge Carlos Ibero i l'especialista de malalties infeccioses del Complex Hospitalari de Navarra van detectar que entre el 20 i el 30% dels nous casos de sida que arribaven a l'hospital eren usuaris de chemsex.

Malgrat ser una pràctica que s'ha estès a Navarra des de fa més d'una dècada, en l'actualitat es considera "molt desconeguda". Per això, l'any passat, juntament amb l'Associació Ehgam Navarra i l'Associació Fenix, es duia a terme una enquesta sobre la situació de Navarra. En total van participar 67 homes: "Sembla que són pocs, però no és fàcil arribar a la gent. Arribem a la conclusió que, malgrat algunes particularitats, els resultats són similars en comparació amb altres territoris".


T'interessa pel canal: Osasuna
Materialisme histèric
Gordofobia

Onintza Enbeita va denunciar en la seva columna del 4 d'octubre la gordofobia en relació al viscut en una visita al ginecòleg. Es pot dir que tots estem obstinats a entrar en el mateix cos, i és cert, tots hem escoltat el que és, però també és veritat... que el que està... [+]


Inicien una recollida de signatures en Aiaraldea per a reclamar “un sistema sanitari públic i digne”
Es posarà en marxa una recollida de signatures en tota Aiaraldea per a reivindicar un sistema sanitari "públic i digne". Així ho han donat a conèixer en una compareixença realitzada aquest matí davant el Consultori d'Orduña. En aquesta, s'han reunit veïns de diversos pobles... [+]

Neteja de tardor
Fa un any vaig escriure l'article sobre com fer la novena de tardor i haig de tornar a escriure sobre el treball que ens demana l'estació. De fet, estic veient bastantes publicacions en les xarxes socials i m'ha preocupat que tenim temps de fer una neteja de fetge. Ara servirà... [+]

Claus per a parlar amb nens i nenes d'Alzheimer
L'obra de teatre ‘Com un peix’ té com a objectiu parlar amb naturalitat amb els nens sobre l'Alzheimer. “Com més aviat millor es treballa, menys estigmatitza”, destaca la directora Ana Maestrojuán.

Sorolls corporals
"Abans, els cecs els guardaven a casa"
Encara que no són d'Hazparne (Lapurdi), porten més de quaranta anys vivint en Hazparne l'haltita Étienne Arburua i la frívola Cathy Arrotcarena, i des de fa anys es coneixen. Els dos són invidents i tots els dissabtes es desplacen a Angelu (Lapurdi) per a fer-se una bicicleta... [+]

El pacte sanitari hauria de reconèixer la importància del basc

Comença la marxa del Pacte per a la Reestructuració del Sistema Sanitari Públic, que el Govern Basc ja va ordenar fa uns mesos i que ara és el Parlament Basc. El Conseller de Salut ha presentat l'esborrany el passat 5 de setembre a sindicats, partits polítics, col·legis... [+]


Millora i reforça la teva immunitat a l'octubre
Després de l'estiu en el qual hem viscut "mirant a l'exterior", la tardor ens convida a tornar a connectar amb nosaltres mateixos, a tornar a la rutina i a escoltar com ens sentim allí. I a la tardor què necessitem per a sentir-nos sans i plens d'energia? Els aliments de temporada... [+]

EH Bildu, PNB i PSE-EE acorden revisar el model d'ofertes d'ús d'Osakidetza
Els tres partits han acordat una iniciativa parlamentària en la qual es demana "revisar" el model d'OPE d'Osakidetza i "acabar" els processos de consolidació.

2024-09-26 | Euskal Irratiak
Baionako Ospitaleko ehunka langile mobilizatu dira lan-ordutegien berrantolaketaren kontra

Euskal Kostaldeko ospitaleko zuzendaritzak aurkeztu duen lan denboraren berrantolaketa proiektuaren salatzeko, intersindikalak mobilizaziorako deia egin zuen asteartean. Berrantolaketa proiektu horrek 2002an sortutako hitzarmena hausten duela diote sindikatuek, besteak beste RTT... [+]


Demanen al Govern espanyol que posi en marxa "d'una vegada per sempre" el fons per a les víctimes de l'amiant
Han passat dos anys des que es va aprovar la llei de creació de fons en l'Estat espanyol, però el govern de Pedro Sánchez encara no ha desenvolupat la normativa i no té pressupost per a dotar al fons. En el Congrés dels Diputats, tots els grups polítics li han tornat a... [+]

Sara Ruilope i Urko Blanco, Administrativa i Metge d'Osakidetza
“No pots tenir un centre de salut sense el personal adequat, per a això seria millor tancar la persiana”
Sara Ruilope i Uruko Blanco són, respectivament, l'administrativa d'Osakidetza i la metge de l'UCI mòbil. Els periodistes han reflexionat sobre la situació dels Serveis d'Emergències d'Osakidetza amb Aiaraldea Irratia.

Izargi Zumarraga, Baztango Osasun Plataforma
“Sendagilerik gabe gaude Elizondon”

Elizondoko osasun etxeko medikuaren bulegoan ez da medikurik izan gaur. Lehen eguna dute herrian sendagilerik gabe eta kezkatuta daude. Bizilagunak  Baztango Osasun Plataforman batzartzen hasiak dira eta asteazkenetan protesta egiten dute kalean egoera salatzeko.


2024-09-16 | Jakoba Errekondo
Una herba de mala olor
Els agrada viure prop de la seva mare. Les llavors de Jacobaea vulgaris no aniran molt lluny i les plantes nascudes d'elles, tota la família, creixeran i viuran al costat de la seva mare i la seva àvia. Una família indigent, ja que cada planta pot obrir en una època entre... [+]

Eguneraketa berriak daude