“Ens repeteixen que el canal de Navarra servirà per a regar a la Ribera més de 21.000 hectàrees. Ens venen que aquesta obra podrà transportar tot l'aigua que volem al mateix temps, però els números diuen que arribarà a un màxim de 15.000 hectàrees”. Així ho ha parlat el portaveu d'EH Bildu, Adolfo Araiz, en el Parlament de Navarra, al conseller de Cohesió Territorial, Oscar Chivite.
Si bé la compareixença del conseller va demanar que UPN aclarís l'inici de les obres de la Segona Fase del canal, els anuncis significatius del conseller han pres una nova direcció després del torn d'Araitz. De fet, el conseller no ha fixat terminis i ha assignat el retard de les obres previstes per a l'últim trimestre de 2023 a la constitució del Govern d'Espanya.
Quant a la capacitat, assenyala que els usuaris de la Primera Fase del canal no consumeixen el 30% de l'aigua que reben, per la qual cosa el Govern de Navarra els demanarà que el que no consumeixen torni a la Segona Fase amb destinació a la Ribera. “Els demanem solidaritat perquè el dret que els garantim no es converteixi en un privilegi”, resumeix Chivit.
Tenint en compte aquestes dades, Araiz conclou: “Si hi ha aigua a la Ribera i canals com el de Lodosa, Imperial, Bardenas, Tauste, etc. És cert que en alguns llocs no és el més adequat per al consum humà, però per a satisfer la demanda de consum industrial i humà en el sud de la comunitat mai ha estat necessari aquest tipus d'obra”.
EH Bildu demana explicacions sobre el finançament
A més de l'impacte ambiental, Araiz planteja dubtes sobre el finançament del llit: “Des de 2013 el Govern de Navarra va concedir a Canasa una subvenció de 77 milions d'euros, i segons les dades d'enguany la tresoreria de l'empresa s'estima en 67 milions d'euros”. El portaveu d'EH Bildu diu que el seu partit demanarà “explicacions públiques” sobre aquest tema i farà un “seguiment econòmic estret” del Canal de Navarra.
Chivit explica que la meitat es finançarà amb diners públics i l'altra meitat amb usuaris. “No volem que tots els navarresos paguin aquest despropòsit”, respon Araiz.
Ekainean jakinaraziko du Nafarroako Gobernuak Nafarroako ubidearen jarraipenak zein ibilbide eta hektarea kopuru izanen dituen. Orain kaleratutako bi txostenek 9.000 eta 10.000 hektarea inguru aurreikusi dituzten arren, nekazariekin kontrastatuko dute.
Ez da egingo Nafarroako ubidearen Bigarren Zatia (71 km, Pitillas-Ablitas), ez behintzat hasierako proiektuak aurreikusten zuen gisan, aire librean, Ebro eta Aragoi ibaik gainditzeko sifoi erraldoiak eginez eta ezaugarri konplexu haiekin.
1996ko apirilaren 6an Itoitzekin Elkartasuna taldeko zortzi kidek urtegiko obren kableak moztu eta presaren eraikuntza hainbat hilabetez gerarazi zuten. 20 urteren ondoren zero gunera itzuli gara.
Leringo herritarrek, lurren jabe diren heinean, Nafarroako Ubideko ura baliatzeari uko egin eta ureztatze sistema tradizionalarekin jarraitzea erabaki dute galdeketa lotesle bidez. Bozka eman duen herritarren %61 agertu dira aldaketaren kontra, "uraren pribatizazioa"... [+]
Nafarroako ubidearen bidez hegoaldeko lur ureztatuak gehitu nahi zituen Yolanda Barcina buru duen gobernuak. Ez dira ordea helburua lortzen ari, eta horren ordez atzo Mendinuetan 1.125 biztanlerengana edateko ura eramateko hartunea inauguratu zuten, Gara egunkariak ekarri... [+]