Ana Urkiza, presidenta d'Eusko Ikaskuntza; Ana Ollo, vicepresidenta del Govern de Navarra i consellera de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Basca; Xabier Erize i Carlos Vilches, investigadors i directors científics; i Javier Arakama, director gerent d'Euskarabidea – Institut Navarrès del Basc, que ha acudit aquest dimarts al Palau del Condesterrante de Pamplona.

La vicelehendakari Ollo, a més d'agrair als investigadors el treball realitzat, ha destacat la importància de la recerca per dues raons. Quant a l'àmbit i finalitat, OLLO ha recordat que s'emmarca en l'"aposta de col·laboració estable del Govern de Navarra amb institucions com Eusko Ikaskuntza", que permet abordar "amb suport i visió científica i analítica els debats i plans de política lingüística". Gràcies a això –ha afegit– s'aconsegueix una acció reposada i profunda, a més d'analitzar les opinions i els corrents de fons que es mouen en la societat en la qual som deutors”. En aquest sentit, la consellera de Memòria i Convivència, Acció Exterior i Basca ha subratllat que aquestes recerques són útils per a orientar les polítiques lingüístiques del Govern de Navarra, perquè "reflecteix i té en compte la pluralitat de la nostra comunitat, aposta per la importància de la convivència, també referent a les llengües, des de la diversitat, i, finalment, posa l'accent en el basc com a valor afegit en el context europeu i en un món cada vegada més uniforme".

Per part seva, la presidenta d'Eusko Ikaskuntza, Ana Urkiza, ha explicat l'origen d'aquest estudi. En concret, "un programa de treball participatiu, deliberatiu i obert, denominat Gestió democràtica de la diversitat de Navarra, a través d'un conveni entre el Govern de Navarra i Eusko Ikaskuntza, que es va desenvolupar entre 2019 i 2023 (...) per a conèixer les fortaleses i febleses de la convivència en la Comunitat Foral". Així mateix, Urkiza ha agraït la labor de l'equip de recerca "per donar a conèixer actituds per a fomentar el coneixement i l'ús del basc a Navarra i per aclarir el rumb a seguir". Finalment, ha subratllat el valor de la recerca, ja que "les llengües no han de veure's com a elements de fragmentació social, sinó com a elements d'integració a través del respecte a totes les identitats".

El punt de partida de la recerca és que "llengües com el basc comparteixen un repte: ser promogudes amb reconeixement social en una societat democràtica. La identificació i l'anàlisi dels elements discursius que poden obtenir reconeixement o ressonància social pot servir de base per a la promoció del basc en un territori culturalment divers i amb un context sociolingüístic singular: El percentatge d'euskaldunes a Navarra és inferior al d'altres territoris i la distribució geogràfica és molt diferent; les opinions socials sobre la protecció i el sosteniment de la llengua tenen una influència especial; i el nivell de diàleg sobre la política lingüística és baix", explica l'estudi.

Conclusions i metodologia del treball de recerca

L'objectiu principal de l'estudi va ser identificar i analitzar els elements discursius sobre la promoció del basc amb major i menor acceptació social en la societat navarresa. Com a objectiu específic, conèixer la distribució social bàsica: per grups lingüístics (euskaldunes, castellanoparlants), grups d'edat, gèneres i territoris sociolingüístics.

Seguint la metodologia mixta, al llarg de 2023 es va desenvolupar una fase qualitativa. En aquesta fase es van identificar els elements discursius més repetitius a través del treball en equip amb les persones representatives dels principals perfils sociodemogràfics de la població navarresa. Això va ser validat quantitativament en 2024 a través d'enquestes en basca i castellà a gairebé mil persones.

L'informe ofereix dades concretes de la recerca empírica realitzada per a analitzar i interpretar la realitat social del basc a Navarra. Entre les principals conclusions, destaca que el 63% de la població de Navarra està a favor o molt a favor de la promoció del basc. Un 20% no està "ni a favor ni en contra", i només un 17% està "en contra o en contra" de la reforma laboral. Els directors científics de l'informe, el sociolingüista i doctor en Filologia Xabier Erize, i el sociòleg i doctor en Sociologia Carlos Vilches, han qualificat de "innovadors i importants" els resultats obtinguts a l'hora d'abordar la promoció del basc en la societat navarresa. Aquests resultats també tenen aplicacions pràctiques per als territoris on es parla basc i altres llengües regionals o minoritàries, en les quals la labor de promoció hauria de realitzar-se sobre la base d'elements discursius de gran repercussió social.

La recerca ha estat singular i diferencial: s'ha dut a terme per primera vegada a Navarra, consultant a tota la població, no sols amb una metodologia mixta, qualitativa i quantitativa, sinó en conceptes aplicats (encara que Estarrufi els va emprar anteriorment) i en resultats i anàlisis, en els quals s'ha treballat especialment la cohesió interna entre la fase qualitativa i la quantitativa. A més, en la resta de les llengües no es coneixen casos similars a la globalitat social i metodològica de l'estudi actual, encara que existeixen nombrosos estudis sociolingüístics de gran qualitat.

El 93% aposta pel "respecte mutu i la tolerància" entre les dues llengües pròpies

A més d'aquest "indicador sintètic o agregat" del 63%, que recull diverses variables que permeten quantificar "les actituds de la població de Navarra respecte al foment del basc", l'estudi recull altres dades recollides en l'apartat de síntesi que són rellevants i coherents amb ell. Així, el 85% de la població basca creu que "el basc és una riquesa cultural que cal protegir". També la societat (62%) opina que cal desmarcar-se del "ús partidista" de la llengua basca, que és "perjudicial per al basc". En aquest sentit, un 93% aposta per la convivència lingüística i el respecte i la tolerància "entre el basc i el castellà i els seus parlants".

Quant a les previsions per al futur, el 64,8% creu que en els pròxims anys a Navarra el percentatge de persones que saben basca augmentarà "", i que això ocorri gairebé en la mateixa proporció (64,1%) que "els agradaria". Al seu torn, el 65,4% dels enquestats reconeix que li "hagués agradat que hagués après basc". Per això, la majoria dels enquestats valoren positivament el foment del contacte amb aquesta llengua entre la població infantil (a un 82% "li semblaria oportú incloure en els programes escolars algunes nocions culturals bàsiques sobre el basc a Navarra, i un 63% opina que a Navarra caldria oferir més activitats culturals en basca per a la infància i les famílies), i també que el govern avanci en la promoció del basc.

De fet, el 84% està a favor de la promoció del basc i aquest percentatge no surt de la suma d'un 34,4% de la població que creu que ha de protegir-se com ara, ja que el 49,6% aposta per augmentar aquest suport. Per contra, només un 13% ha sol·licitat reduir aquesta promoció de llengua pròpia. No obstant això, igual que quan es parla de la importància de la llengua per a aconseguir llocs de treball en l'administració, la majoria opina que és important tenir en compte la gradualitat i la voluntarietat.

En aquest sentit, preguntats per la presència del basc en l'àmbit laboral de les administracions de Navarra, el 73,7% són "favorables", tant per a "totes les persones" (17,4%), com per a "determinats llocs de treball" (29,6%) o "zones concretes" (26,7%). Per contra, un de cada quatre (26,3%) afirma que "no s'hauria de demanar a ningú el basc per a començar a treballar en l'administració". Després de la presentació de l'estudi hi ha hagut un espai per al debat. Es pot consultar un resum de la recerca en aquest enllaç o descarregar l'estudi complet aquí.