La consellera d'Habitatge, Joventut i Polítiques Migratòries, Begoña Alfaro, ha considerat "necessari" que aquests municipis es declarin com a zones d'alta tensió a Euskadi. "Les administracions públiques hem d'utilitzar totes les eines al nostre abast per a frenar la contínua pujada dels preus de l'habitatge, que està deixant fora a milers de famílies".

Per a ser considerats zones d'alta tensió, els municipis hauran de complir almenys una de les quatre condicions que estableix la llei: augmentar el preu de l'habitatge i el lloguer en els últims cinc anys en IPC més 3 punts; o destinar més del 30% dels ingressos a pagar el subministrament bàsic de l'habitatge (aigua, electricitat...) per part de les famílies o particulars.

La directora general d'Habitatge del Govern de Navarra, Elga Molina, ha explicat que en els pròxims dos mesos es reuniran amb altres departaments del Govern de Navarra, així com amb representants de 21 municipis i diferents agents. El mes vinent de gener s'iniciarà el procés administratiu i s'establirà un termini de dos mesos per a la presentació d'al·legacions. Posteriorment, una vegada publicada l'Ordre Foral, es comunicarà la resolució al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana d'Espanya, qui els assignarà l'índex per al límit de preus de lloguer en zones d'alta tensió. Una vegada conclòs el procés, el Govern establirà un termini de sis mesos perquè els municipis puguin elaborar un pla de mesures concretes. "Aquest és, en la nostra opinió, el pas més important, ja que cal veure aquesta denominació com una oportunitat per a tots aquells municipis que veuen amb gran preocupació la pujada dels preus de l'habitatge", ha dit Molina.