El 26% dels navarresos té un nivell de coneixement del basc
- Nastat, Institut d'Estadística de Navarra, ha publicat els resultats de l'estudi realitzat en 2022. La proporció de vascohablantes és del 15,1%, la de vascohablantes receptors del 11,6% i la de no vascohablantes del 73,3%. En vint municipis la proporció d'euskaldunes supera el 80%.
El tram d'edat amb major número de vascoparlantes és el de menors de 15 anys. Són vascoparlantes (capaços de parlar en basc) el 26,6% i els euskaldunes receptors (que entenen el basc però no parlen bé) el 21,1%. El següent tram d'edat més euskaldun és el de 15 a 24 anys. el 26,1% és euskaldun i el 19,7% és vascohablante receptor. Els majors de 65 anys són els que presenten un menor percentatge: el 8,3% són euskaldunes i el 6,9% són euskaldunes perceptors.
És euskaldun el 62% de la població resident en la zona vascófona, en la zona mixta el 13,8% i en la zona no vascófona el 2,8%.
Quant a la zona de naixement, les dades són que el 74,3% dels nascuts en la zona vascófona són vascohablantes, mentre que en la zona no vascófona la xifra és del 2,9%.
A Navarra hi ha 272 municipis, i en vint d'ells, tots ells de zona vascófona, la proporció d'euskaldunes supera el 80%. En 18 municipis, tots ells de zona no vascófona, l'1% de la població és euskaldun.
Jabi Arakama (Euskarabidea): “Es consolida la tendència ascendent dels últims anys”
La ràdio Euskalerria va entrevistar a Jabi Arakama, directora d'Euskarabidea, sobre els resultats de Nastat. Subratlla que el número d'euskaldunes ha augmentat en termes percentuals i absoluts: “És una bona notícia, la qual cosa demostra que s'ha consolidat la tendència a l'alça i mostra el desig i la voluntat de bona part de la societat navarresa”.
El locutor de ràdio li ha comentat els diferents resultats segons la situació sociolingüística de cada lloc, i Arakama ha assenyalat que les situacions sociolingüístiques influeixen en el coneixement, ús i adhesió del basc. Comenta raons històriques i recorda que el basc ha estat en uns àmbits menys lingüístic que en uns altres. No obstant això, també ha subratllat l'impacte de les polítiques dels últims anys, i així ho ha dit: “en l'època d'UPN, sobretot en alguns llocs, el basc s'ha transmès com a estrany i això ha tingut les seves conseqüències”.
El locutor ha posat sobre la taula la diferència entre els resultats de la zona vascófona i no vascófona. Diu que en la zona no vascófona s'està tractant de treballar el prestigi del basc i que s'estan recollint “bons resultats”. Esmenta les 14-15 línies del model D obertes en els centres educatius, així com la difusió del model A (llengua basca) “en localitats relativament difícils” com Fustiñana i Corella.
El locutor i Arakama han volgut acabar l'entrevista de ràdio en positiu. Així ho ha assenyalat la directora d'Euskarabidea: “Sabem quina és la situació de la nostra llengua, però també tenim molt clara l'evolució i estem millorant. Tenim ganes d'afermar i aprofundir en l'evolució, i eines”.
Hezkuntzak aurreikuspena zuzendu eta onartu du institutuak Zientzia, Humanitate eta Gizarte Zientzien Batxilergoko lehen mailan bi talde izaten jarraitzea.
Barañaingo Alaitz institutuko 26 ikasle batxilergoko zerrendatik kanpo gelditu dira, Nafarroako Hezkuntza Sailak gela bat murriztu duelako. Murrizketa salatzeko mobilizazioa egin dute.
