El tram d'edat amb major número de vascoparlantes és el de menors de 15 anys. Són vascoparlantes (capaços de parlar en basc) el 26,6% i els euskaldunes receptors (que entenen el basc però no parlen bé) el 21,1%. El següent tram d'edat més euskaldun és el de 15 a 24 anys. el 26,1% és euskaldun i el 19,7% és vascohablante receptor. Els majors de 65 anys són els que presenten un menor percentatge: el 8,3% són euskaldunes i el 6,9% són euskaldunes perceptors.

És euskaldun el 62% de la població resident en la zona vascófona, en la zona mixta el 13,8% i en la zona no vascófona el 2,8%.

Quant a la zona de naixement, les dades són que el 74,3% dels nascuts en la zona vascófona són vascohablantes, mentre que en la zona no vascófona la xifra és del 2,9%.

A Navarra hi ha 272 municipis, i en vint d'ells, tots ells de zona vascófona, la proporció d'euskaldunes supera el 80%. En 18 municipis, tots ells de zona no vascófona, l'1% de la població és euskaldun.

Jabi Arakama (Euskarabidea): “Es consolida la tendència ascendent dels últims anys”

La ràdio Euskalerria va entrevistar a Jabi Arakama, directora d'Euskarabidea, sobre els resultats de Nastat. Subratlla que el número d'euskaldunes ha augmentat en termes percentuals i absoluts: “És una bona notícia, la qual cosa demostra que s'ha consolidat la tendència a l'alça i mostra el desig i la voluntat de bona part de la societat navarresa”.

El locutor de ràdio li ha comentat els diferents resultats segons la situació sociolingüística de cada lloc, i Arakama ha assenyalat que les situacions sociolingüístiques influeixen en el coneixement, ús i adhesió del basc. Comenta raons històriques i recorda que el basc ha estat en uns àmbits menys lingüístic que en uns altres. No obstant això, també ha subratllat l'impacte de les polítiques dels últims anys, i així ho ha dit: “en l'època d'UPN, sobretot en alguns llocs, el basc s'ha transmès com a estrany i això ha tingut les seves conseqüències”.

El locutor ha posat sobre la taula la diferència entre els resultats de la zona vascófona i no vascófona. Diu que en la zona no vascófona s'està tractant de treballar el prestigi del basc i que s'estan recollint “bons resultats”. Esmenta les 14-15 línies del model D obertes en els centres educatius, així com la difusió del model A (llengua basca) “en localitats relativament difícils” com Fustiñana i Corella.

El locutor i Arakama han volgut acabar l'entrevista de ràdio en positiu. Així ho ha assenyalat la directora d'Euskarabidea: “Sabem quina és la situació de la nostra llengua, però també tenim molt clara l'evolució i estem millorant. Tenim ganes d'afermar i aprofundir en l'evolució, i eines”.