Prohibits els pallassos que delecten als nens provocant el riure, condemnats a viure de precarietat amb humiliants pensions als nostres majors que han passat tota la seva vida treballant, a viure cada dia amb por a la precarietat i a la violència, a uns joves condemnats a 10 anys de presó per una simple baralla de bar.

En definitiva, ens trobem en una situació en la qual les demandes no respostes, les injustícies i les vulneracions de drets són excessives. Però, al mateix temps, estem davant una societat que no dubta a sortir al carrer per a demanar el que li correspon i un futur millor. I així ho farem, una vegada més, el 21 de desembre a Pamplona, per a recordar que encara hi ha persones privades de llibertat per part de la justícia, i que l'Estat continua aplicant la política penitenciària d'excepció i, a més, continua negant drets bàsics com el dret a estar prop dels seus familiars, el dret a la salut i a la vida, l'accés als llits normals que permet la legislació vigent, el dret a la reinserció social… continuen vulnerant aquests drets. Però també sortirem al carrer per a demostrar que aquesta situació no beneficia a ningú, que l'odi i la venjança no porten sinó més odi i més dolor. No ha sofert ja prou el nostre poble? El 21 de desembre volem enviar un missatge clar a favor de la convivència que tant reclama la societat, perquè la majoria d'aquesta societat està disposada a fer un exercici d'empatia.

Per raons polítiques, en l'actualitat hi ha 37 presos a Navarra. Segons el cens, 941 persones conformen l'entorn pròxim d'aquests 37 presoners. Tots ells, cada vegada que han de visitar als seus familiars i amics presos, estan condemnats a recórrer centenars de quilòmetres en viatges interminables i a posar en perill la “vida i la hisenda” en viatges que mai havien d'haver emprès, sempre que la llei i el sentit comú haguessin estat presents. Si no tenen culpa, per què castigar les famílies si no és per la venjança i el desig de generar més sofriment. Aquesta és una realitat cruel des que ETA va desaparèixer deu anys després de la seva última acció armada i un any i mig després, més encara quan des de nombroses instàncies nacionals i internacionals s'està subratllant la necessitat urgent de donar una solució definitiva a aquest problema i construir una pau duradora, i quan nombrosos fòrums de víctimes multilaterals han mostrat la necessitat i la disposició d'avançar en aquest camí.

Aquesta realitat és absolutament inacceptable en una Navarra amb el grau de benestar i desenvolupament de l'Europa més avançada. Sembla que no volem aprendre ni del nostre passat ni de les realitats que veiem al nostre voltant. Aquesta societat està reclamant un futur millor que el que heretem, per a les generacions que han arribat un futur basat en la pau i la convivència.

Som molts els que pensem així, que en aquesta ocasió s'ha obert una oportunitat immillorable i que no cal malgastar-la; una nova oportunitat, teòricament amb correlacions de força a favor de les solucions, tant en les Corts de Madrid com en les principals institucions de Navarra. L'experiència ens ha demostrat que les solucions no entren amb la simple obertura de la finestra. Cal empènyer-los amb força pel carrer perquè acabin fent lloc. Per això és tan important que el dia 21 estiguis a Pamplona per a empènyer les solucions pel carrer i que aquesta vegada ningú tanqui les finestres.

Mikel Mundiñano
Jone Galarza.
(A nom de Sare Navarra).