Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

N-121-A: compromís amb les solucions o negligència

  • Diumenge passat, 1 de març, el Vicepresident Primer i Conseller de Presidència, Igualtat, Funció Pública i Interior de Navarra, Javier Remírez Apesteguía. El Conseller de Cohesió Territorial, Bernardo Ciriza Pérez, ens va sorprendre amb un article de premsa publicat en diversos mitjans escrits de Navarra.

11 de març de 2020 - 09:09

En la nostra opinió, ha estat un intent de neutralitzar a l'opinió pública davant alguna cosa que cada dia resulta més difícil d'entendre i molt més difícil de justificar. Ens parlen d'empatia, de treball, de rigor, de compromís i de ràtio cost-efectivitat, sens dubte, paraules molt potents. També ens diuen que no cauran en la improvisació, en el discurs fàcil o en la demagògia. No obstant això, no perden l'oportunitat de situar les seves responsabilitats en les teulades dels altres.

“L'escrit de Remírez i Ciriza ha estat un intent de neutralitzar l'opinió pública. D'una banda, parlen amb rigor, i per un altre, es renten les mans repartint responsabilitats, intentant vendre que el 2+1 és la millor solució”

Defensen el 2+1 com a solució a la N-121- A, al mateix temps que afirmen que és el resultat de les decisions tècniques preses pels governs d'anteriors legislatures (es posa de manifest la falta de valentia). D'una banda, parlen de rigor, i per un altre, es renten les mans repartint responsabilitats, intentant vendre que el 2+1 és la millor solució. Això últim es desprèn de l'anàlisi realitzada pel Govern d'UPN en 2014. Aquest treball va ser denominat estudi tècnic sobre el funcionament de la carretera N121-A "d'interès general" Pamplona-Behobia. (Aquesta expressió ens fa gràcia entre cometes de “interès general”). Què passaria si no fos així?

Han assenyalat immediatament que les obres començaran a licitar-se a l'estiu i a la fi d'any, però no ens diuen quan acabaran (una altra falta de valentia).

Els manifestants s'han limitat a informar que el Govern està treballant perquè els 62 quilòmetres s'adaptin al més aviat possible. Cal tenir en compte, per exemple, que en 2013 es va aprovar la variant d'Huarte i encara no s'han començat a construir. Amb aquest antecedent, què podem esperar d'aquest projecte 2+1? Es va aprovar a l'abril de 2017 i a l'abril de 2020 no es mourà res. Només pensar ens fa estremir.

D'altra banda, convé assenyalar que les obres que s'estan anunciant es destinen exclusivament a la primera part, per a això en l'actualitat no existeix partida pressupostària. Dels 70 milions calculats, només hi ha un milió d'euros, és a dir, la despesa que el Govern va anunciar el mes de gener passat.

Donen a conèixer el caràcter participatiu del procés, però malgrat els esforços continus dels ajuntaments en la gestió d'aquestes qüestions, encara no han resolt cap de les 485 al·legacions presentades per particulars i ajuntaments.

També ens parlen d'una sèrie de mesures a curt termini, i hi ha una que destaca sobretot: millorar la il·luminació dels túnels! Els preocupen realment els túnels?

«Ni Belate, ni Almandoz, ni Oieregi, ni Sunbilla compleixen la normativa europea de seguretat en túnels. Ens recorden que qualsevol actuació restrictiva de l'Administració ha d'estar motivada. Us sembla poc que els túnels de Belate i Almandoz siguin perillosos pel trànsit pesat?

Llavors, parlem a la gent dels túnels. Ni Belate, ni Almandoz, ni Oieregi, ni Sunbilla compleixen amb la normativa europea de seguretat. Els dos primers, per l'anàlisi de riscos del Ministeri de Foment, es consideren túnels d'alt risc. Saben per què? Perquè la seva qualificació (entre altres) es valora en funció dels camions o vehicles pesants que els travessen. Fàcil d'entendre: a més camions més risc i menys camions millor qualificació, menys riscos.

Els túnels d'Oieregi i Sunbilla, després de les obres de condicionament, hauran de sotmetre's a nous estudis. I no podem oblidar que encara queden pendents les preceptives revisions de riscos pel pas de mercaderies perilloses pels quatre túnels. Els túnels de Belate i Almandoz seran il·legals i perillosos fins a 2025, ja que es preveu aquesta data com a termini de desdoblament d'aquests. Això significa que haurem de continuar recorrent aquests cinc anys més, sabent que el Govern de Navarra no compleix amb les mesures de seguretat necessàries. No veiem en absolut els ràtios de rigor i cost-efectivitat als quals vostès al·ludeixen. Duplicació de túnels (uns altres no disponibles

100 milions d'euros) quan es planteja? Justo i inesperadament, quan el Ministeri d'Afers exteriors remeti a Navarra un expedient d'incompliment remès per la Unió Europea. Això ens fa pensar que fan més per por de les sancions, per prevenció de riscos baino.Hori, i és una decisió del Govern de Navarra (de moment) no desviar el trànsit internacional pesat cap a l'autovia de Leitzaran o l'A-15. Ens diuen que aquesta decisió es pot revisar en funció de les circumstàncies canviants de la N-121-A... aquesta última declaració ens enfureix.

A què esperen? De què tenen por?

Volem recordar-vos que el passat 30 de gener el Parlament va aprovar una moció amb el vot favorable de tots els grups polítics, excepte el de Navarra Sumari, que es va abstenir. En aquesta moció s'insta el Govern a "analitzar, a través dels seus serveis jurídics, les possibles mesures que es puguin adoptar per a limitar o limitar la circulació de vehicles pesants per la N-121-A, amb l'objectiu d'incrementar la seguretat i reduir la sinistralitat viària". la carretera que uneix Pamplona amb França passant per Irun,

En la reunió celebrada el passat 28 de gener en el Palau de Navarra, es va posar sobre la taula que els estudis realitzats indicaven que en 2019 la mortalitat havia tingut una tendència a la baixa, la qual cosa dificultava la justificació jurídica de la mesura. En els dos primers mesos de 2020 "les fluctuacions variables de la via" han provocat una bolcada de la tendència. En dos mesos hi ha hagut més morts que l'any passat. I ara què?

Ens recorden que qualsevol actuació restrictiva de l'Administració ha d'estar prou motivada, ja que, d'altra banda, cauria en l'arbitrarietat. Els sembla poc motivador i poc raonable que els túnels de Belate i Almandoz es converteixin en molt perillosos els propis trànsits pesats?

Després d'analitzar les causes dels accidents mortals ocorreguts en els últims quatre anys, els informes policials de la Policia Foral eximeixen de responsabilitat als camions. Se sap que en la majoria dels accidents mortals els camions han estat implicats. Per exemple, en els tres últims accidents en els quals han mort diverses persones.

«No entenem molt bé la resistència que han demostrat alguns transportistes de l'entorn, perquè no els afecta en absolut. Sigueu valents i comenceu a desviar el trànsit pesat de mercaderies internacionals sense origen ni destinació per l'autopista de Leitzaran, construïda per a això. O no?

És veritat que la seva única culpa va ser la d'estar en el moment indicat en el lloc inadequat, però la veritat és que són aquí, són perillosos i són massa. Segons les seves pròpies paraules, el fet que circulin més de 3.000 camions al dia no té res a veure amb que aquesta carretera sigui la de major sinistralitat i mortalitat a Navarra, sinó que, en aquest cas (efectivament), és perquè som els pitjors conductors i els més imprudents de Navarra. En la nostra opinió, limitar-se a les seves estadístiques fredes és no voler veure la realitat d'un camí que, sense estar preparat per a això, sofreix l'afluència diària de milers de vehicles pesants, la qual cosa incideix de manera indiscutible en el comportament de la resta d'usuaris.

Com repetim en els fòrums en els quals participem, no denunciem als camioners. En cap cas ens responsabilitzem del perill que suposa circular per aquesta carretera (més que qualsevol que circuli per ella), més encara si no fos perquè la majoria són excel·lents professionals, aquesta carretera seria una autèntica bogeria. No obstant això, i mentre no es garanteixi al màxim la seguretat de tots els usuaris en aquesta carretera, continuarem insistint en la necessitat de desviar el trànsit internacional de mercaderies. És la nostra obligació.

D'altra banda, no entenem molt bé la resistència que demostren alguns transportistes de l'entorn, perquè aquesta mesura no els afecta en absolut, ja que en tot moment hem comentat que el que caldria reduir és el trànsit internacional de mercaderies que no tenen origen ni destinació a Navarra, ja que tenen una altra opció, l'A-15. Una mesura senzilla, amb costos assumibles per l'Administració i que pot ser executada ràpidament en cas de voluntat. I cal tenir molt en compte que si no funciona, existeix la possibilitat de tornar al passat.

Sabem que aquest Govern s'ha trobat amb aquesta herència històrica i, per tant, no podem atribuir-los tota la responsabilitat, però tenen la potestat de fer els primers passos per a acabar amb l'angoixa dels milers d'usuaris que utilitzen diàriament i, sobretot, dels habitants dels 29 municipis navarresos que tenen una incidència directa. Sigueu valents i comenceu a desviar el trànsit pesat de mercaderies internacionals sense origen ni destinació per l'autopista de Leitzaran, construïda per a això. O no?

 

Alcaldes signants de l'article d'opinió

Juankar Unanua (Igantzi), Ladis Satrustegi (Lesaka), AMETS Inda (Sunbilla), Pedro Lezaun (Ezkabarte), Martin Pikabea (Ultzama), Joseba Otondo (Baztan), Mari Carmen Lizoain (Olaibar), Dabid Labexiturria),

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


El que té nom ja té nom

Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]


2025-02-19 | Castillo Suárez
Porcelana Irabia

Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


2025-02-19 | Sonia González
'Shop like a billionaire'

Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]


Nazioartekotzearen iruzurra

Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]


Eguneraketa berriak daude