En la nostra opinió, ha estat un intent de neutralitzar a l'opinió pública davant alguna cosa que cada dia resulta més difícil d'entendre i molt més difícil de justificar. Ens parlen d'empatia, de treball, de rigor, de compromís i de ràtio cost-efectivitat, sens dubte, paraules molt potents. També ens diuen que no cauran en la improvisació, en el discurs fàcil o en la demagògia. No obstant això, no perden l'oportunitat de situar les seves responsabilitats en les teulades dels altres.
“L'escrit de Remírez i Ciriza ha estat un intent de neutralitzar l'opinió pública. D'una banda, parlen amb rigor, i per un altre, es renten les mans repartint responsabilitats, intentant vendre que el 2+1 és la millor solució”
Defensen el 2+1 com a solució a la N-121- A, al mateix temps que afirmen que és el resultat de les decisions tècniques preses pels governs d'anteriors legislatures (es posa de manifest la falta de valentia). D'una banda, parlen de rigor, i per un altre, es renten les mans repartint responsabilitats, intentant vendre que el 2+1 és la millor solució. Això últim es desprèn de l'anàlisi realitzada pel Govern d'UPN en 2014. Aquest treball va ser denominat estudi tècnic sobre el funcionament de la carretera N121-A "d'interès general" Pamplona-Behobia. (Aquesta expressió ens fa gràcia entre cometes de “interès general”). Què passaria si no fos així?
Han assenyalat immediatament que les obres començaran a licitar-se a l'estiu i a la fi d'any, però no ens diuen quan acabaran (una altra falta de valentia).
Els manifestants s'han limitat a informar que el Govern està treballant perquè els 62 quilòmetres s'adaptin al més aviat possible. Cal tenir en compte, per exemple, que en 2013 es va aprovar la variant d'Huarte i encara no s'han començat a construir. Amb aquest antecedent, què podem esperar d'aquest projecte 2+1? Es va aprovar a l'abril de 2017 i a l'abril de 2020 no es mourà res. Només pensar ens fa estremir.
D'altra banda, convé assenyalar que les obres que s'estan anunciant es destinen exclusivament a la primera part, per a això en l'actualitat no existeix partida pressupostària. Dels 70 milions calculats, només hi ha un milió d'euros, és a dir, la despesa que el Govern va anunciar el mes de gener passat.
Donen a conèixer el caràcter participatiu del procés, però malgrat els esforços continus dels ajuntaments en la gestió d'aquestes qüestions, encara no han resolt cap de les 485 al·legacions presentades per particulars i ajuntaments.
També ens parlen d'una sèrie de mesures a curt termini, i hi ha una que destaca sobretot: millorar la il·luminació dels túnels! Els preocupen realment els túnels?
«Ni Belate, ni Almandoz, ni Oieregi, ni Sunbilla compleixen la normativa europea de seguretat en túnels. Ens recorden que qualsevol actuació restrictiva de l'Administració ha d'estar motivada. Us sembla poc que els túnels de Belate i Almandoz siguin perillosos pel trànsit pesat?
Llavors, parlem a la gent dels túnels. Ni Belate, ni Almandoz, ni Oieregi, ni Sunbilla compleixen amb la normativa europea de seguretat. Els dos primers, per l'anàlisi de riscos del Ministeri de Foment, es consideren túnels d'alt risc. Saben per què? Perquè la seva qualificació (entre altres) es valora en funció dels camions o vehicles pesants que els travessen. Fàcil d'entendre: a més camions més risc i menys camions millor qualificació, menys riscos.
Els túnels d'Oieregi i Sunbilla, després de les obres de condicionament, hauran de sotmetre's a nous estudis. I no podem oblidar que encara queden pendents les preceptives revisions de riscos pel pas de mercaderies perilloses pels quatre túnels. Els túnels de Belate i Almandoz seran il·legals i perillosos fins a 2025, ja que es preveu aquesta data com a termini de desdoblament d'aquests. Això significa que haurem de continuar recorrent aquests cinc anys més, sabent que el Govern de Navarra no compleix amb les mesures de seguretat necessàries. No veiem en absolut els ràtios de rigor i cost-efectivitat als quals vostès al·ludeixen. Duplicació de túnels (uns altres no disponibles
100 milions d'euros) quan es planteja? Justo i inesperadament, quan el Ministeri d'Afers exteriors remeti a Navarra un expedient d'incompliment remès per la Unió Europea. Això ens fa pensar que fan més per por de les sancions, per prevenció de riscos baino.Hori, i és una decisió del Govern de Navarra (de moment) no desviar el trànsit internacional pesat cap a l'autovia de Leitzaran o l'A-15. Ens diuen que aquesta decisió es pot revisar en funció de les circumstàncies canviants de la N-121-A... aquesta última declaració ens enfureix.
A què esperen? De què tenen por?
Volem recordar-vos que el passat 30 de gener el Parlament va aprovar una moció amb el vot favorable de tots els grups polítics, excepte el de Navarra Sumari, que es va abstenir. En aquesta moció s'insta el Govern a "analitzar, a través dels seus serveis jurídics, les possibles mesures que es puguin adoptar per a limitar o limitar la circulació de vehicles pesants per la N-121-A, amb l'objectiu d'incrementar la seguretat i reduir la sinistralitat viària". la carretera que uneix Pamplona amb França passant per Irun,
En la reunió celebrada el passat 28 de gener en el Palau de Navarra, es va posar sobre la taula que els estudis realitzats indicaven que en 2019 la mortalitat havia tingut una tendència a la baixa, la qual cosa dificultava la justificació jurídica de la mesura. En els dos primers mesos de 2020 "les fluctuacions variables de la via" han provocat una bolcada de la tendència. En dos mesos hi ha hagut més morts que l'any passat. I ara què?
Ens recorden que qualsevol actuació restrictiva de l'Administració ha d'estar prou motivada, ja que, d'altra banda, cauria en l'arbitrarietat. Els sembla poc motivador i poc raonable que els túnels de Belate i Almandoz es converteixin en molt perillosos els propis trànsits pesats?
Després d'analitzar les causes dels accidents mortals ocorreguts en els últims quatre anys, els informes policials de la Policia Foral eximeixen de responsabilitat als camions. Se sap que en la majoria dels accidents mortals els camions han estat implicats. Per exemple, en els tres últims accidents en els quals han mort diverses persones.
«No entenem molt bé la resistència que han demostrat alguns transportistes de l'entorn, perquè no els afecta en absolut. Sigueu valents i comenceu a desviar el trànsit pesat de mercaderies internacionals sense origen ni destinació per l'autopista de Leitzaran, construïda per a això. O no?
És veritat que la seva única culpa va ser la d'estar en el moment indicat en el lloc inadequat, però la veritat és que són aquí, són perillosos i són massa. Segons les seves pròpies paraules, el fet que circulin més de 3.000 camions al dia no té res a veure amb que aquesta carretera sigui la de major sinistralitat i mortalitat a Navarra, sinó que, en aquest cas (efectivament), és perquè som els pitjors conductors i els més imprudents de Navarra. En la nostra opinió, limitar-se a les seves estadístiques fredes és no voler veure la realitat d'un camí que, sense estar preparat per a això, sofreix l'afluència diària de milers de vehicles pesants, la qual cosa incideix de manera indiscutible en el comportament de la resta d'usuaris.
Com repetim en els fòrums en els quals participem, no denunciem als camioners. En cap cas ens responsabilitzem del perill que suposa circular per aquesta carretera (més que qualsevol que circuli per ella), més encara si no fos perquè la majoria són excel·lents professionals, aquesta carretera seria una autèntica bogeria. No obstant això, i mentre no es garanteixi al màxim la seguretat de tots els usuaris en aquesta carretera, continuarem insistint en la necessitat de desviar el trànsit internacional de mercaderies. És la nostra obligació.
D'altra banda, no entenem molt bé la resistència que demostren alguns transportistes de l'entorn, perquè aquesta mesura no els afecta en absolut, ja que en tot moment hem comentat que el que caldria reduir és el trànsit internacional de mercaderies que no tenen origen ni destinació a Navarra, ja que tenen una altra opció, l'A-15. Una mesura senzilla, amb costos assumibles per l'Administració i que pot ser executada ràpidament en cas de voluntat. I cal tenir molt en compte que si no funciona, existeix la possibilitat de tornar al passat.
Sabem que aquest Govern s'ha trobat amb aquesta herència històrica i, per tant, no podem atribuir-los tota la responsabilitat, però tenen la potestat de fer els primers passos per a acabar amb l'angoixa dels milers d'usuaris que utilitzen diàriament i, sobretot, dels habitants dels 29 municipis navarresos que tenen una incidència directa. Sigueu valents i comenceu a desviar el trànsit pesat de mercaderies internacionals sense origen ni destinació per l'autopista de Leitzaran, construïda per a això. O no?
Alcaldes signants de l'article d'opinió
Juankar Unanua (Igantzi), Ladis Satrustegi (Lesaka), AMETS Inda (Sunbilla), Pedro Lezaun (Ezkabarte), Martin Pikabea (Ultzama), Joseba Otondo (Baztan), Mari Carmen Lizoain (Olaibar), Dabid Labexiturria),
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]