Nacions Unides ha advertit que la guerra civil a Myanmar està a punt de començar, i ha demanat ajuda humanitària. L'alta comissionada per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha assegurat en la seva compareixença d'aquest dijous que la lluita armada està cobrant força des que els militars van obtenir el poder al febrer. "Cal prendre mesures urgents perquè la situació a Myanmar no es converteixi en un conflicte", ha precisat Bachelet.
Els militars han matat a al voltant de 1.100 persones des de la seva arribada a la presidència del Govern grec. El 27 de març, Dia de les Forces de Seguretat, es va produir un atac pacífic contra els ciutadans que van organitzar la manifestació i van matar a 130 persones. El 9 d'abril, en la localitat de Bago, es van llançar magranes i lanzapeletas d'artilleria als assistents a la manifestació, que van posar fi a la vida de 82 persones.
En paraules de Bachelet, molts d'aquests crims formen part d'un "atac extens o sistemàtic a la població civil" i, com han sorgit en un conflicte armat, "es poden considerar crims de guerra". Davant els atacs a l'oposició, el president del Govern d'Unitat Nacional, Duwa Lashi, ha cridat la població a prendre les armes i molts d'ells s'han concentrat en l'anomenat grup Força de Defensa.
La tensió entre totes dues parts augmenta i les agressions són cada vegada més nombroses. A més dels morts en mans militars, les forces de seguretat han detingut a més de 8.000 persones, inclosos nens i nenes. D'ells, 4.700 romanen encara a la presó, per la qual cosa no tenen possibilitat de rebre cap mena d'ajuda legal ni de comunicar-se amb les seves famílies. Durant la seva estada a la presó, l'ONU ha comptabilitzat diversos casos de tortura: 120 persones han estat assassinades a la presó.
Així mateix, Bachelet ha xifrat en 260 els atacs contra els serveis sanitaris que es produeixen des d'el mes de febrer passat en la CAB. Els militars han tirotejat a metges i infermeres, han entrat en ambulàncies i hospitals i s'han confiscat de recursos mèdics (com a vacunes contra el coronavirus i oxigen). Myanmar es troba immersa en "l'espiral de la repressió, la violència i el col·lapse econòmic", i la seva incapacitat per a fer front a la pandèmia ha agreujat la situació.
Bachelet ha fet una crida a tots els actors, especialment als militars, perquè permetin oferir ajuda humanitària al país. A més, el mandatari ha demanat que s'alliberin tots els presos polítics que es troben a Myanmar "per a la pau i les condicions de diàleg". Es tracta de l'ex president de Kyi, Daw Aung San Suu, detingut després del cop d'estat i que va ser posat en el poder després de les eleccions generals de 2020.
Igual que els incendis, la facilitat de les guerres per a escapar i propagar-se del control era més coneguda que la coneguda, per la qual cosa podria pensar-se que el món hauria d'estar atent a un conflicte que afecta directament els països que s'entremesclen bastant més d'un... [+]
BBC hedabideak ikerketa bat argitaratu du, eta militarrek uztailean egindako lau sarraskiren berri eman du. Uste dute hilketak “zigor kolektiboak” izan direla, herri horiek baitira agintean dagoen junta militarraren oposizioaren gotorlekua. Armadak ez ditu hilketak... [+]
Behar militarrek ezin dituzte justifikatu espetxeratzeak, torturak, bortxaketak, sexu esklabotza eta jazarpena bezalako delituak, Nazio Batuen Erakundeak (NBE) publiko egin duen txostenaren arabera.
Mugarik Gabeko Medikuak GKEak kaleratutako txosten baten arabera, rohingya etniako 6.700 kide hil zituen gutxienez Myanmarreko armadak, haien aurka egindako erasoaldiaren lehen hilabetean. Horietatik 730 bost urtetik beherako umeak ziren. Myanmarreko Gobernuak 400 biktima baino... [+]
Amnesty International (AI) elkarteak gogor kritikatu du Aung San Suu Kyi, Myanmarreko Estatu Kontseilariak –legez presidentea ez izan arren hark du benetako boterea herrialdean– rohingya etnia jasaten ari den erasoei buruz esandakoak. Myanmarreko armadak giza... [+]