L'Exèrcit de Myanmar colpeja el cop d'estat
- L'Exèrcit ha declarat l'estat d'emergència per un any i ha pres el control del país. El president Win Myin, el conseller d'Estat Aung San Suu Kyi i el premi Nobel de la Pau han estat detinguts en l'operació.
Eldiario.es ha rebut informació de l'agència EFE. Segons l'Exèrcit birmà, a Myanmar, el nombre de detinguts ha ascendit a una trentena de persones. Entre ells es troben el president del país, el premi Nobel de la Pau Suu Kyi, líder en la pràctica, diversos ministres i dirigents de la Lliga Nacional Demòcrata (LND), fins ara governada. Entre els detinguts també hi ha activistes, escriptors i artistes.
El fins ara vicepresident del Govern, Myint Swe, ha assumit la presidència de manera transitòria. Swe va ser nomenat vicepresident pels militars, ja que la Constitució els donava poder per a això. Swe ha cedit tots els poders a Min Aung Hlaing, cap de les Forces Armades.
S'acabaven de celebrar les eleccions
Les eleccions de novembre de 2020 es van celebrar a Myanmar i la d'avui (1 de febrer) anava a ser la primera de la legislatura. La Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) ha obtingut el 83% dels 467 escons del Parlament. El Partit per a la Solidaritat i el Desenvolupament de Batasuna (USDP), per part seva, va obtenir 33 escons i va denunciar presumptes irregularitats durant el procés electoral. Aquest partit va ser creat per l'anterior comissió militar. No va acceptar els resultats i va arribar a demanar que se celebressin les eleccions organitzades per l'Exèrcit.
El país ha tingut un curt recorregut democràtic. El país ha estat governat per l'Exèrcit entre 1962 i 2011. A partir de 2011, els militars tenien un gran poder i ja tenien un gran poder. Tenien escons en el Parlament i controlaven una quarta part dels ministeris d'Interior, Fronteres i Defensa de l'Estat.
Igual que els incendis, la facilitat de les guerres per a escapar i propagar-se del control era més coneguda que la coneguda, per la qual cosa podria pensar-se que el món hauria d'estar atent a un conflicte que afecta directament els països que s'entremesclen bastant més d'un... [+]
BBC hedabideak ikerketa bat argitaratu du, eta militarrek uztailean egindako lau sarraskiren berri eman du. Uste dute hilketak “zigor kolektiboak” izan direla, herri horiek baitira agintean dagoen junta militarraren oposizioaren gotorlekua. Armadak ez ditu hilketak... [+]
Urtarrilaren 16an, Birmaniako (Myanmarko) Katxin gutxiengoko kideek beraien hizkuntzan idazten saiatzen ziren bakoitzean, blokeatu egiten zitzaien Facebook. Ez zegoen modurik post bat egiteko hizkuntza horretan. "Zure eskaera ezin da prozesatu", erantzuten zuen... [+]
Behar militarrek ezin dituzte justifikatu espetxeratzeak, torturak, bortxaketak, sexu esklabotza eta jazarpena bezalako delituak, Nazio Batuen Erakundeak (NBE) publiko egin duen txostenaren arabera.
Mugarik Gabeko Medikuak GKEak kaleratutako txosten baten arabera, rohingya etniako 6.700 kide hil zituen gutxienez Myanmarreko armadak, haien aurka egindako erasoaldiaren lehen hilabetean. Horietatik 730 bost urtetik beherako umeak ziren. Myanmarreko Gobernuak 400 biktima baino... [+]
Amnesty International (AI) elkarteak gogor kritikatu du Aung San Suu Kyi, Myanmarreko Estatu Kontseilariak –legez presidentea ez izan arren hark du benetako boterea herrialdean– rohingya etnia jasaten ari den erasoei buruz esandakoak. Myanmarreko armadak giza... [+]