La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
D'acord amb l'article publicat en la revista de Nature Medicine, l'augment de les morts de calor per efecte d'hivernacle supera qualsevol disminució de les morts de fred. A més, ni la millor adaptació a la calor milloraria el problema.
L'estudi, liderat per la London School of Hygiene & Tropical Medicine, ha utilitzat dades de 854 zones urbanes europees per al càlcul de morts per calor entre els anys 2015-2099. Així mateix, han subratllat que el sud i l'est suportaran les conseqüències de l'efecte d'hivernacle amb major intensitat que el nord, però que si no s'apliquen mesures de mitigació i adaptació sòlides, les morts en la majoria de les ciutats europees creixerien.
En l'estudi es preveuen tres escenaris de futur. El primer, basat en els Acords de París, és el millor dels pronòstics, la qual cosa suposaria una pujada de dos graus. El segon escenari se situa en una pujada d'entre dos i tres graus, i el tercer, amb una pujada de tres i quatre graus, se situa en la pitjor previsió. Aquest últim és el cas que, a més de ser la pitjor previsió, s'acosta a la situació actual, amb el que generaria uns 2,3 milions de morts més.
D'altra banda, si s'analitza el context geopolític actual, els sons favorables a l'adaptació a aquest efecte hivernacle són els més forts enfront dels quals defensen la mitigació del canvi climàtic. L'estudi afronta aquesta premissa perquè, al seu judici, "és fonamental continuar amb polítiques ambicioses per a reduir l'ús de combustibles fòssils", ja que la plantació de zones verdes i arbratge no fa més que difuminar els graus.
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
