El Departament d'Educació i els sindicats van signar al maig un acord a partir del curs 2023-24 i a partir de les edats més primerenques, per a reduir el nombre de nens a les aules, començar a ensenyar anglès des dels 3 anys i reforçar les hores lectives d'educació física. D'aquesta manera, es reduiran els ràtios per a millorar la qualitat educativa. El reforç de les hores d'Educació Física té com a objectiu pal·liar els efectes del sedentarisme que actualment s'està generalitzant entre nens i joves pels mals hàbits de les noves tecnologies.

Aquestes mesures em semblen molt adequades i sens dubte contribuiran a millorar la qualitat de l'educació. Per contra, ensenyar anglès des d'un nivell més baix em suscita seriosos dubtes. Segons diversos estudis, el més important és la immersió en la llengua materna o en la llengua autòctona, i la incorporació tardana de la llengua estrangera, almenys fins que sàpiguen llegir i escriure. A més, la introducció primerenca de la llengua estrangera no ofereix cap garantia per a obtenir millors resultats en el futur, i el fet que la ciència i/o les matemàtiques es realitzin en anglès només suposa una disminució de la competència en aquestes matèries, ja que els alumnes no tenen un nivell suficient d'aprofundiment en la matèria. Aquesta és la direcció que ha pres el departament d'Educació, perquè no es pot oblidar que l'esborrany de la Nova Llei d'Educació pretén convertir tant el castellà com l'anglès en llengües d'ensenyament, multiplicant les seves hores.

Analitzant totes aquestes conclusions, resulta evident que perquè un nen de 3 anys expressi les seves emocions, gaudi amb cançons o respongui a les seves necessitats, seria més important integrar la música a les aules de 3 anys i no l'anglès. La música contribueix al desenvolupament de la motricitat infantil, les capacitats rítmiques i l'expressió corporal. També expressant els seus sentiments. Tots ells són de vital importància en els primers anys de l'escola.

Aquesta és la idea principal que vull subratllar avui, que és la de conscienciar sobre la importància de la música en l'educació. L'ensenyament de la música és reiteradament menyspreada tant pels polítics com per totes les lleis educatives. En la majoria dels territoris europeus la música és més important, tenen el doble d'hores que en Hego Euskal Herria i, a més, obtenen millors resultats en les avaluacions dels alumnes en tots els àmbits. L'educació musical no pot classificar-se en una sola competència, ja que està demostrada la seva contribució al desenvolupament de totes i cadascuna de les competències bàsiques.

En la mateixa línia, la música no sols desenvolupa la competència musical, sinó que influeix molt positivament en el desenvolupament cognitiu del nen. En escoltar i interpretar música, el cervell i la intel·ligència s'activen, despertant emocions, imaginació i sentiments. Amb la música aconseguim activar els dos hemisferis cerebrals i crear més connexions entre ells. L'hemisferi esquerre s'ocupa de l'aspecte lògic, el raonament, els números, el llenguatge, etc. D'altra banda, l'hemisferi dret gestiona funcions intuïtives, imaginatives i creatives.

Què ocorre quan escoltem o interpretem música? La dreta del nostre cervell ens ajudarà a volar amb les nostres emocions i l'esquerra, analitzant les obres, buscant el sentit de les lletres de les cançons o construint imatges i ritmes musicals.

La música és una ciència pura, matemàtica i física, així com llenguatge i art, i no és habitual que una sola assignatura tingui tants aspectes izatea.Onura, per la qual cosa és incomprensible que la música tingui poca importància en la societat. Per si això fos poc, la música ha de compartir l'àrea d'Educació Artística amb les arts plàstiques. La música i la plàstica tenen diferents llenguatges, per la qual cosa haurien d'estar separats. Alhora es poden crear projectes bells, però cadascun amb la seva àrea pròpia i avaluant-los com a capacitats diferents.

Comentem breument els principals efectes positius de la música en l'alumnat:

1.- Potència la memòria, l'aprenentatge, la concentració i la creativitat.

2.- Ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat.

3.- Augmenta la capacitat d'aprendre una nova llengua.

4.- És molt útil per a fer front a problemes neurològics. Especialment per a nens amb necessitats especials a l'aula.

5.- Ajuda a transmetre emocions.

Les recerques de la Universitat de Münster (Alemanya) o d'Harvard Medical School continuen mostrant els beneficis de la música en el desenvolupament de nens, nenes i adolescents, i la Unió Europea porta anys reclamant una aposta més decidida per l'educació musical en els seus Estats membres. En Hego Euskal Herria i en l'Estat espanyol, de moment, no sembla que els hagin atès.

El biòleg genetista David Bueno fa una interessant reflexió: “És terrible limitar les hores de música, plàstica i educació física perquè són els aprenentatges més transversals que existeixen” Per a aprofitar aquests beneficis, bàsicament proposa trencar amb l'esquema actual de l'ensenyament primari, en lloc d'estructurar-se entorn de matèries com a matemàtiques, ciències, llengua..., per a crear una nova estructura troncal dels tres.

Segons Bueno, “la música és una gimnàstica cerebral, és una de les poques activitats que activen al mateix temps tot el cervell, més que resoldre un producte.” La neurociència porta 20 anys investigant en aquesta direcció.

Fa dues dècades, Martín F. El Dr. Gardiner, director de l'Escola de Música de Providence (Rhode Island), en la revista científica Nature (1996), va assenyalar que l'educació musical i artística especialment dissenyada podia aportar grans millores en la lectura i en les matemàtiques.

Ho va acreditar a través d'un experiment amb nens d'entre 5 i 7 anys amb mals resultats acadèmics, ja que, després de rebre classes de música, van ser equiparables als millors en lectura i millors en matemàtiques. Des de llavors, com diu Bueno, s'han publicat diversos estudis en aquesta línia.

Per tot l'anterior, és hora que els responsables del departament d'educació valorin d'una vegada per sempre la música, perquè el futur dels nostres alumnes està en joc.