Més de 10.000 persones es manifesten en Baiona a favor del model d'immersió
- Agents educatius, socials i polítics han fet una crida a favor de l'ensenyament en basc als carrers de Baiona, després de la il·legalització del model d'immersió pel Consell Constitucional francès.
Segons la suma dels organitzadors, s'han reunit 10.000 persones en la protesta i 6.000 segons la sotsprefectura. A diferència d'altres vegades, des d'Hego Euskal Herria la gent ha fet més difícil el camí cap a Baiona, ja que existeixen obstacles per a travessar la frontera amb la pandèmia.
La manifestació ha partit d'una pancarta amb el lema “El basc necessita que se submergeixi! ”, han explicat. En primera línia han estat els representants dels quatre centres que s'han posat a experimentar el model d'immersió en el curs 2021-2022: Larraine, Idauze-Mendi, Aiherra i Orzae i Arrosako. La possibilitat de provar aquest model ha quedat ara en l'aire. Després dels representants dels quatre centres, han acudit representants de centres privats, públics i de SEASKA, que ja estan impartint l'ensenyament en el model d'immersió.
A més dels representants de l'ensenyament, segons informa el diari Naiz, en l'acte han participat dirigents polítics de diferents colors. Crida l'atenció, per exemple, l'alcaldessa de Biarritz, Maider Arosteguy, de la dreta conservadora.
Altres mobilitzacions similars s'han dut a terme en altres llocs de l'Estat francès sota la iniciativa Pour Que Vivent Ens Langues, ja que la decisió del Consell Constitucional afecta no sols a l'ensenyament del basc, sinó també a l'ensenyament d'altres llengües minoritzades de l'Estat.
El diari Berria ha entrevistat a Paul Molac, diputat bretó que va presentar en l'Assemblea de França la Llei de Protecció i Foment del Patrimoni Lingüístic al febrer de 2020. Després de la decisió del Consell Constitucional, el model d'immersió no ha ocultat la seva preocupació pel risc de retrocés: “Estem en període electoral: ara els de les regions i departaments, i l'any que ve els de la presidència. Què passarà després de 2022? Blanquer encara serà ministre d'Educació? Si és així, espero el pitjor. O un president radicalment en contra de les nostres llengües? Això també és possible. La Unió Nacional no és especialment favorable a les nostres llengües, i Marini Le Pen pot ser elegida presidenta. Per tant, sí: l'amenaça és molt clara. Fins a 2022 no, però després...”.
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Larunbatean ospatu dituzte Ttinka mikro haurtzaindegiaren bost urteak Lakarran. Baxe Nafarroko euskara hutsezko egitura bakarra da, Euskararen Erakunde Publikoaren B ziurtagiriduna.
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]
“Geldi euskara zapaltzea” lema berriz hartu du Euskal Herrian Euskaraz taldeak larunbatean egin duen prentsaurrekoan. Maiatzaren 17an, esaldi hori Baionako suprefeturan tindatzeaz akusaturik, irailaren 10ean epaituko dute Gorka Roca Torre.
Ikasturte honetan, lehen mailako ehun eskola elebidunetan 5.700 ikaslek ikasiko dute. Bigarren mailan hamasei kolegio eta lau lizeotan 1.600 dira. Zailtasun nagusia aurten ere kolegioan euskararen eta frantsesaren arteko oren parekotasuna erdiestea da.
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.