Quan van començar, els murals del carrer Ribera de Zumaia (Guipúscoa) duraven una mica més: uns dos dies. Després, el procés va començar a ser més ràpid: les pintures eren pintades l'endemà per l'ajuntament. Pintura marró sobre colors i figures vives. El joc entre el gat i el ratolí es va iniciar en 2016 i ha finalitzat enguany, tres anys després, amb gairebé mil dies i 98 murals.

La famosa paret es troba en el centre del poble, en un carrer que travessa el casc vell. Pot passar desapercebut, però no és així: s'ha convertit en el centre d'una discussió pública. «Un dia, entre altres coses, pintem; sempre ha estat aquí, abandonada. Com ho van censurar, vam fer un altre, i així ha estat una vegada i una altra», ha explicat Axier López, membre de Kale Guztiona Dona.

El mural s'ha convertit en el camp de batalla, que s'ha fet conegut fora d'ell, però és només una part d'una disputa més àmplia. A mesura que es van construint els murals, l'Ajuntament els ha esborrat, una vegada i una altra, per una ordenança de neteja viària. No obstant això, la normativa no sols afecta als murals, sinó que també afecta a altres formes d'expressió, com les pancartes i els cartells. Per això, els membres de Kalea Guztiona Dona reivindiquen la necessitat d'una reflexió pública sobre els límits de la llibertat d'expressió. «Hem demanat que es retirin les prohibicions i s'iniciï un procés participatiu: nosaltres no tenim solució, la qual cosa volem és que el debat es doni entre el major número de gent possible, perquè el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió és més antic que la fam».

Cartells només en panells

«Es van col·locar uns panells en els quals només es podien posar cartells i no de qualsevol tipus: han de tenir unes mesures concretes», explica José Antonio Letamendia, membre del grup. No obstant això, el grup no estava disposat a acceptar-lo: «Com s'exerceix la llibertat d'expressió als pobles, si no té televisió, ràdio, periòdics? Ho estan fent». Letamendia té dubtes. «No sé si la gent situa l'assumpte dins de la llibertat d'expressió, però sabem que els zumaiarras no entenen per què l'ajuntament lleva el mural».

No s'imaginava «ni per remei» que es prolongués per tres anys l'assumpte que havia de ser «normal i tranquil», en paraules del membre del grup Bittor Bengoa: «Nosaltres sempre hem estat disposats a parlar: al cap i a la fi, és qüestió de voluntat; no creiem que sigui tan complicat: ells ho han complicat». No obstant això, la resposta rebuda ha estat diferent: «L'Ajuntament s'ha amagat en una trinxera i no era possible parlar amb ells».

López ha denunciat la "censura" que s'ha produït en els últims tres anys. «El carrer o l'espai públic és l'únic espai en el qual els ciutadans i ciutadanes ens comuniquem sense cap altre intermediari, sempre ha estat i continua sent així». La limitació dels cartells als panells és, en la seva opinió, la creació de guetos que perden sentit: «Aquests cartells perden força, perquè tu vols actuar on hi ha gent». I que tot aquest assumpte es faci en nom de la neteja, a més dona un missatge diferent segons ell: «El pitjor d'aquest missatge és que estan dient que posar cartells és brut; estan dient que tot el treball que hi ha darrere és brut i reprovable».

Participació, factible

A diferència dels 97 anteriors, el mural 98 no ha estat eliminat. “Hi ha hagut dues campanyes electorals i la casualitat, això no s'ha llevat, però si no ho hagués estat, també ho pintarien en marró”, ha subratllat López. De fet, també van aconseguir arribar al ple municipal, però no van tenir recorregut: igualant els vots a favor i en contra, perquè el vot de l'anterior alcalde valia el doble. Les coses seran d'una altra manera: El PNB ha perdut l'alcaldia i EH Bildu l'ha aconseguit. El nou alcalde de Zumaia, Iñaki Ostolaza, ha denunciat la falta de voluntat per a parlar: «Des del principi hem demanat que, després d'un procés participatiu, s'acordi una normativa entre l'ajuntament, els agents i la ciutadania. Se'ns va prometre que ho faria, però no ha estat possible o no hi ha hagut voluntat, però no s'ha fet».

De fet, és l'únic que va recolzar en el ple les peticions del grup Kalea Guztiona Dona. Amb l'obtenció de l'Alcaldia, el panorama canvia. “Comencem a treballar el dilluns i anirem prenent decisions a poc a poc, però haurem d'adaptar-lo”, ha sentenciat Ostolaza. Així, els membres del grup podran plantejar públicament les preguntes que tinguin al cap: «Què és l'espai públic? Què és brut i què és net? Qui marca els límits de la llibertat d'expressió?».

A Ostolaza li va semblar inintel·ligible l'assumpte: «Ha estat un disbarat: quan les coses s'emporten a l'extrem, ocorren aquestes coses». La necessitat de demanar permís per a col·locar cartells ha creat situacions curioses; l'última, el passat cap de setmana, segons ha explicat Letamendia: «Per exemple, aquest dissabte han agredit a dues dones: el normal és posar cartells, però no hi ha cartells». Ostolaza també està d'acord amb ell: «No ens sembla raonable que les convocatòries que cal posar de sobte s'incloguin en una espiral que requereix un llarg procés administratiu; no ho vam entendre ni fa tres anys ni encara avui».

Símbol «visible»

Es diu aviat tres anys, però setmana rere setmana han aguantat la pintura del mural. «Excepte dos o tres, tots som jubilats: no tenim res més a fer, l'horta i un parell de coses més; per tant, estàvem disposats a venir aquí els dissabtes i a venir la festa», explica Letamendia. Hi ha molt de temps lliure, però en l'etapa juvenil també són molt complicats en el moviment obrer. «Sabem el que és la militància, perquè ens han donat llenya. Treball i treball: en tres anys no és broma». López ha afegit a la militància una «constància». «Es diu fàcilment, però la constància és la base de totes les lluites i és molt difícil de mantenir en el temps».

Imatges humorístiques o temes d'actualitat han portat a les parets del carrer de la Ribera: entre altres, les guerres del 36 i la recomanació de l'Ajuntament per a caminar amb bicicleta. Tot això sense saber pintar, almenys al principi. López ha destacat que el mural ha servit d'ajuda per a aquest succés que ha durat tres anys i que ha durat tres anys: «Ha servit per a mantenir viva aquesta lluita durant tres anys: ha estat un símbol molt expressiu i espectacular, i crec que ha estat un mirall molt lleig per als defensors de la censura».

Abans no es coneixien i, al fil dels murals, han format un grup d'amics. Cada pintura mural es converteix en una festa. «Convidar a un grup de música, o repartir sidra i xistorra, vendre samarretes…». Compte Letamendia. Una de les claus, ha subratllat López, és que el Govern Basc el faci: «Sempre durant el dia, unint al major número de gent possible, i posant un punt de creativitat i humor, sense perdre la crítica».