Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un lloc en el món

  • Alguns de nosaltres vam néixer aquí, l'atzar va decidir que seríem part de l'11% de la població. Uns altres decidim ser rurals i viure en el 89% del territori. Tots hem reconegut que viure aquí té dificultats extraordinàries, que des de l'administració no posaran cap força especial per a portar i mantenir els serveis públics, perquè, per descomptat, només som l'11% de la població! Nosaltres només tenim terra. Terra i davantera, vessants i cims, regates i mar. Hem format comunitats, comunals i barris per barris, i intentem viure amb aquests suports que tenim. Cada dia ens esforcem, amb els nostres projectes de vida, a oferir des d'aquesta modesta organització alternatives estimulants per a totes les persones, des de la petita fins a la comunitat, cuidant la terra que ens ha acollit en el seu mobiliari.

09 de abril de 2024 - 11:30
Última actualització: 14:08

Els que vivim en el camp som la terra, la frontera, els vessants, els cims, els rierols i la mar. I tot el que pot entrar en ells, tots els que poden entrar, també ens fa. És a dir, sense ells, nosaltres no som. Per això fem paraules de Joseba Sarrionandia: “Difícilment deixa la seva terra natal on té arrels”.

La fatiga necessita molt, enorme, per a deixar a algú a la seva terra natal, el seu lloc en el món. En el medi rural l'exili no és nou, els nostres avantpassats van sofrir i, des de llavors, la botifarra no cessa. El futur era aquí –està–, a l'altre costat, en l'11% del territori, on comencen i acaben les carreteres i els ferrocarrils.

Creure que aquí no hi havia res i que tot estava en la zona urbana, això mort i allí la vida. Una pandèmia ens va demostrar que la la nostra vàlua, que els que ens fan no sols són elements per al gaudi, sinó que són espais respiratoris imprescindibles. El nostre treball era més bàsic que mai, perquè no hi havia accés al menjar des de fora, la pressió de tota una societat va fer que la prohibició de les fires durés només dos dies. Temem que el vent hagi portat tots ells.

No hi ha més que prendre revistes d'autoritats de diferents administracions per a llegir que la ubicació adequada dels macroprojectes energètics, i altres, és rural, entre altres coses, perquè vivim poques persones i, per tant , l'impacte que tindrà en la societat és petit, per tant acceptable. Es tracta del camp de sacrificis. Territoris sacrificables. De les persones sacrificables. Estem parlant de nosaltres en papers oficials. I de tu, que vius en l'espai urbà.

Perquè els dos àmbits són necessàriament complementaris –una altra cosa és la relació de poder que s'ha construït–. Les que veiem en obrir la finestra, siguis conscient o no, són també part de tu. Sense conèixer l'existència d'aquestes valls o cascos de muntanya. És més, potser alguns dels plats que tens en la cuina s'hagin creat aquí i passin per les nostres mans, siguin animals o vegetals.

Tindrem pa si tapem els camps amb plaques solars? Si es cobreixen plantacions de sembra de cereal o de curat d'herbes per a l'hivern, serà per als animals d'aquí per a menjar? Si no fos així, per on la llet i la carn? Si no es pot plantar remolatxa entre les plaques solars, no hi ha sucre?

Els canvis inherents a les instal·lacions de molins de vent i línies d'alta tensió –facis explotar, moviments de terra, desaparició de deus...–, com afectaran la ramaderia de muntanya?

El lema "0km" compleix els anuncis, tot és local –gairebé tot és ecològic o–, però la realitat ens demostra que, com en alguns pots de conserva, cal llegir la lletra petita i que els quilòmetres, sovint, comencen a comptar en el port de Bilbao.

Com, si no, entendre que les administracions tinguin tant d'interès a signar acords comercials amb països de l'altre costat de qualsevol oceà? Des d'aquí exportar tecnologia, màquina-eina i trens, a canvi de portar aliments locals a preu.

La sobirania s'entén com un concepte d'emergència per a utilitzar les bombolles inflades pels mercats una vegada esclatades. Han buidat la sobirania i ho han utilitzat amb conveniència, fins a convertir-se en un despropòsit. Exemples d'això són les subvencions als laboratoris de producció de carn sintètica i el suport institucional. D'ells, hivernacles hidropònics. Exemples d'això són els macroprojectes previstos.

És difícil entendre el concepte de sobirania íntegrament quan ve de la mà de la multinacional brasilera Biotech Foods, que té una estreta relació amb Bolsonaro, per a crear carn en un laboratori a Sant Sebastià. Encara més difícil quan tota la tecnologia i el coneixement està en mans del capital privat, i molt greu si tenim en compte que ha rebut diners públics de fons de la CAPV, de l'Estat i de la Unió Europea.

Similar als tomàquets. En aquest cas, la multinacional Hispalus –Cultius Llaurava s.l. Registrat amb el nom de Tuesta, quan rep subvencions públiques per a la construcció de vint hectàrees d'hivernacle, que en principi seran cinc. Els tomàquets es vendran ara com ara en Eroski i posteriorment a França.

Quant a les instal·lacions elèctriques industrials, un altre punt: tots els diners i la protecció institucional. Lleis i normes ad hoc orientades a la seguretat econòmica de les multinacionals energètiques. Tot en benefici de Xarxa Elèctrica d'Espanya i de l'oligopoli elèctric que cotitza en l'IBEX 35.

Davant la situació, qualsevol diria que ens volen expulsar d'aquí, que no volen atestar l'intent de colonialisme energètic que s'està duent a terme en el territori, ni un país que defensi la terra.

També ens arriben preguntes, que poden ser senzilles per a alguns, però imprescindibles per a totes les persones, per a saber quin és el nostre lloc en el món.

Qui es queda si el que ens mostra la finestra és negre als pobles i muntanyes? Qui mirarà l'horitzó que quedarà després dels barrots dels cims? Si hem de posar en mans de les multinacionals l'alimentació, el patrimoni natural i cultural d'aquest país, per a què estem? Per a què estan aquestes mans? Per a què, la saviesa transmesa de generació en generació?

Quin sentit tenen la terra que ens fan i l'horitzó, els vessants i els cims, els rierols i la mar?

Encara que és difícil respirar esperança des d'aquí, no tenim més. El nostre lloc en el món és aquest, no tenim més. És el que deia el poeta en el cor: “Difícilment deixa la seva terra d'origen qui té les seves arrels”.

Per això ens sumem al dia de la mobilització que ha organitzat EH Bizirik el 13 d'abril en Azpeitia.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Izan, badira salbuespen legeak, bai horixe!

Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.

Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]


Zedarriak, armagintza, zoru etikoa eta langileok

Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]


Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Eguneraketa berriak daude