El Servei de Canvi Climàtic Copernicus publica cada mes un butlletí sobre el clima a nivell mundial. Des que van començar a recopilar registres, han conclòs que es tracta del mes de juny més calorós d'enguany. Es tracta de la tretzena mes consecutiva en la qual es registra la temperatura més alta, 0,14 °C més que al juny de l'any passat. En el butlletí s'explica que per a obtenir aquestes dades s'ha utilitzat l'eina ERA5, “que utilitza milers de milions de mesuraments procedents de satèl·lits, vaixells, aeronaus i estacions meteorològiques de tot el món”.
Segons les dades recollides, un dels objectius acordats en l'Acord de París de l'any 2015 no es compleix. En aquest acord, els Estats van convenir que la temperatura mitjana de la superfície mundial a llarg termini havia d'estar per sota dels 2 °C sobre els nivells preindustrials i que s'havien de limitar entorn de 1,5 °C, segons ha recollit United Nations Climate Change.
La temperatura mitjana de la superfície mundial dels últims dotze mesos és de 1,64 °C més calent que en els nivells preindustrials i de 0,76 °C més calent que en el període 1991-2020. Es tracta de les xifres més altes mai registrades, i per segon mes consecutiu s'han superat els 1,5 °C en aquest mes de juny.
La secretària general de l'Organització Meteorològica Mundial, Andrea Celeste Saulo, no perd l'esperança d'aconseguir aquest objectiu. “Els incompliments temporals no signifiquen que l'objectiu de 1,5 °C es perdi contínuament, ja que aquest objectiu correspon a un escalfament a llarg termini”, ha assenyalat, segons recull UN News.
Les dades recollides per l'eina ERA5 indiquen que les principals zones amb temperatures superiors a la mitjana han estat el sud-est d'Europa, Turquia, l'est del Canadà, l'oest dels EUA, Mèxic, el Brasil, nord de Sibèria, nord d'Àfrica i oest de l'Antàrtida.
Inundacions, incendis i un huracà
El butlletí publicat per Copernicus recull els fenòmens meteorològics extraordinaris esdevinguts al juny de 2024. A nivell europeu, Alemanya, Itàlia, França i Suïssa s'han vist afectats per les intenses pluges que han afectat diversos punts d'Europa. També s'esmenten els greus incendis que s'han produït a Amèrica del Sud i en el nord-est de Rússia, així com l'huracà Beryl.
Copernicus ha subratllat que es pot predir que en el futur hi haurà nous rècords negatius i que l'augment de les temperatures serà “inevitable” si “no deixem d'emetre gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i a l'oceà”.
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]