Mancant una setmana per a començar les festes de Vitòria-Gasteiz, el SGG i el Sindicat de l'Habitatge comuniquen que han sol·licitat a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz una autorització especial per a la col·locació de les txoznas en un altre lloc de la ciutat. Davant la prohibició trobada pels dos agents del Moviment Socialista de posar una txosna i “perquè aquest assumpte que està pendent es canalitzi de la millor manera possible” Txosna llança un manifest per a tots.
El manifest ha estat signat per tretze persones: Oihane Perea, Fernando Antia Txiki, Rebeka Gonzalez d'Alaiza, Mati Iturralde, JuantxuOzkoz, Goiza Pérez, Oier Azkarraga, Angel Madina Cellers, Impacte Lasheras, Mikel Elorza, Patxi Poio, Gorka Etxea i Javi Aguillo.
Al febrer es va denunciar que la Comissió de Txosnas de Vitòria-Gasteiz va prohibir al Sindicat d'Habitatge i a la Coordinadora Socialista de Joves la instal·lació d'una txosna en les festes i els dos grups que van sol·licitar que es modifiqués la decisió en el moment. En el manifest destaquen que se sap que les festes i les txosnas són una eina indispensable per a finançar, influir i visibilitzar, i denuncien que alguns tenen problemes per a dur a terme la seva activitat i per a participar en les festes.
Asseguren que hi ha “moltes institucions i agents implicats” amb capacitat, responsabilitat i mitjans per a evitar aquest problema i subratllen que el govern municipal de Vitòria i els partits polítics municipals no són mers espectadors.
Sol·licitud d'Autorització
Denuncien la necessitat que les festes i els espais festius siguin de tots, subratllen en el manifest que els partits polítics amb representació política institucional a l'ajuntament tenen la responsabilitat i la responsabilitat de garantir la participació de tots en les festes. Expliquen que la solució més adequada és donar una resposta positiva a la petició de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz que el Moviment Socialista pugui situar la txosna en un altre punt de la ciutat.
GEU Elkarteak Aihotz plazako txosna kudeatu izan du azken urteotan. Euskarari jai-eremu propio bat eskaintzeaz gain, elkarteak urtean zehar antolatzen dituen beste zenbait egitasmo egiteko beharrezkoa den diru-iturria ere eskaintzen du. Jairik ez ospatzeak kalte ekonomikoa... [+]
1957an bederatzi gizonen talde batek asmatu zuen tradizioa bertan behera utzi du koronabirusak. Gasteizko hemerotekan eta artxiboetan toki pribilegiatua izango dute gaurko egunek, 1977an euskaraz argitaratu zen lehen jaietako kartelaren antzera edo Fronton Vitorianoko pilota... [+]