Aquest article ha estat publicat per la Fundació Manu Robles Arangiz, traduït al basc per la publicació Enbata, i ha estat portat a ARGIA sota la llicència CC-By-SA.

El text «Souverainisme et souverainetés» de David Lannes i Nicolas Goñi és una aportació real a la reflexió abertzale actual, però també a alguns debats en l'Hexàgon que porten anys vivint. Posa sobre la taula diversos conceptes importants a aclarir, davant la croada que avui Emmanuel Macron ha emprès contra el «separatisme». Aquesta croada és una nova versió del gran «debat» que Nicolas Sarkozy va promoure sobre la identitat nacional. Segons David i Nicolás, la singular concepció de la seva sobirania té el seu origen en:“de la connexió entre els habitants d'un mateix territori (...), que volen reprendre les condicions de les seves vides. Sovint, aquest vincle és una identitat col·lectiva forta, que es renova contínuament, i que no es doblega davant identitats monocromàtiques i fixes definides des de dalt. Moltes vegades, la qual cosa es reivindica i es presenta amb el nom d'identitat (basada en banderes, cançons militars, aperitius públics 'Pinard saucisson', etc.), és perquè la identitat col·lectiva està caducada. És a dir, on hi ha una vida col·lectiva a escala humana, on som part i col·laborem, això dona sentit al que fem i arrela les nostres vides. Per contra, quan desapareix el dinamisme de la vida local (moltes vegades com a conseqüència combinada de l'èxode rural, de l'enfonsament d'una gran xarxa econòmica, de la metropolización, de l'estandardització cultural, etc.), busquem alguna cosa més a retenir i en moltes ocasions aquesta inclinació pren com a objectiu l'últim indicador col·lectiu que queda, la nació estatal i els seus símbols. I en aquest vague sentit d'inclinació local, l'extrema dreta troba material per a desenvolupar un discurs entorn de l'estat nacional basat en enemics externs i enemics interns”.

Al Nord també

Aquest desafiament no es dona només en les perifèries dels banlieue, els entorns rurals i les ciutats franceses. És a dir, en aquests llocs en desocialización i empobriment. Aquí mateix tenim les mateixes dinàmiques, en les quals anomenarem “classe popular del Nord” per a donar-nos a conèixer amb claredat. Cada vegada més abandonats per l'Estat de Provisió en enfonsament, cada vegada més allunyats de partits, sindicats i associacions, no troben una “porta d'entrada” a aquest País Basc que està construint; i això podria ser, hauria de ser, la seva comunitat opcional, que fa possible una “vida col·lectiva a escala humana en la qual som i col·laborem; això dona sentit al que fem i arrela les nostres vides”.

Aposta doble

D'una banda, aquestes dinàmiques vigents, que aïllen a les persones, provocant que siguin més vulnerables i silenciades, susciten les tendències actuals de desesperació, i incrementen el sentiment d'incertesa, d'impotència i de falta de reconeixement. D'aquí venen l'abstenció, el “desterrament”, la ràbia, l'extrema dreta i els integrismes de tota mena, les violències inútils i les accions incíviques. Aquests enverinen encara més la vida dels ciutadans, que ja estava bastant colpejada per la duresa i la crueltat del capitalisme.

D'altra banda, els sectors de la població no participen realment en el nivell que els correspon, en una Euskal Herria sobirana, sostenible i solidària. És a dir, en el que nosaltres proposem com a alternativa al sistema. Aquest allunyament afectarà aquest projecte que estem construint col·lectivament i a la possibilitat que realment representi la generalitat i pluralitat de la nostra societat actual. Més encara, aquesta desconnexió afebleix la identitat basca, «una forta identitat col·lectiva (...), que es renova contínuament».

Nou repte col·lectiu

El pròxim 10 d'octubre, dissabte, se celebrarà en Baiona l'assemblea general per a la creació d'un nou moviment. L'activitat d'aquest moviment es desenvoluparà en els entorns i barris populars i populars d'Ipar Euskal Herria i el seu objectiu serà l'organització col·lectiva. Es tracta d'apostar pels drets i les necessitats bàsiques de les classes populars en el seu dia a dia i en el seu entorn, entre altres el món laboral (habitatge, barri, ocupació, transport, escoles, administració, bancs i serveis, consum, sanitat, medi ambient, etc.). ), en el marc d'una organització de masses abertzale, des d'una perspectiva radicalment de justícia social i ecologisme.

Quant a les accions i formes de mobilització que utilitzarà, se centrarà en el moviment abertzale, el moviment obrer i altermundialista i el “community organising”. L'objectiu és canviar i millorar la forma de vida de les persones que viuen en entorns populars, però no sols des de l'aspecte material. Perquè un altre objectiu serà recuperar el reconeixement i el respecte que la ciutadania tenia abans; recompondre una xarxa social, les solidaritats actives i el projecte cultural popular; aconseguir el lloc que se'ls deu en la vida democràtica local i mundial, i connectar-los amb la societat basca.

Massa persones d'aquests entorns populars senten que l'Estat francès ha deixat de costat, però no troba lloc per a ell en la comunitat basca. L'objectiu d'aquest nou moviment és fer possible aquesta connexió, que per a aquestes classes populars sigui la porta d'entrada al nostre projecte nacional. Això enriquirà el projecte aportant una visió més progressista, solidària, inclusiva i representativa de les diferents realitats de la nostra societat.