Dir que les abelles i els altres insectes, els ocells i els ocells, i una branca que no acaba, estan a punt de desaparèixer, està de moda. Sabem que són imprescindibles per a la nostra supervivència: per a produir fruits i llavors per a pol·linitzar, mantenir l'equilibri dels ecosistemes i evitar plagues, etc. També sabem que nosaltres estem fomentant aquest ecocidi, cada vegada més evident. La nostra conducta (pesticides, pol·lució...) ens matarà a nosaltres mateixos. El component de la nostra personalitat és l'assassí i el suïcida.

Posem una barrera a aquest caràcter, a aquesta manera d'actuar. Aquesta és una bona solució. Tanca les teves sèries. Antany totes les plantacions havien estat voltades en la riba, a la frontera. La barrera era el límit. Per a realitzar el tancament s'empraven branques d'arbres i arbustos que formaven part de la tanca, formant tanques. Amb el Laharra (Rubus fruticosus) es feia amb ell una tanca d'esbarzers, una reixa o un filat. Tanca (cultura?) objectiu (cultural?) Encara que la principal és la de traçar el límit i el tancament, el més important de la seva naturalesa és la seva constitució de moltes plantes: arbres, arbustos, esbarzers, herbes, grimpadors, paràsits, etc. Aquesta especial plantació manté una gran quantitat d'animals i altres criatures. Es pot dir que tots ells formen un ecosistema. Es necessiten els uns als altres, conservant una terra viva i ecològica, un entorn pròsper i una rica biodiversitat.

Les barreres agrícoles, és a dir, les barreres culturals, estan desapareixent, a més de la primera. Diuen que a França s'ha perdut prop d'un milió i mig de quilòmetres de tanca vegetal des de 1950.

La revista Ecology Letters ha publicat el resultat d'una recerca gegantesca que ha tingut lloc en tota Europa. En el mateix s'han recollit 49 treballs que recullen les recerques dels 1515 paisatges realitzats amb anterioritat. Entre els autors es troba, per exemple, el CSIC, l'organisme públic més gran d'Espanya dedicat a la recerca, fora de tota sospita. Diuen francament: “L'agricultura intensiva que desfà les barreres i iguala les terres redueix dràsticament la biodiversitat, tant en animals com en plantes. En les zones amb major densitat de fronteres es constata que l'abundància d'artròpodes pol·linitzadors i controladors naturals de plagues ha crescut un 70% i un 44%, respectivament. També hem vist que la producció ha crescut amb l'augment de la densitat de barreres frontereres en els paisatges amb cultius de més del 50%”. Segons Mario Díaz, investigador del Museu Nacional de Ciències de la Naturalesa d'Espanya en el qual ha participat: “Aquesta síntesi confirma que la promoció de la diversitat en els ecosistemes, a més de millorar la biodiversitat, incrementa la producció agrícola i la fa més sostenible”.

Qui diu que aquí vol promoure l'agricultura, cuidar el medi ambient i millorar la qualitat de vida de tots nosaltres sap el que ha de fer: reavivar les barreres vegetals i fomentar-les. Un veritable impuls, és a dir, posar més diners públics i més terratinents!