Una manifestació de mil colors, representant un feminisme de mil colors. El passat 6 de març va finalitzar la V Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria (EMM), en el pont de Santiago entre Hendaia i Irun, superant el límit administratiu imposat pels estats. "Aquesta frontera és la frontera política imposada pels Estats nacionals, una estructura militar que enforteix la gestió patriarcal i racista de les nostres terres", ha recordat en el seu discurs inicial.

Garazi Goienetxea Díez, organitzadora de la iniciativa, diu que el 17 d'octubre de l'any passat han donat un final "digne" a la iniciativa. Unes 300 persones es van congregar en el pont, donant continuïtat a la manifestació de diverses desenes de persones que sortien de les cases d'Hendaia. En aquesta cinquena edició s'han volgut visibilitzar i denunciar les transnacionals, les fronteres i les polítiques migratòries com a "eina del sistema racista, colonial, capitalista i heteropatriarcal que calciga les vides tant de les persones migrants com de les que estan en els territoris d'origen". Com no, amb la cita a la frontera, es va produir un xoc amb la crua realitat d'aquest sistema: que al final els que teníem la ciutadania local poguéssim passar la frontera, mentre que els immigrants que volien passar d'Irun a Hendaia tenien la prohibició policial. És a dir, la realitat racista quotidiana, denunciada per l'EMM: el racisme sistèmic i els privilegis que aporten la blancor i els papers referent a això.

En el fons, es van recordar de les dones migrades que havien participat en tasques organitzatives i que pel risc que suposava l'estructura administrativa no van poder arribar a la frontera. També es van donar les gràcies especials als col·lectius de dones racialitzades i migrants que han treballat en l'organització: "Sense ells no era possible dur a terme aquesta acció de crear fissures del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial", ha afegit.

Van recollir desenes de mocadors cosits en diferents racons d'Euskal Herria, formant una fila reivindicativa: "Per sota de totes les boires, per sobre de tots els ponts, les feministes preparades! "; "Construïm ponts, construïm ponts"; "Canviem la vida de les esposes, sense murs, sense fronteres"; "Construïm fronteres amb (donis) accions"; "Construïm ponts per a trencar fronteres, contractes dignes als empleats de la nostra casa! "; "Crear ponts en Larrabetzu, creant una responsabilitat col·lectiva", i es van poder veure altres desenes de reivindicacions. Amb la finalitat de canalitzar una visió antiracista i decolonial, aquest va ser el colossal final que es va donar a la reflexió col·lectiva que es va dur a terme en els últims mesos. Els organitzadors han qualificat de “important” la reflexió col·lectiva i la confecció local dels mocadors, ja que amb aquest procés participatiu han partit de diferents realitats locals.

"Vides dignes per a totes les dones"

Els representants d'EMM van fer públic l'objectiu de construir un moviment que "de manera permanent" sostingui "la lluita feminista, anticapitalista i antiracista". A pesar que en aquest camí s'havia fet un nou pas, res havia acabat amb l'acció V: En paraules de Goienetxea Díez, "el camí és llarg, tot està per fer".

Des de la frontera van manifestar la seva determinació de continuar treballant per un moviment que reconegui a totes les persones que viuen en el si d'Euskal Herria: "El nostre feminisme vol construir un territori que garanteixi una vida digna per a totes les persones que vivim en ell", ha afegit. En aquest sentit, l'EMM ha considerat essencial reconèixer i denunciar "el racisme estructural", el "racisme institucional" i el "racisme social als carrers en procés de normalització".

Però també van subratllar des d'Hendaia i Irun el pas de cadascun per reconèixer i assumir la seva "responsabilitat": "És imprescindible eliminar les fronteres invisibles. En aquest sentit, proposem posicionar-nos com a part d'aquesta estructura racista, assumir la nostra responsabilitat per a fer front a les causes de la violència que sofreixen les dones migrades i racialitzades, i no sols fer front als símptomes".

Goienetxea Deu afegeix que també tenim el repte d'inventar el camí de la confrontació dels bascos feministes blancs a la lluita antiracista, “sempre tenint en compte que no som subjectes d'aquesta opressió”. Per a aquest exercici, la V edició de l'EMM diu haver deixat elements interessants: "Ha servit per a canalitzar per la seva boca el que les dones racialitzades i migrants havien de dir"; "ha servit per a definir el que significa la frontera... per a aclarir per on volem mirar a la migració", i altres. Per exemple, també ha servit per a definir el ‘pont’ que va ser el terme principal d'aquesta edició: "Els ponts no signifiquen el mateix per a totes les persones migrants, ja que els ponts que mai van servir per a connectar a la gent s'han convertit en muralles i no permeten el pas de les persones, sinó que discriminen, calciguen, marginen i fins i tot assassinen a les persones". Després de redefinir els ponts com a ‘muralles de pont’, la manifestació va concloure amb una llarga filera de mocadors de l'un a l'altre extrem del pont, "de manera col·lectiva i individual, per a derrocar, desmuntar i vestir d'una nova fulla". L'artista Zarys Falcón va ser l'encarregada d'arrodonir el missatge, donant vida a la creació a partir de les fronteres.

La V Acció es va completar en un context rimizado per la pandèmia de COVID-19, i encara que això "dificulta molt" el camí, en general, els organitzadors han valorat "molt positivament" el camí recorregut. A nivell internacional, si l'any passat es va celebrar la V edició de l'EMM, els agents del País Basc van decidir ajornar-la: "Ens semblava que era una oportunitat important per a plantejar l'eix antiracista, per a tenir l'espai que necessitava i animar a la gent a la reflexió col·lectiva, així que decidim posposar-lo en el context del COVID-19. Els pobles han acollit amb alegria la dinàmica, tal com es va dir a Durango, perquè ho necessitaven", diu Goienetxea Deu. Recordem que en les Jornades Feministes d'Euskal Herria 2019 celebrades a Durango les dones del moviment racista i les migrants van subratllar la necessitat d'incorporar la perspectiva decolonial i antiracista al moviment feminista.

Els assistents també van agrair que en aquesta època del COVID-19, propiciada per la lògica de l'aïllament i la tornada a casa, els carrers s'omplissin de reivindicacions i de germanor, garantint sempre la convivència i les mesures de salut. Prova d'això són els riures, els crits, els passos de ball.

Aquí és el moment en el qual van travessar la frontera administrativa entre Irun i Hendaia: