A penes escric. No. Cansat. Cansats? Calla, Antton! No em confonguis, bastem jo i a mi mateix, ara, perquè vostè sorgeixi més dubtes. Per això, per això?, no pot ser? Sí. Potser amb dificultat i cansament. És difícil escriure perquè estic cansat o estic cansat?
Difícil o cansat, la conseqüència és la mateixa. Com s'escriu i què vull dir? A qui va dirigit? Ah! I per a què? L'objectiu, sense oblidar la finalitat, que sense ell no es pot aconseguir. Partint d'una situació hem d'abordar el que la meta exigeix. No val qualsevol camí, només la via del CC, Coherència i Cohesió. A tu, als nens i nenes joves, als nens i nenes de 16 anys, et demanen que entens el món. Si l'objectiu és aconseguir la coherència en aquesta vida no cohesionada, la tens, la tinc, la tenim. Qui sap, treball cansat, només, per a acabar cansat.
No tinc més que demanar disculpes. Perdona'm al meu benvolgut alumne. JA EM POTS! No era una ordre, no volia manar, la meva intenció era conduir. Tanmateix, “fes això i després l'altre”, manant, dient, posant-me a la meva disposició. Si no ho fa, és fàcil renyar. La reprensió, per a superar el límit que marca aquesta ‘D’. Com has de fer-ho quan jo no sé?
He estat perdut, ni conductor ni comandament, content d'haver estat professor. Riures sí, bé i a gust al llarg de l'any, encara que no hi hagi ploró en donar la nota, el silenci és la raó. També en aquest moment dolorós la frontera ens ha separat. Jo com a professor i tu com a alumne. Jo savi, tot savi, vaig saber que no havies de superar, però volia ser aquí, només per a ajudar. Massa tard. Sé que l'ajuda havia de ser més ràpida, però no coneixia els seus límits. Jo també haig de cuidar la correcció. Coneixent? No és l'ús més adequat del verb. Percebent? Diferenciant? No ho sé.
És suficient escriure “cansats” per a no superar-ho? Quantes vegades? On estan els límits? No ho sé. Les fronteres són difuses i en aquesta difuminació es malbaraten les meves pors avui, demà i passat
He estat, estic, i segurament estic, immers en la dicotomia entre ser alumne i ser professor. Perquè soc un professor que està aprenent a ensenyar. Ficat amb dubtes i cosit d'ajuda, l'ajuda dels companys és imprescindible, però potser no suficient. M'han ajudat fins als límits, fins als seus límits i no fins als meus límits. En aquest abisme jo soc el culpable, ni l'alumne, ni els meus companys, jo. Una costura imperfecta, esperant que s'obri la taca, amb por al fet que noti la meva ignorància.
El procés d'ensenyament-aprenentatge el limito pensant que el temps limita aquest desconeixement. Fins aquí, no, fins aquí. Ha dit que es pot fer més. Mal. Es pot fer, no obstant això, et falta riquesa: "Diuen que es pot fer més". Això és el que vostès pensen, volen dir. Jo no, ho he deixat tot lliurat. Segur? Haig de dir "sí", tot professor haig de ser savi, no em reconeixeran si no. Per si de cas. Segur? "SÍ", potser "sí", sense molta certesa, no obstant això, estic segur que "NO!" el desig de dir, no, el desig no, és més, que el necessito. Això és. No sé si dir res i que sí.
He conegut les meves limitacions. Lamentablement, per a vostè massa tard per a res bo. No tinc més que assumir el rol de l'alumne. Haig d'aprendre, més ben dit, continuar aprenent. He après molt gràcies a tu, i això, no ho saps, no sé si ho saps, però moltes gràcies! Com ensenyar i què ensenyar, què sí, potser, com no, no gaire bé. Tornaré, per tant, a aquesta ignorància dels meus companys. No obstant això, sempre tindré una por que tinc dins i aquí no tens la culpa ni la pena ni la solució. Superar no depèn de mi, sinó de tu. Estic obligat a dir-ho, però segons l'examinador el seu treball es considerarà superat en 13, 14 o fins i tot. Què és el que limita aquesta decisió? És suficient escriure “cansats” per a no superar-ho? Quantes vegades? On estan els límits? No ho sé. Les fronteres són difuses i en aquesta difuminació es malbaraten les meves pors avui, demà i passat.
Iñaki Moriones Madariaga
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]
La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]
Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.
No podem imaginar ni imaginar el que... [+]
Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]
Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?
En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]
En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]
La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]
En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]
Durant dècades, Mecaner ha estat referència industrial a la nostra comarca. Davant la decisió de deslocalitzar la producció, tancar la fàbrica i acomiadar a tots els treballadors, els que ens hem posicionat a favor de l'alternativa ecosocial hem treballat junts per a fer... [+]
A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]
Se sap que l'empresa CAF de Beasain està construint un tramvia que connecta els assentaments il·legals de Jerusalem Est amb el centre de la ciutat. L'HP desenvolupa la tecnologia amb la qual les Forces de Defensa israelians controlen els moviments dels palestins en els... [+]
Immersos en la guerra contra els senyors i les esglésies comuneres, en 1521, Castella va obtenir l'ajuda del seu cunyat Enric de Navarra II.ak, el rei Francesc I de França, per a recuperar el regne de Navarra envaït, conquistat i ocupat nou anys abans.
Els pares Enrike... [+]