El Govern de Navarra advoca per modificar la llei per a tirar endavant la polèmica mina de Sangüesa
El Govern de Navarra s'ha vist sorprès per la puntada que el projecte miner Muga de Sangüesa ha donat des de l'àmbit judicial. Així ho ha reconegut el conseller de Transició Ecològica, Mikel Irujo, al final de la seva intervenció. Ha dit que s'hauria de modificar la Llei de Mines d'Espanya i no ha aclarit si la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra serà recorreguda.
El projecte Muga és el major projecte miner d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol per a explotar la potassa que es vol dur a terme a Sangüesa i altres localitats d'Aragó. La suspensió del permís d'explotació de la Comunitat Foral per part del Tribunal Superior de Justícia de Navarra no és, per tant, una barbaritat.
Irujo no ha aclarit si la sentència serà recorreguda, encara que ha dit que "s'està analitzant exhaustivament".
El conseller de Transició Ecològica del Govern de Navarra, Mikel Irujo, ha realitzat aquest dimecres una primera valoració en la roda de premsa posterior al Consell de Govern i ha defensat la gestió realitzada en la tramitació del projecte. No obstant això, ha admès que s'han concedit tres permisos per a un projecte i que la Llei de Mines d'Espanya pot impedir que es faci alguna cosa en funció de les interpretacions, com ha dit el tribunal.
Però tot seguit, ha arremès contra aquesta llei, de 1973, "preconstitucional", i ha dit que "cal canviar-la". Així mateix, ha defensat la competència de la Comunitat Foral de Navarra en matèria de mines. Irujo, per part seva, no ha volgut revelar si la sentència serà recorreguda, encara que ha dit que s'està "estudiant amb detall" i no ha revelat els fets.
L'Ajuntament de Sangüesa "no sabia res"
La sentència del Tribunal de Justícia de l'Audiència Nacional ha donat lloc a més reaccions. L'Ajuntament de Sangüesa ha fet pública una nota en la qual manifesta que desconeixia "l'existència de problemes que poguessin posar en risc la concessió de la donació".
Ha explicat que l'Ajuntament "no té res a veure amb" les gestions i tramitacions realitzades fins ara i que demanarà reunir-se amb els representants del Govern de Navarra. En qualsevol cas, el Govern municipal de Sangüesa (en mans d'UPN) ha reiterat que intentarà tirar endavant un projecte que, en la seva opinió, és "estratègic" amb el govern i l'empresa promotora.
A Sangüesa s'empraran dotze parcel·les dels Montes d'Utilitat Pública per a la realització de la mina i s'expropiaran vint parcel·les o terrenys particulars a petició de l'Ajuntament.
50 quilòmetres de galeries enterrades
La mina Muga està promoguda per l'empresa Geoalcali i darrere d'ella està la multinacional Highfield Resources, que cotitza en la Borsa d'Austràlia. Fa al voltant d'un mes es va signar un acord amb diverses multinacionals xineses per a finançar el projecte.
Geoalcali calcula que el projecte requereix una inversió superior als 600 milions d'euros. Durant 30 anys, volen extreure un milió de tones de gorgs a l'any i per a això volen construir rampes de 3 quilòmetres, des de 350 metres de profunditat, per a obrir galeries de 50 quilòmetres de longitud a través de Sangüesa i Bald'Onsella, a Aragó.
Geoalcali vol extreure de la terra durant 30 anys un milió de tones de potassa a l'any, per al que construirà rampes de 3 quilòmetres, des de 350 metres de profunditat, per a ampliar les galeries de 50 quilòmetres de longitud
Plataformes ciutadanes i col·lectius ecologistes han denunciat que la mina augmentaria la sísmicidad en els terrenys pròxims a l'embassament de la Yesa, provocaria enfonsaments de terra i haurien de suportar diàriament el transport de 500 camions als pobles de la zona, amb la consegüent contaminació.
En total, la mina generaria uns quatre milions de tones de residus a l'any, que es podrien acumular en els terrenys comunals de Sangüesa formant un gran pujol de milions de metres cúbics. També es preveu un ús immens d'aigua, per la qual cosa el projecte necessitarà cada any un volum d'aigua equivalent al que gasten 165.000 persones per a extreure la potassa.
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Dakota Access oliobidearen kontrako protestengatik zigortu du Ipar Dakotako epaimahai batek erakunde ekologista, Energy Transfer Partners enpresak salaketa jarri ostean. Standing Rockeko sioux tribuak protesten erantzukizuna bere gain hartu du.
Sareak nabarmendu du Euskal Herri osoko eragileak daudela bertan eta deialdiak 140tik gora atxikimendu jaso dituela: "Horrek islatzen du zein den gaur egungo errealitatearen urgentzia, lurraren defentsaren beharra eta auziarekiko dagoen konpromezua".
Koalizio abertzaleko hiru ordezkariek ohar baten bidez euren "frustrazioa" adierazi dute proiektu fotovoltaikoa ezin gelditzeagatik: "Egoera horren aurrean, ez gara legegintzaldia amaitzeko indarrez sentitzen". Proiektu honi ez! plataformak salatu du EH Bilduren... [+]
Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan. Izenburu hau darama testuak: "EH Bilduren moketako politika edo Iparra nola galdu".
Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.
Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu. Formato oso berezia du: plegatutako orri handi bat da eta zabaldu ahala poster handi bat agertuko zaigu barnean. ARGIAk sostengatzen du Bizi Baratzea... [+]