El Govern de Navarra advoca per modificar la llei per a tirar endavant la polèmica mina de Sangüesa
El Govern de Navarra s'ha vist sorprès per la puntada que el projecte miner Muga de Sangüesa ha donat des de l'àmbit judicial. Així ho ha reconegut el conseller de Transició Ecològica, Mikel Irujo, al final de la seva intervenció. Ha dit que s'hauria de modificar la Llei de Mines d'Espanya i no ha aclarit si la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra serà recorreguda.
El projecte Muga és el major projecte miner d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol per a explotar la potassa que es vol dur a terme a Sangüesa i altres localitats d'Aragó. La suspensió del permís d'explotació de la Comunitat Foral per part del Tribunal Superior de Justícia de Navarra no és, per tant, una barbaritat.
Irujo no ha aclarit si la sentència serà recorreguda, encara que ha dit que "s'està analitzant exhaustivament".
El conseller de Transició Ecològica del Govern de Navarra, Mikel Irujo, ha realitzat aquest dimecres una primera valoració en la roda de premsa posterior al Consell de Govern i ha defensat la gestió realitzada en la tramitació del projecte. No obstant això, ha admès que s'han concedit tres permisos per a un projecte i que la Llei de Mines d'Espanya pot impedir que es faci alguna cosa en funció de les interpretacions, com ha dit el tribunal.
Però tot seguit, ha arremès contra aquesta llei, de 1973, "preconstitucional", i ha dit que "cal canviar-la". Així mateix, ha defensat la competència de la Comunitat Foral de Navarra en matèria de mines. Irujo, per part seva, no ha volgut revelar si la sentència serà recorreguda, encara que ha dit que s'està "estudiant amb detall" i no ha revelat els fets.
L'Ajuntament de Sangüesa "no sabia res"
La sentència del Tribunal de Justícia de l'Audiència Nacional ha donat lloc a més reaccions. L'Ajuntament de Sangüesa ha fet pública una nota en la qual manifesta que desconeixia "l'existència de problemes que poguessin posar en risc la concessió de la donació".
Ha explicat que l'Ajuntament "no té res a veure amb" les gestions i tramitacions realitzades fins ara i que demanarà reunir-se amb els representants del Govern de Navarra. En qualsevol cas, el Govern municipal de Sangüesa (en mans d'UPN) ha reiterat que intentarà tirar endavant un projecte que, en la seva opinió, és "estratègic" amb el govern i l'empresa promotora.
A Sangüesa s'empraran dotze parcel·les dels Montes d'Utilitat Pública per a la realització de la mina i s'expropiaran vint parcel·les o terrenys particulars a petició de l'Ajuntament.
50 quilòmetres de galeries enterrades
La mina Muga està promoguda per l'empresa Geoalcali i darrere d'ella està la multinacional Highfield Resources, que cotitza en la Borsa d'Austràlia. Fa al voltant d'un mes es va signar un acord amb diverses multinacionals xineses per a finançar el projecte.
Geoalcali calcula que el projecte requereix una inversió superior als 600 milions d'euros. Durant 30 anys, volen extreure un milió de tones de gorgs a l'any i per a això volen construir rampes de 3 quilòmetres, des de 350 metres de profunditat, per a obrir galeries de 50 quilòmetres de longitud a través de Sangüesa i Bald'Onsella, a Aragó.
Geoalcali vol extreure de la terra durant 30 anys un milió de tones de potassa a l'any, per al que construirà rampes de 3 quilòmetres, des de 350 metres de profunditat, per a ampliar les galeries de 50 quilòmetres de longitud
Plataformes ciutadanes i col·lectius ecologistes han denunciat que la mina augmentaria la sísmicidad en els terrenys pròxims a l'embassament de la Yesa, provocaria enfonsaments de terra i haurien de suportar diàriament el transport de 500 camions als pobles de la zona, amb la consegüent contaminació.
En total, la mina generaria uns quatre milions de tones de residus a l'any, que es podrien acumular en els terrenys comunals de Sangüesa formant un gran pujol de milions de metres cúbics. També es preveu un ús immens d'aigua, per la qual cosa el projecte necessitarà cada any un volum d'aigua equivalent al que gasten 165.000 persones per a extreure la potassa.
Red Eléctrica de Españak zibererasoaren aukera erabat baztertu du, eta bi instalazio fotovoltaikoetan jarri du begirada. “Operadore pribatuei erantzukizunak eskatuko dizkiegu eta berriro ez gertatzeko beharrezko neurriak aktibatuko ditugu”, adierazi du... [+]
Donostiako Zurriola Haur Hezkuntza, La Asunción eta The English School ikastetxe inguruak eta Bilboko Kontxa Eskola eta Calasancio-Escolapios dira karbono dioxidoaren muga legala gainditzen dutenak, Ekologistak Martxanek hainbat eskola ingurutan egindako azterketaren... [+]
Hedabideetan nahiko aipatu dira asteleheneko itzalaldiak gizartean eragin dituen ondorioak, baina nahikoa aipatu al da gertakari horrek agerian uzten duena? Besteak beste, bi auzi nagusi: bizirauteko energiarekiko dugun menpekotasuna eta azken urteetan gertatzen ari den zerbitzu... [+]
Egunak argitzerako itzuli da argindarra ia-ia leku guztietara. Euskal Herrian baino atzeratuago egin du Espainiako Estatuko lekurik gehienetan, baita Portugalen ere. Normaltasun itxura gaur Euskal Herrian, baina goizeko lehen orduan ez dira funtzionatzen ari aldirietako trenak... [+]
