La temporada del txotx ha començat i la ciutadania ha començat amb il·lusió a provar la collita criada en els cellers de les sidrerías. No podem faltar al ritual anual, a aquesta manera d'impulsar i viure la cultura basca. Però tota tradició, voluntària o no, canvia i l'essència del costum es difumina sovint, com la visió dels sidreros es difumina tràgicament. Com s'ha transmès la temporada del txotx a les noves generacions? Com entenen els actuals sidreros, o simplement parranderos, la cita de sidrería?

“De gener a abril, tots els caps de setmana, els carrers del poble s'omplen de persones de totes les edats que volen gaudir d'aquesta experiència”. Així ho descriu la web de l'Ajuntament d'Hernani. No obstant això, més que omplir els carrers, en els últims anys els carrers es desborden i sembla que els espais públics d'Astigarraga i Hernani estan reservats per a sidreros durant unes catorze setmanes consecutives. És fàcil dir-ho: gairebé quatre mesos de festa ininterrompuda i gegant, a costa de gent borratxo que no vol límits.

Molts astigartarras i hernaniarras també volen festa i els agrada la cultura de la sidra, però al seu poble se'ls nega a fer-ho. “Els dissabtes a la tarda molts veïns dels nostres pobles se senten desplaçats del seu lloc de residència”, han confirmat els representants municipals d'Astigarraga i Hernani en la presentació de la campanya Hartu ardura, advertint que la multitud genera “problemes de convivència”. Els dos ajuntaments han reconegut que la temporada del txotx s'ha anat de les mans i han sol·licitat a la Diputació Foral de Guipúscoa i al Govern Basc una reunió per a ajudar a gestionar la situació en l'inici del període 2024. Però té marxa enrere el que s'ha convertit en una temporada d'abusos?

És evident que els pobles no estan disposats a rebre cada setmana milers de turistes de sidra. Autobusos en bàndols, crits i sorolls dia i nit, en tots els racons i mig de l'orina, en la meitat de la plaça del qual no ha menjat i begut amb moderació en la sidrería, trencats de cotxes aparcats.. i el més greu: tot tipus d'agressions. Els carrers i bars plens de sidreros no són segurs ni per a les dones, ni per a les persones de la comunitat LGTB, ni per a les persones racializadas, ni per a cap part de les minories. No és sidra, ets tu. Els ajuntaments volen evitar els atacs mitjançant la campanya de conscienciació. Però influeixen els cartells i anuncis anuals en els agressors amb l'alcohol i altres drogues?

La cultura de les sidrerías ha estat un orgull que s'ha impulsat des de fa anys, i ha estat una delícia per a atreure a turistes locals i forans. El problema és que no s'han pres mesures per a fer sostenible aquest turisme, si és possible. Ara que la situació està fora de control, és difícil que els sidreros que venen a beure litres es retardin. Com delimitar el que és una activitat econòmica important per al poble? Qui ha de posar els instruments per a sanejar l'embriaguismo?