La plataforma Baso Biziak ha presentat als ajuntaments quatre tipus de moció a Guipúscoa, Bizkaia i Llaurava: les que exigeixen la prohibició d'eucaliptus, les que estableixen la moratòria d'eucaliptus, les que promouen la compra de terres per part de l'ajuntament i les múltiples que poden incloure's en el sac general "uns altres". Gràcies a aquesta iniciativa, en la CAPV s'han prohibit plantacions d'eucaliptus en els municipis de Bergara, Antzuola, Itsasondo, Oiartzun, Oñati, Usurbil, Atxondo i Amurrio. S'ha aprovat la moratòria d'eucaliptus a Zumaia, Ordizia, Legorreta, Ataun i Ikaztegieta. Els ajuntaments d'Hernani, Olaberria, Lazkao, Orendain i Baliarrain, Ea, Mañaria i Larrabetzu aproven la compra de terrenys.

Els ajuntaments que han denegat les mocions són: Eibar, Mutriku, Elgoibar, Busturia, Bermeo.

Baso Biziak afirma que "les mocions generalment acceptades han complert el seu paper i als ajuntaments que no s'han aprovat el monocultiu ha avançat sense cap mena d'obstacle, fins i tot plantant eucaliptus". Els veïns i veïnes de Baso Biziak han destacat el treball que han hagut de fer als pobles, mantenint la relació amb l'ajuntament i tenint "tensions" perquè es complissin les compres de terres, les prohibicions i les moratòries: "Sense pressions populars és més fàcil mirar a altres institucions públiques o menjar la paraula donada, per la qual cosa els ciutadans hem tornat a ser, en col·laboració amb l'ajuntament, garantia de compliment del signat".

Plantant 18 grups i milers d'arbres de la seva espècie en la plataforma Boscos Vius

La plataforma Baso Biziak està composta actualment per 18 grups i any rere any, amb l'ajuda dels seus membres, han plantat espècies arbòries autòctones: 17 hectàrees en la temporada de plantació del 2021-22, 5.800 arbres de 18 espècies i en 2022-23, 26 hectàrees, 9.223 arbres de 22 espècies.

Destaquen que ho fan en auzolan i que compten amb el suport d'entitats locals com la Fundació Lurgaia, en la majoria dels casos ajuntaments i en alguns casos de la Diputació Foral. Així com d'altres agents, associacions, grups naturals i empreses d'àmbit local.

"El territori és un capital estratègic per als ciutadans i hem de convertir-lo en un bé comú"

De cara al futur, Baso Biziak continuarà impulsant un altre tipus de silvicultura: "Sabem que no és fàcil canviar les inèrcies i els interessos forestalistas fins ara, introduir-nos en la dinàmica dels boscos vius, però la pròpia Naturalesa, juntament amb el canvi climàtic, ens posarà en marxa una profunda reflexió, limitant, rebutjant criteris i tècniques obsoletes i prioritzant altres valors i beneficis ecosistèmics per al conjunt de la societat i la biodiversitat".

La plataforma assenyala que el territori és un "capital estratègic per a la ciutadania": "No podem destruir-ho en nom de beneficis privats a curt termini. Hem de fer una aposta clara per fer del territori un bé comú, amb tota la potencialitat que això comporta, i tenir clar que és una assegurança de vida per a les generacions futures". Per això exigeix a les institucions públiques "que les responsabilitats en l'elaboració de les lleis se sotmetin al benefici i a la funció pública, no a l'interès privat". Demanen un "redissenyo integral" del sector agroforestal, proposant "models extensius, pròxims, ecologistes i sostenibles".

"La gestió forestal ha de basar-se en criteris científics, no sols productius"

Baso Biziak destaca el pes d'aquests criteris en la protecció de la biodiversitat. Proposa mesures concretes per a la transició a un bosc autòcton i biòtic: regular i reduir els monocultius existents, evitar noves plantacions de monocultiu i limitar i prohibir el matarrasa entre les tècniques d'extracció d'arbres. A més, demanen que es prioritzin les plantacions d'arbres autòctons i que els monocultius gravin "pel cost social i ecològic que generen".

Les Entitats Públiques Locals demanen que es respectin les decisions que adopten en les seves polítiques forestals i que s'apliqui el Pla de muntanyes Protectores del Govern 1994-2030.

Tres tipus de boscos

La plataforma Baso Biziak proposa tres nivells d'ordenació forestal:

D'una banda, boscos per a la conservació, amb beneficis ecosistèmics per a l'aigua, la terra, la biodiversitat, la cultura i l'oci... Aquests boscos són corredors naturals, zones verdes d'interès ecològic, altres figures conservacionistes...

Per un altre, els denominats "boscos productius pròxims". Amb espècies autòctones es treballaria la biomassa extensiva, els fongs i les fustes de valor afegit. Les plantacions monoespecífiques "limitades" són acceptables "combinades amb la reducció, la reutilització i el reciclatge".

En tercer lloc, els boscos comestibles i els arbres fruiters són un altre tipus de masses a considerar que proporcionen els aliments bàsics.

La valoració que van presentar en Elgeta es pot veure en els següents vídeos: