En aquests cinc anys, la llibertat d'expressió, el dret a mobilitzar-se i el dret a rebre i difondre informació han sofert enormes retallades en un Estat espanyol immers en la crisi sanitària, territorial, econòmica i també social.

Des de la seva entrada en vigor l'1 de juliol de 2015, els atacs contra drets socials, civils i polítics no han cessat. Tant les decisions contra aquests drets que desenvolupen els Drets Humans Fonamentals, com els abusos policials dels diferents cossos policials, no han tingut límits ni tan sols durant l'època del coronavirus. La persecució judicial i policial contra la protesta social i política en l'Estat espanyol s'ha vist reforçada en els últims cinc anys. És un signe clar de la involució.

Prova d'això són les 766.416 sancions imposades en l'Estat espanyol entre l'entrada en vigor de la Llei mordassa en 2015 i 2019 i els 416.527.489 € recaptats, segons dades del Ministeri de l'Interior. Catalunya i Euskal Herria estan per sobre d'aquestes xifres, tret que s'hagin computat allí les dades dels Mossos i de l'Ertzaintza i Forals.

Entre ells, els principals articles relacionats amb la retallada de drets socials, civils i polítics (36.23 imatges policials, 36.6 desobediències, 37.4 faltes de respecte, 37.1 mobilitzacions no comunicades) s'han vist embolicats en 80 multes diàries en l'Estat espanyol en els últims cinc anys. Moltes d'aquestes sancions s'han imposat contra els moviments que defensen els drets de l'habitatge, així com contra els moviments ecologistes o anticapitalistes. No oblidis que la Llei Mordassa també ha multiplicat les expulsions antidemocràtiques immediates d'immigrants.

L'aplicació de la Llei mordassa ha experimentat un creixement del 80% en cinc anys.En 2015 es van imposar un total de 87.872 multes per infraccions penals. 197.947, en 2016. 229.932 en 2017. I 249.665 en 2018. Falten dades de 2019. En 2015 es van rebre 41.570.000€ i en 2018, per exemple, 149.000.000€.

El resultat d'Hego Euskal Herria també ha estat espectacular. Encara que tots dos Parlaments van expressar en 2016 el seu rebuig a la Llei mordassa, i encara que el Parlament Basc va instar al juny de 2016 al Govern Basc al fet que no apliqués la Llei mordassa, l'Ertzaintza va notificar que en la CAB va imposar 17.820 multes en els anys 2015-2018. En aquells anys es van obrir 3.317 expedients per “falta de respecte” i 1.880 sancions per “desobediència” o “resistència”.A més, es van establir 338 “mobilitzacions no autoritzades”. Els condemnats, tant ciutadans com agents socials, van pagar al Govern Basc un total d'1.327.722 €, però el Govern va reconèixer que ja havia sol·licitat un total de 4,5 milions d'euros.

A aquestes dades cal afegir les multes imposades per la Policia Foral a Navarra (al voltant de 3.000 per a 2016), així com les milers de sancions imposades per les Policies Nacionals, Guàrdia Civil i Policia Municipal en tot el País Basc Sud durant els anys 2019 i 2020. Més de 30.000 expedients d'estimació directa. Entre ells, més de 8.000 drets socials, civils i polítics.

La Llei mordassa també ha impactat amb força a Catalunya. Segons va explicar l'associació Omniun Cultural, la protesta social entorn de la consulta popular es va saldar amb un mínim de 20.000 multes. És innegable que l'Estat ha creat la Llei Mordassa per a castigar la dissidència política i la crítica social i ha demostrat a Catalunya fins a on està disposat a acudir davant la desobediència civil: Article 155 i suspensió de l'autonomia.

Per tot això, en 2018 la majoria dels agents socials, sindicals i polítics d'Euskal Herria van reclamar la derogació de la Llei mordassa. Entre altres, es van sumar a la petició del moviment ELEAK-Lliure els moviments Ongi Etorri Errefuxiatuak, Komite Internazionalistak, Euskal Herriko Bilgune Feminista, Bake Ekintza Taldea Antimilitaristak, Ernai Gazte mugimendua, Askapena, NOR Euskal Herria Antiespeciistak, Askekintza, Moviment Contra la Incineradora, Satorralikorikalaiak. Entre els sindicats, ELA, LAB, ESK i STEILAS es van sumar a la protesta contra la reforma de la llei. Entre les forces polítiques, Sortu, Equo i EH Bildu han mostrat el seu suport a la coalició abertzale. I entre els mitjans de comunicació locals, Argiak, Halabedik i Topatu. En dues paraules, la majoria de la societat basca va sol·licitar la derogació de la Llei mordassa.

No obstant això, en 2020, l'Estat espanyol ha recorregut a la Llei mordassa també en l'emergència del Coronavirus. El Ministeri de l'Interior ha indicat que en les dues primeres setmanes, quinze dies després de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma, va utilitzar la Llei mordassa fins a 180.387 vegades en l'Estat espanyol. En Hego Euskal Herria s'ha utilitzat en 29.673 ocasions. És normal? Us donarem una dada: en els primers deu dies es van imposar en l'Estat espanyol tres vegades més sancions de les que es van imposar a Itàlia el primer mes... D'aquesta manera, s'han tramitat més de mig milió de sancions en l'Estat espanyol en la fase d'emergència del coronavirus, sens dubte.

Volem recordar que han estat molts els abusos de tota mena que han estat duts a terme per diferents policies i denunciats per diferents agents socials durant la crisi sanitària. Ningú ho sap. Això sí, el passat 16 de març experts de Nacions Unides van explicar que la resposta donada durant el coronavirus havia de ser proporcionada i no excloent. El 19 de març aquests experts van dir el mateix sobre la llibertat d'informació. Tot ha estat en va. La crisi del coronavirus s'ha utilitzat en l'Estat per a reforçar els mitjans repressius de cara al futur, sobretot pel que fa a l'ús de les noves tecnologies.

Per tant, en els últims cinc anys s'ha produït un retrocés en l'àmbit de les llibertats democràtiques en l'Estat espanyol i, en concret, en l'àmbit dels Drets Socials, Civils i Polítics. Sense comptar els centenars de milers d'expedients oberts durant l'alarma sanitària, les sancions imposades contra la població en tot l'Estat espanyol són ja prop de 500.000.

Cal tenir en compte que la Llei Mordassa els permet tot. Cantar Rapa és un delicte, com han demostrat Valtonyc, La Insurrecció o Hasel; escriure tuits, en el cas d'Alfredo o César Strawberry; repartir acudits polítics en la xarxa, com ha demostrat Cassandra Vera; posar el nas de pallasso i pegar a un piquillo al poble és un delicte, publicar fotos en el cas de la policia basca…

L'any passat 2019 en la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides, el moviment ELEAK-Lliure va expressar clarament el següent: “La Llei orgànica 4/2015 de Protecció Ciutadana, la Llei Mordassa, ha accentuat clarament els abusos policials i les vulneracions dels drets fonamentals de reunió, manifestació, organització i llibertat de premsa, augmentant la repressió contra la crítica política i la mobilització social. Aquesta Llei suposa la desaparició de les garanties processals existents en tot procediment sancionador, menyscabant els principis de seguretat jurídica, legalitat, dret de defensa i presumpció d'innocència, igualtat de parts/processos i proporcionalitat. El Registre Central d'Infraccions suposa discriminació per raó ideològica. En aquesta dinàmica, l'Estat espanyol ha fet un pas més amb la promulgació del recentment aprovat Decret llei 14/2019, que obre la porta a l'adopció de mesures urgents per raons de seguretat en l'àmbit de l'administració digital, creant una autèntica “mordassa digital”. Tota aquesta legislació promou la criminalització i la repressió dels moviments socials, sindicals i polítics, per la qual cosa hem demanat a Nacions Unides que faci una crida a l'Estat espanyol perquè ho derogui immediatament”.

Finalment, el passat 15 de març, el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, va dir en una entrevista al diari The New York Times que el Govern de Pedro Sánchez tenia la intenció de revisar la Llei mordassa, encara que de moment no era el moment.

En aquest V Aniversari de la Llei mordassa, després de veure el canvi en el Govern de Madrid, des del Moviment ELEAK-Lliure fem una crida urgent a totes les forces polítiques perquè en el termini més breu possible deroguin la Llei mordassa que el PP va imposar unilateralment i que ara és possible.

Entretant fem una crida a la desobediència

Desgraciadament, a pesar que el PP ha perdut la majoria que va tenir en les principals institucions de l'Estat, no veiem voluntat real de derogar una Llei Mordassa que nega o frustra els Drets Humans fonamentals. No sembla que les principals forces polítiques espanyoles i els seus aliats autonòmics estiguin interessats en la retirada de la Llei mordassa íntegrament, a pesar que els moviments socials així ho proclamen. En el millor dels casos, reformaran la Llei Mordassa, “democratitzant” la Llei Mordassa que és l'article 155 contra els moviments socials. De fet, no obliden que la protesta social per la crisi econòmica que s'endureix a partir de tardor requerirà de tots els recursos repressius per a poder controlar la situació. La Llei mordassa està feta "ad hoc" per a castigar i frenar la revolta social que es produirà.

Perquè nosaltres per part nostra, no hem deixat que la desobediència social, cívica i política es converteixi en un delicte. No podem permetre'ls que diguin i argumentin que la lluita per l'alliberament de la classe o nacional no violenta és violència o terrorisme. La desobediència civil, la falta de col·laboració, la insubmissió, la resistència popular o l'acció directa no són delictes i els delictes no són delictes i hem de posar-los en pràctica per a fer front a les agressions que sofrim. Si no canviem les regles de joc, ja hem acabat, ens arruïnaran tots els drets.

Hem de ser indestructibles en la defensa i en la pràctica dels nostres drets i llibertats. La nostra resistència no violenta ha de ser ferma i constant, ja que aquesta pràctica destruirà tot el seu discurs jurídic polític. Volen la nostra violència per a il·legalitzar-ho tot i legitimar socialment l'atac contra ells. Són provocadors professionals, però no caurem en el seu joc.

Hem de convertir la repressió, la regressió i la centralització de l'Estat en instruments per a enfortir-nos i enfortir el nostre projecte de llibertat. Quantes més agressions contra nosaltres, més respostes mobilitzadores hem de respondre. En la Vaga General de Gener, en l'assumpte dels Alsasua, en el tema dels Pensionistes, en el tema dels Pensionistes, en la mobilització contra el racisme que es va donar després de la mort de George Floyd, en les iniciatives contra l'escalfament climàtic o en les diferents dinàmiques a favor del basc, els bascos i Euskal Herria hem mostrat la nostra passió i capacitat de lluita.

En això hem de ser més forts, infatigables, constants, tenaços. Hem de desenvolupar estratègies de resistència civil i desobediència. És el torn de la resistència civil, de la revolta de la construcció nacional i social.

Repressió de la lluita. Desobediència avanci!