El cost real de la moda ràpida
Et proposem el següent repte: obrir el teu armari de front i mirar de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No oblidis el que hi ha dins. Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
Segons la Fundació Ellen McArthur, el consum dels ciutadans ha crescut un 60% en els últims quinze anys i el 30% del que està en els armaris europeus no s'ha utilitzat en els últims dotze mesos. Independentment que formis part o no d'aquest percentatge, aquesta dada demostra que consumim més enllà de les nostres necessitats, excepte excepcions, per descomptat. Prova d'això és que algunes marques de roba, generalment barates i de baixa qualitat, presenten anualment 52 temporades o col·leccions de roba (aproximadament una setmanal).
La indústria de la moda ràpida es basa en la producció massiva de peces de vestir, està inspirada en les últimes tendències i té una durada limitada, per la qual cosa és absolutament insostenible. D'una banda, perquè és la segona indústria més contaminant, per darrere de les energies fòssils: Segons la campanya de Roba Neta, la indústria de la moda genera anualment 92 milions de tones de residus i 1,5 bilions de litres d'aigua inservible, la qual cosa suposa el 20% de les aigües residuals mundials. D'altra banda, necessita mitjans enormes per a produir roba, però aquests recursos del planeta són limitats. Com si fos poc, és insostenible perquè oculta les jornades de 70 hores (el 80% dels treballadors del sector són dones), els sous ofensius, l'ús de tècniques i productes químics perjudicials per a la salut i els tallers allunyats del compliment de les condicions de seguretat i salut.
Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
La Plataforma de Pobresa Zero de Sant Sebastià està composta per setze organitzacions i moviments socials de la ciutat, i creiem que aquesta realitat ens ha de portar a reflexionar sobre com consumim. Menys, i si consumim de forma més responsable, sostenible i conscient, produirem efectes positius en el nostre entorn i en altres llocs llunyans. El consum és un poderós arma per a transformar el món.
No obstant això, pensem que les institucions públiques han de donar respostes valentes, urgents, solidàries i justes per a formar part de la solució. Els proposem treballar per lleis vinculants per a protegir les persones i el medi ambient i fer que les empreses responguin de l'impacte negatiu de la seva activitat. Els exigim que promoguin un comerç local de qualitat, i no grans superfícies que creixen exponencialment a les nostres ciutats, perquè fomenten aquest tipus de consum desmesurat. Els demanem que reforcin les polítiques de cooperació al desenvolupament, que formen part de la solució de la crisi global que vivim.
Som conscients que les causes d'aquest problema són múltiples i diferents, i són conseqüència de decisions polítiques i econòmiques. Per tant, estem convençuts que les solucions han de ser globals i treballar en molts sectors. Davant els reptes i amenaces que té el nostre món, no podem estar estancats. Per tant, convidem a la ciutadania a participar i mobilitzar-se en les iniciatives que hem organitzat amb motiu del 17 d'octubre, Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió. En concret, la intensa reivindicació que hem preparat aquest diumenge 22. Partirà a les 12.00 des de la Pinta del Vent fins al Bell Aspecte de Sant Sebastià, sota el lema El cost real de la moda ràpida.
Plataforma Pobresa Zero de Donostia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]