El cost real de la moda ràpida
Et proposem el següent repte: obrir el teu armari de front i mirar de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No oblidis el que hi ha dins. Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
Segons la Fundació Ellen McArthur, el consum dels ciutadans ha crescut un 60% en els últims quinze anys i el 30% del que està en els armaris europeus no s'ha utilitzat en els últims dotze mesos. Independentment que formis part o no d'aquest percentatge, aquesta dada demostra que consumim més enllà de les nostres necessitats, excepte excepcions, per descomptat. Prova d'això és que algunes marques de roba, generalment barates i de baixa qualitat, presenten anualment 52 temporades o col·leccions de roba (aproximadament una setmanal).
La indústria de la moda ràpida es basa en la producció massiva de peces de vestir, està inspirada en les últimes tendències i té una durada limitada, per la qual cosa és absolutament insostenible. D'una banda, perquè és la segona indústria més contaminant, per darrere de les energies fòssils: Segons la campanya de Roba Neta, la indústria de la moda genera anualment 92 milions de tones de residus i 1,5 bilions de litres d'aigua inservible, la qual cosa suposa el 20% de les aigües residuals mundials. D'altra banda, necessita mitjans enormes per a produir roba, però aquests recursos del planeta són limitats. Com si fos poc, és insostenible perquè oculta les jornades de 70 hores (el 80% dels treballadors del sector són dones), els sous ofensius, l'ús de tècniques i productes químics perjudicials per a la salut i els tallers allunyats del compliment de les condicions de seguretat i salut.
Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
La Plataforma de Pobresa Zero de Sant Sebastià està composta per setze organitzacions i moviments socials de la ciutat, i creiem que aquesta realitat ens ha de portar a reflexionar sobre com consumim. Menys, i si consumim de forma més responsable, sostenible i conscient, produirem efectes positius en el nostre entorn i en altres llocs llunyans. El consum és un poderós arma per a transformar el món.
No obstant això, pensem que les institucions públiques han de donar respostes valentes, urgents, solidàries i justes per a formar part de la solució. Els proposem treballar per lleis vinculants per a protegir les persones i el medi ambient i fer que les empreses responguin de l'impacte negatiu de la seva activitat. Els exigim que promoguin un comerç local de qualitat, i no grans superfícies que creixen exponencialment a les nostres ciutats, perquè fomenten aquest tipus de consum desmesurat. Els demanem que reforcin les polítiques de cooperació al desenvolupament, que formen part de la solució de la crisi global que vivim.
Som conscients que les causes d'aquest problema són múltiples i diferents, i són conseqüència de decisions polítiques i econòmiques. Per tant, estem convençuts que les solucions han de ser globals i treballar en molts sectors. Davant els reptes i amenaces que té el nostre món, no podem estar estancats. Per tant, convidem a la ciutadania a participar i mobilitzar-se en les iniciatives que hem organitzat amb motiu del 17 d'octubre, Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió. En concret, la intensa reivindicació que hem preparat aquest diumenge 22. Partirà a les 12.00 des de la Pinta del Vent fins al Bell Aspecte de Sant Sebastià, sota el lema El cost real de la moda ràpida.
Plataforma Pobresa Zero de Donostia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]