Per a qui no hagi sentit parlar del tema seria convenient començar per una ubicació. A l'escola infantil d'Ansoáin no es pot estudiar en basca. D'on ve aquesta situació i quan vau començar a organitzar als vostres pares?

Itziar Ruiz: Jo vaig ser la primera promoció de l'escola infantil, i tinc 40 anys…

Nestor Esteban: El model actual porta diversos anys en marxa. Hi ha quatre aules amb dos educadors en cada aula. A l'aula dels més petits, dues educadores són castellanoparlants, i en les altres una és bilingüe i l'altra és castellanoparlant.

I.R: S'intenta que una parella sigui euskaldun si hi ha parella, i si no hi ha parella, es posa en castellà, depenent de la matrícula del curs.

N.E.: El model oficial, que es posa en la web, és que en cada classe hi ha dos educadors, i un d'ells és basc, excepte en el grup dels petits (tots dos en castellà). Però el funcionament és en castellà, així ho diu l'Ajuntament.

I.R: No és un model d'immersió. El basc té presència, però la cotidianeidad i el propi model no són els bascos.

N.E.: Fa poc més de dos anys comencem a moure'ns amb aquest tema, al desembre de 2017. Al principi dues famílies, la de Marta i la nostra. Nosaltres vam introduir una instància a l'Ajuntament preguntant per què no hi havia un model d'immersió en basca al poble; Marta tenia un altre problema: si havíem d'anar a Pamplona perquè els nens aprenguessin en basc, a veure per què havíem de pagar una quota addicional. L'Ajuntament de Pamplona, per ser estranger, et cobra 83€ més al mes. Martha es va fer càrrec d'aquesta quantitat mentre enviava un sol nen, però quan va tenir el segon fill li va semblar exagerat seguir en la mateixa situació. Les dues famílies ens vam conèixer i comencem a treballar.

Com ha estat el recorregut?

N.E.: Quant a la primera pregunta, l'Ajuntament ens va contestar que no hi havia cap model d'immersió en basca, però que estaven treballant. Quant al segon, ens trobàvem en el llindar del termini de prematriculació, i decidim resoldre això de la quota addicional al més aviat possible, prioritzar-lo. Vam mantenir diverses reunions amb l'Ajuntament, ens dirigim a l'Ararteko i ens va donar la raó, i es va aconseguir un conveni entre els ajuntaments d'Ansoáin i Pamplona: L'Ajuntament d'Ansoáin va assumir la quota addicional. La veritat és que el conveni es va signar després de la matriculació, i que alguns pares no van poder tenir-lo en compte a l'hora de decidir on anaven a matricular als seus fills.

 

 

 

 

Aquest curs vam tornar a aconseguir la signatura d'aquest conveni, a més, abans del termini de prematriculació. Però l'Ajuntament no va informar els pares i mares sobre aquesta decisió.

Després de dos anys de marxa amb aquest tema, ens vam adonar que l'Ajuntament no havia fet cap pas en el camí d'aconseguir una escola infantil euskaldun i decidim començar a publicar aquest tema, per la qual cosa ens hem ajuntat més famílies. El 26 de febrer vam fer una roda de premsa amb alguns exemples de la falta de moviment per part de l'Ajuntament:

- EH Bildu va portar el tema a un ple 2019 (nosaltres no sabíem res), però també van retirar el punt, perquè l'alcalde va dir que no hi havia condicions ni garanties perquè es dugués a terme. Ens assabentem de tot això per la premsa.

- Al maig va haver-hi eleccions municipals i no trobem punts sobre aquest tema en els programes dels partits.

- Al desembre es van acordar els pressupostos per a l'any 2020, i aquí no hi havia diners per a impulsar l'euskaldunización de l'escola infantil.

- Segons la normativa de l'Escola Infantil, 6 dels 9 treballadors de la plantilla orgànica han de ser euskaldunes i no es compleix. Ocorre el contrari, només tres són bascos.

- Finalment, no han realitzat cap convocatòria laboral. A nosaltres ens van dir en el seu moment que si el Govern de Navarra no ens fes una convocatòria de treball per a escoles infantils, ells també ho farien, perquè a l'ésser un poble petit no hi ha recursos per a posar en marxa una cosa així, mentre que el govern va fer aquesta convocatòria l'any passat, però l'ajuntament no.

Veient tot això, comencem a publicar la nostra reivindicació, sobretot en els últims mesos.

L'alcalde d'Ansoáin, Ander Oroz, va realitzar diverses declaracions al mitjà sobre aquest tema. Podem analitzar els arguments de l'alcalde?

N.E.: L'anomenada “Llei d'Estabilitat Pesupustaria” no els permet contractar més professors. Nosaltres no sabem fins a quin punt això és així, no som experts en qüestions legals. El que sí que sabem és que podien aprofitar la convocatòria d'ús del Govern de Navarra i no el van fer. D'altra banda, sempre tinc un exemple: quan parlàvem de la quota addicional, l'ajuntament ens va dir que no podien fer un conveni amb l'ajuntament de Pamplona, que era impossible. Comencem a estudiar-ho, i al final sí, era possible fer-ho.

I.R: També s'esmenta que UGT ha recorregut contra la totalitat de la plantilla orgànica de l'Ajuntament, pel que fa al basc. En el tema de l'Escola Infantil, per llei 6 de cada 9 educadors haurien de ser euskaldunes, i no és així.

N.E.: Fa dos anys ens van dir clarament que tenien “moltes dificultats”. La veritat és que fa dos anys preguntem per què no hi havia un model d'immersió en basca, i al novembre entrem en la instància preguntant quines mesures prendria l'ajuntament i quins terminis. El diagnòstic dels problemes és una cosa, però nosaltres anem més enllà: si veieu que hi ha alguns problemes, quines mesures prendreu i en quin termini? Al final, ens reunim la setmana passada, però mentrestant no rebem resposta (durant gairebé quatre mesos). Per part nostra, es van produir diverses protestes: entrem amb els nens a jugar a l'Ajuntament, tancament, concentracions…

Una de les declaracions d'Oroz em va cridar l'atenció: “Van impulsar un reciclatge del professorat d'Ansoáin per a fomentar el coneixement del basc, però no va tenir èxit”. Què significa això? Que demanen a sis treballadors castellanoparlants que estudiïn en basc per a donar un servei públic i que els diuen que no? És aquí on entra UGT com a lobby per a protegir els privilegis dels treballadors monolingües?

I.R: Em ve a la memòria la idea que l'ajuntament va portar el tema de l'escola infantil a la corporació municipal i el va retirar de la mateixa manera. Nosaltres no sabem per què van retirar el punt que havien de presentar (això ho sabrà l'ajuntament), però es pot concloure que no van poder garantir la mesura d'euskaldunización…

Ja comenteu que fa un parell d'anys vau acudir a l'Ararteko en relació amb les quotes addicionals. Heu tornat a dirigir-se a ell manifestant el vostre dret a educar als vostres nens i nenes al poble i en basc. Què diu l'Ararteko?

I.R: Presentem la queixa amb l'Observatori, i a continuació l'Ararteko va rebre l'opinió de l'Ajuntament. Després d'analitzar tot això, fa dues recomanacions a l'Ajuntament: d'una banda, que es garanteixi el dret dels pares d'Ansoáin a educar als nostres fills en basc (sobre la base de la Llei del Basc); i per un altre, que en cas que s'adhereixin a la resolució, es concretin les mesures a adoptar. A partir d'aquí, l'Ajuntament disposa de dos mesos per a donar una resposta. L'Ararteko pot aconsellar i no manar.

En aquest context es va celebrar la manifestació del 29 de febrer “El dret al basc”. Com valoren la manifestació?

I.R: Ens alegrem. Rebem una invitació dels pares i mares de les Escoles Infantils de Pamplona, i vam veure clar que nosaltres també estem sota el lema “El dret al basc”. Per a nosaltres va ser important ser allí, conèixer les experiències d'altres pobles (Mendigorria, Escoles infantils de Pamplona, alumnat de la UPNA, Formació Professional…) i també comptar la nostra. Va ser una manifestació bonica: multitudinària, acolorida, amb molt d'ànim… Al poble vam fer la nostra petita labor de cara a aquest dia.

N.E.: D'altra banda, m'agradaria assenyalar que en la preparació de la mobilització es van observar diferents resistències que volien condicionar la reivindicació de l'escola infantil basca d'Ansoáin. Nosaltres teníem clar que la nostra reivindicació s'integrava perfectament en la manifestació, i ningú ens dirà quan, on i com hem de lluitar perquè els nostres nens i nenes aprenguin basca.

Fa poc ZuZeun Imanol Karrera i Saúl Arangibel van publicar l'article d'opinió “Tots junts per l'Antsoain euskaldun”. Deien: “L'Ajuntament d'Ansoáin (EH Bildu) amb els atacs euskarafobos que Navarresa Suma i PSN han realitzat durant anys i que continuen produint … equiparar, tal com va ocórrer en la manifestació del passat dissabte, no respon a la realitat”.

N.E.: Aquí no tenim opció de matricular als nens en basc, això és el que ocorre. El que es va ficar en la manifestació en el mateix sac van ser diferents exemples que reivindiquen el dret a estudiar en basc, com es pot veure en els titulars dels periòdics dels pròxims dies. És un debat fora de lloc.

El que diferencia el vostre cas dels altres és que EH Bildu és a l'ajuntament. La situació és bastant paradoxal.

 

 

 

 

I.R: Nosaltres no hem mirat qui està en el poder, nosaltres hem mirat els drets lingüístics dels nostres fills i filles. Ens sembla que el que estem fent és una aportació al poble. La nostra voluntat és mantenir-nos el més lluny possible d'aquesta confrontació. La nostra intenció no ha estat xocar amb l'Ajuntament, al contrari, hem buscat el treball en comú d'una manera autèntica. Encara que a vegades sembli que no encerta.

N.E.: És veritat que en algun moment, quan fiques la instància i no sé si a vegades no reps una resposta, la paciència se t'esgota. En aquesta situació se situa, per exemple, el tancament que realitzem.

I.R: És més, tot hauria de ser més fàcil si el que està en el poder comparteix els teus mateixos objectius.

I potser és més fàcil que en altres casos, perquè s'ha obert la porta a la col·laboració. La setmana passada us vau reunir amb l'ajuntament i en la nota que vau publicar en ZuZeu us vau comentar que vau sortir esperançats.

N.E.: En els últims mesos hem dut a terme una dinàmica que creiem que és fruit d'aquesta mateixa reunió. A principis de febrer ens dirigim a l'Ararteko. A continuació realitzem una reunió informativa per a donar a conèixer a qui s'acostava al poble el que estàvem fent i quin va ser el recorregut; també va acudir l'alcalde. També hem realitzat una compareixença i una concentració. A això cal sumar la manifestació “el dret al basc”. La vespra de la manifestació rebem la invitació de l'alcalde. Gràcies a la mobilització s'ha accelerat el procés.

I.R: De la pròpia reunió es pot dir que sortim esperançats. Ens reunim tres famílies, l'alcalde i dos regidors. Nosaltres hem demanat un pla a l'Ajuntament, i en primer lloc ens han reconegut que no hi ha pla, però ens han presentat un possible esborrany i amb la intenció de tancar-lo com més aviat millor. Els terminis de prematriculació s'iniciaran en breu, per la qual cosa és impossible que el pròxim curs es pugui aplicar aquest pla; la nostra esperança se situa a principis del curs 2021-22, esperem que per a llavors es posi en marxa la línia en basca.

On us situeu després d'aquesta reunió? Quina és la vostra labor a curt termini?

I.R: La nostra intenció és animar als pares i mares d'Ansoáin al fet que matriculin als nens i nenes a les escoles infantils de basca (el termini de prematriculació s'ha retardat per quarantena). Haurem d'anar a la zona, i sabem que a Pamplona no va si pot ser. Recorrerem als públics i, si no és possible, als privats. D'altra banda, cada família té les seves preferències, la seva situació, les seves condicions… El normal és que es garanteixi que el nen o la nena s'aculli a una escola infantil perquè els pares puguin anar a treballar.

N.E.: Si l'aposta pel model en basc suposa alguna despesa addicional, l'Ajuntament d'Ansoáin s'ha compromès a estudiar els casos.A Pamplona entràvem per primera vegada en la Txantrea o en la Rotxapea, però ara serà impossible… qui sap… potser en un futur els de Pamplona hauran de venir a Ansoain a matricular als nens en basc!