En les dues concentracions s'ha llegit un comunicat conjunt en el qual es recopila la proposta. “Sortim al carrer per a recordar les lluites i assoliments de les dones contra la guerra i valorar el treball de milers de dones que continuen enfrontant-se a les guerres i a les màquines que les fan possibles, com la pròxima indústria armamentística del nostre país”.

Segons dos grups feministes i antimilitaristes, la crisi del coronavirus ha deixat al descobert dues coses. D'una banda, “la necessitat irreversible de repensar el model de societat que som i vivim”; per un altre, “ens ha advertit del risc de militarització de la societat davant l'augment de la presència militar als carrers i en els mitjans de comunicació”.

Guerra i patriarcat de la mà

Han unit la guerra i la violència patriarcal en les iniciatives de Vitòria-Gasteiz i Bilbao, argumentant que les guerres es basen en "el concepte de masculinitat relacionada amb la violència i les armes". Han denunciat que darrere dels conflictes armats estan els poders internacionals i les institucions occidentals, però també la "indiferència" d'una part important de la població civil d'aquests països, que es beneficia de les guerres "encara que sigui de manera indirecta".

En el camí cap al final de les guerres, els convocants han reivindicat, entre altres coses, la desmilitarització de la societat, la reconversió industrial del País Basc per a la producció civil o la limitació del consumisme.