Mor l'euskaltzale bayonés Mixel Oronoz
- Durant molts anys va ser president i portaveu de la Confederació Basca. Encara que sacerdot, Oronoz també és famós per criticar els comportaments de l'Església catòlica. Mor als 88 anys per una malaltia.
"Militant infal·lible del basc". Així ha resumit la Confederació Basca la presència de Mixel Oronoz. Als 88 anys d'edat, la llinda mor d'una malaltia.
Va participar en la creació de la Confederació Basca que agrupa els agents culturals del País Basc Nord i va ser president durant els anys 2000-2002 i 2009-2015. L'oficialitat del basc, l'exigència per part de l'Estat francès de signar la Carta Europea de les Llengües Minoritzades, així com el desenvolupament de les ikastoles, ha estat objecte de diverses reivindicacions.
Nacionalista i vascófilo, va militar en la plataforma Batera. També va estar durant anys en el consell d'administració de la revista Herria, editada íntegrament en basca en Iparralde.
Oronoz, escriptor, va publicar nombrosos llibres i recerques. Entre ells es troba la novel·la Oilandoiko ermitea, publicada en 2001. Entre les seves recerques, va escriure en 1995 sobre la història de la cultura basca al País Basc Nord, article d'Euskaltzaleen Biltzarra a la Confederació Basca en la Revista Bat Sociolingüística.
El sacerdot que critica l'església
Als 25 anys es va ordenar sacerdot o professor en el món. Va passar anys a Costa d'Ivori, Turquia, França i Bèlgica abans de tornar a Euskal Herria. Oronoz és un capellà famós per haver criticat durament l'actitud de l'Església.
En els últims anys, el bisbe de Baiona, Marc, ha criticat durament l'actitud d'Aillet, promotor de les idees extremes de la dreta. També va escriure expressament el llibre "Enfin Do Aillet vint". Com no podia ser d'una altra manera, Aillet també va denunciar en diverses ocasions la seva actitud contra el basc.
Quant a gais i lesbianes, també es criticava l'actitud discriminatòria de l'Església. En general, el to conservador de l'Església no li agradava i parlava en boca sense borrissol.
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
.jpg)
