El conegut agricultor i sindicalista basc Mixel Berhokoirigoin ha mort en Gamarte, el seu poble natal, en el mateix lloc on ha viscut i treballat estretament lligat a la terra. Un dels fundadors de la Unió d'Agricultors del País Basc (ELB) i ex secretari general de Confédération Paysanne, conegut pel seu rastre en el treball, la militància i el compromís, va portar a Gamarte a ser una de les principals referències dins i fora del País Basc.

Va fundar l'ELB en 1982 amb altres llauradors, amb l'objectiu de treballar en favor de l'agricultura popular. Fins llavors, la FNSEA era l'únic sindicat agrari que treballava en el sector sindical, amb l'objectiu d'orientar polítiques, mesures i ajudes en favor dels petits agricultors. Però el monopoli de la FNSEA va ser a favor d'una altra agricultura, van treure i van crear l'ELB. Segons relatava, en el context de l'època va caldre convèncer a la ciutadania de totes dues idees, fent una gran feina pedagògica. D'una banda, la necessitat d'una estructura a nivell d'Ipar Euskal Herria, ja que llavors el territori no comptava amb reconeixement institucional; i per un altre, que la sortida de la FNSEA i la creació de l'OCDE no era una divisió, sinó una decisió motivada per l'objectiu d'apostar per un altre cultiu.

L'ELB ha aconseguit el reconeixement dels llauradors oferint alternatives i actuant en contra dels monopolis que dominaven el sector; i s'ha convertit en el principal sindicat agrari d'Ipar Euskal Herria. En Berhokoirigoin el seu rostre i el seu llenguatge van romandre durant anys.

Format en el Liceu Laborantza d'Hazparne, igual que altres militants d'Ipar Euskal Herria, MRJC va rebre gran part de la seva formació política en Joventut Basca en la dècada dels 70, i així va conèixer a la seva parella Mikele Hirigaray.

President de la Cambra d'Agricultura del País Basc

Davant un model agrari intensiu i agressiu, la necessitat de construir una autèntica estructura agrària democràtica que reconegui a Iparralde i una cambra de cultiu que tingui en compte la realitat agrària d'Euskal Herria, en 2005 es va crear la Cambra d'Agricultura del País Basc (EHLG), impulsada per l'ELB d'Ainhize-Monjolos, presidida per Berhokoirigoin.

Prèviament, en les eleccions a la Cambra d'Agricultura de Pau, es va dur a terme una campanya duent a terme el clam d'una Cambra d'Agricultura del País Basc, i determinant que si guanyessin les eleccions crearien una estructura. En Ipar Euskal Herria van sortir les primeres forces i llavors, passant de la paraula a l'acció, van crear l'estructura.

L'Estat francès es va oposar de manera immediata a aquesta organització, amb el suport de la Cambra d'Agricultura de Pau, per utilitzar el nom d'una altra institució oficial, la qual cosa va portar a judici al sindicalista de Gamarte en dues ocasions, en 2008 i 2010, totes dues declarades innocents. “No conec una militància fàcil, però si no s'implica, la situació és difícil de millorar”, va dir a aquest mitjà en una entrevista realitzada en 2012.

Va ser president de la Cambra durant deu anys i, després d'abandonar el càrrec, així ho va expressar en la revista Laborari, preguntat per les funcions i reptes d'aquesta institució: “La tirada de corda és difícil entre els models de cultiu, entre la industrialització i la sostenibilitat. Sabem a on tiren. Nosaltres som els que tirem en aquesta corda al costat d'uns altres sobre el cultiu sostenible”.

En el si de l'EHLG i a través de molts altres projectes, com Lurrama o el grup Etxalde per la sobirania alimentària d'Euskal Herria, Berhokoirigoin va treballar en contra de l'especulació i en favor del model ecològic, i les seves idees van ser àmpliament difoses en entrevistes i conferències. En 2017, en l'Assemblea d'Alimentació 21 va explicar alguns d'ells: “Si la missió de l'agricultura és crear alimentació al món, que la gent alimenti, amb quantitat i qualitat... el problema és que veiem que en el món actual hi ha mil milions de persones famolenques, mil milions més malalimentados… No és un problema tècnic, sinó polític”.

Artesana de la pau

A més de conrear i sindicalizar, Mixel Berhokoirigoin també ha estat molt implicat en el sector de la construcció popular. Va ser membre d'Abertzaleen Batasuna i de la plataforma Batera. Al desembre de 2016 va participar en l'acte de desarmament de Luhuso, on va ser detingut per la policia al costat de quatre persones, conegudes com els Artesans de la Pau, que van rebre una onada de solidaritat per part de la ciutadania i van crear el grup Bakegile. Uns mesos més tard es va produir el desarmament definitiu d'ETA, sota la tutela de la societat civil.

En els últims anys hem vist compromès a favor de la pau i la convivència. “La resolució de les conseqüències del conflicte és, per a totes les persones empresonades, la captura d'una perspectiva diferent de la presó”, va afirmar el mes de gener passat en una de les seves últimes intervencions públiques en Baiona.

A Berhokoirigoin li agradava també la cultura. De jove va treballar en el teatre en els grups Hiruak Bat i Biper Beltx, així com en la creació Hiru zitxun, l'any passat format per Gamarte, Ainhize-Monjolose i veïns de Lakarra. Era aficionat als bertsos, i ho va fer tant en un programa de ràdio local com en l'ambient de les festes.

Durant més de 30 anys, el de Gamarte, agricultor d'arrel i sindicalista, al costat de Mikel, va treballar en la producció de llet i en l'elaboració del petit fruit kiwai en la finca Uhartia. Avui compartia aquestes obres amb els seus fills Iñaki i Maitena, ajudant-los quan podia, cuidant de la terra que estimava i dels seus familiars i amics fins a l'últim moment.

Un càncer ràpid s'ha emportat al pare de la nostra companya Jenofa Berhokoirigoin, Mixel.