Aplaudiments i txapela per a Mixel Bergouignan en Baigorri
- L'església de Baigorri es trobava repleta de gent quan han començat a treure el cos al carrer. Fora, com era la falç blanca de la primavera, sentim un aiguat sobtat, semblant a un huracà. La gent agitava les mans dins de l'església, els habitants de les barraques ens han seguit amb les nostres mans i els de fora també han rebut un cop de mà, en agraïment i en honor a Mixel Bergouignan, el Baigorri de Makea.
Han passat uns quaranta anys. El 26 de març de 1980 es trobava ja molt prop d'aquell terrible cop que va portar a Txomin i Ramuntxo, que ens va recollir en el vestíbul de Makea Zuhurtia. El diumenge següent se celebrava el dia de la pàtria en Donapaleu. Els representants de Baigorri i Itsasu érem allí amb uns altres, alguns d'ells joves i altres menys acostumats a ells, perquè ens perdien els bons amics, calia construir endavant i respondre. En aquell portal de Zuhurtia ens van reunir a uns i ens van portar a Donapaleu, dels cors dels altres. Oh, hores terribles per a aquells que s'atreveixen a emprendre als nostres pobles!
Des que la mort li ha tocat, els compromisos del veí de Baigorri han estat exaltats per tots els racons. En Alabaina, el marit i la dona camineu descaradament i desesperats en tantes batalles del nostre poble, creadors o promotors, membres o gestors. I com en la vespra d'Herri Urrats, per citar només un, com altres milers de batallons, la força a favor del basc: nun és un país en el qual els nens saben millor que els burrases la llengua en la qual la seva cultura i la seva identitat estan consolidades.
També hem vist amb molt d'aplaudiment al vell a la porta de l'església de Baigorri, quan el cos de Mixel ha sortit de l'església i ha pujat al blanc. Aquí està Eskoriatza, un ex-fugitiu i bertsolari d'edat per a agrair al Baigorri, que tenia les portes obertes fos de Zuhurtia, on els hiverns eren negres. A canvi de tota la teva carrera, Mixel, et devem l'ombra de l'àmplia txapela basca de Xanti. Adeu.
Euskal Herriko Laborantza Ganberak hogei urte bete ditu. 2005ean sorturik, bataila anitzetatik pasa da Ainiza-Monjoloseko erakundea. Epaiketak, sustengu kanpainak edota Lurramaren sortzea, gorabehera ainitz izan ditu hogei urtez.
Txotx denboraldian eredu ekologikoan ekoiztutako Euskal Sagardoaren eskaintza izango da hainbat sagardotegitan, eta hura bistaratzeko, Jatorri Deiturak eta ENEEK-Ekolurrak kupeletan paratzeko euskarria aurkeztu dute.
Lurraren alde borrokan dabilen orok begi onez hartu du Frantziako Legebiltzarrak laborantza lurren babesteko lege-proposamenaren alde bozkatu izana. Peio Dufau diputatu abertzaleak aurkezturiko testua da, eta politikoa eta sentimentala juntaturik, hemizikloan Arbonako okupazioa,... [+]
203 diputatu alde eta hiru aurka agertu dira martxoaren 11 gauean egin bozketan. Higiezinen agentziak haserre agertu dira, eta bi salaketa aurkeztu ditu FAIN Frantziako Higiezinen Federazio Nazionalak Europako Batzordean. Bata, lege-proposamenari esker botere gehiago jasoko... [+]
Laborantzaren Orientazio Legea pasa den astean ofizialki onartu du Frantziako Parlamentuak. Ostegunean Senatutik pasa da azken aldikoz. Iazko laborarien mobilizazioen ondotik, aldarrikapenei erantzuteko xedea du lege horrek. Aldiz, ingurumenaren aldeko elkarteek azkarki salatzen... [+]
Zubiak eraiki Xiberoa eta Boliviaren artean. Badu jadanik 16 urte Boliviaren aldeko elkartea sortu zela Xiberoan. Azken urteetan, La Paz hiriko El Alto auzoko eskola bat, emazteen etxe baten sortzea, dendarien dinamikak edota tokiko irrati bat sustengatu dituzte.
