A Vitòria-Gasteiz la problemàtica de l'habitatge sacseja amb força, afectant de manera crua als estrats més proletaritzats de la classe treballadora. L'habitatge és una mercaderia que reclama un percentatge elevat dels nostres ingressos i que, per tant, es veu directament afectada per la falta de sous i la devaluació d'aquests. Estem condemnats a vendre la nostra força de treball per a aconseguir aquesta mercaderia. Entenem la problemàtica de l'habitatge com un problema parcial del conjunt de la societat capitalista. Per això, organitzar una xarxa eficaç d'autodefensa és imprescindible un full de ruta revolucionari.

La necessitat d'una assemblea oberta és clara, perquè la gent se sumi al sindicat i es doni la solidaritat de manera directa, col·lectivitzant els problemes individuals. Allí ens ajuntem militants del sindicat, gent disposada a fer aportacions senzilles, sense experiència política, atrets per la necessitat. En organitzar-nos, busquem acumular de manera coordinada coneixement i capacitats per a millorar objectivament les condicions materials de vida del proletariat. Per a això comptem amb un segon òrgan: Coordinadora Política. La seva funció és garantir l'anàlisi interna i externa del Sindicat i coordinar els equips de treball. Dividint-nos en grups de treball, volem assegurar l'eficàcia: desenvolupar el coneixement tècnic i jurídic per als auzolanes, gestionar la caixa de resistència, etc.

La militància ha de ser políticament conscient. Per a ser crítics amb el context en el qual vivim, és imprescindible entendre les categories marxistes bàsiques. També és necessari conèixer la forma d'organització del Sindicat d'Habitatge i entendre les causes del seu desenvolupament, per a entendre la seva relació amb l'estratègia i la tàctica. L'Escola d'Expropiats permet que els militants interioritzin els elements teòrics necessaris per a desenvolupar la consciència de classe.

No obstant això, quan parlem de formació ens referim a una cosa més complexa. No és una organització coherent de les idees que només es donen a nivell teòric a conseqüència d'un exercici mental: està en contacte amb la pràctica. No es pot desenvolupar la teoria sense experiència i la pràctica sempre corre el risc de perdre's en el camí si no es critica una vegada i una altra el seu rumb. Per això la cultura de la crítica i l'autocrítica és un element important en el contingut polític del Sindicat. Entenem que cada militant ha de tenir una perspectiva crítica amb tots els passos que donem col·lectivament: la capacitat d'entendre cada pas, de trobar errors i de desenvolupar propostes.

Ens sembla molt important desenvolupar i aprofundir mecanismes concrets de crítica interna perquè la relació entre el col·lectiu i l'individu sigui cada vegada més fort. Entenem que ha de ser una militància disciplinada per a obrir el camí i aconseguir els objectius. Per a superar l'activisme i arribar a un compromís és imprescindible desmuntar el caràcter de qualsevol militant. Fent front als caràcters individualistes, egoistes i opressors que construeix el capitalisme i construint els subjectes revolucionaris que necessita la societat sense classes.

** Aquest poema forma part del número 251 del monogràfic Larrun, Models de militància recents en escenaris desconeguts.