Per què vau iniciar el projecte? Quines deficiències vau observar?
Eneko Urkiaga: No venim només a omplir un buit. La pobresa estructural de la classe treballadora s'aguditza en temps de crisi, i en aquests moments s'observa, sobretot, la cruesa d'aquest sistema. Cada vegada més se'ns està negant l'accés a mitjans bàsics de vida (habitatge, menjar, llum…) i veiem la necessitat de posar en marxa projectes que estudiïn i modifiquin la integritat per a respondre a això. Per tant, encara que responguem a una necessitat existent, l'objectiu d'aquest projecte és contribuir, a través de la conscienciació i l'organització entre els treballadors, al procés de superació del tot capitalista que genera aquesta misèria.
Què ofereixen?
Anthony Alulima: Començar a crear una base per a l'organització de les i els treballadors davant l'escàs accés de la cala més empobrida de la classe treballadora als productes bàsics, de qualitat i a l'alimentació. I per a això, veiem la necessitat de partir d'una lògica de drets i deures, basada en el compromís col·lectiu. Per tant, els destinataris dels aliments també es converteixen en «redemptors». És a dir, ells també participen en les cerques i altres treballs. L'objectiu és entendre que per a canviar d'arrel la misèria de tots necessitem un compromís col·lectiu, i només millorar la situació concreta de cadascun no serveix per a canviar la situació general.
Com està sent la resposta?
A.A.: En general, hem tingut una bona resposta; el nombre de membres va en augment. No obstant això, moltes vegades costa superar la lògica mercantil i organitzar-se i funcionar sota el principi de solidaritat. Desgraciadament tots estem acostumats a funcionar a través de relacions d'intercanvi i el projecte de magatzem permet a tot el que participa transformar aquests principis.
Cada vegada hi ha més necessitat d'aquesta mena de projectes?
O.E. : Sí, s'observa que la classe treballadora tindrà cada vegada més dificultats per a satisfer les condicions de vida, per la qual cosa l'accés a les necessitats bàsiques serà cada vegada més difícil per a més persones. Llavors veiem que la necessitat d'aquests projectes anirà creixent, però sempre que assumeixin el ferm compromís de superar l'«estat de les coses», en cas contrari estaríem perpetuant aquesta injustícia.
No creieu que a l'administració pública li «beneficia» la creació de xarxes de suport ciutadà?
O.E. : Sí, si es tractés d'una xarxa d'ajuda. Però la nostra motivació no és ajudar l'Estat a estalviar les partides que hauria de destinar a això, ja que l'Estat és un aparell polític col·lectiu de la burgesia, còmplice i impulsor de la misèria, no salvador de ningú. És important veure quin tipus de poder alimenta cada projecte o dinàmica. Situem el nostre model d'acumulació de forces precisament en el camí de la superació del poder capitalista: a través del treball per a satisfer les necessitats, unim les nostres forces en el camí cap a una societat en la qual aquestes necessitats no existiran.
Com us organitzeu?
A.A.: Existeix un grup central que s'ocupa del dia a dia del magatzem i una xarxa que té el compromís de realitzar diferents tipus de tasques. A través d'aquesta xarxa es realitzen, per exemple, la recollida setmanal d'aliments i productes en Eroski i Dian. D'altra banda, tots els membres d'aquesta xarxa tenen dret a rebre una cistella de menjar a la fi d'aquest mes.
Quants voluntaris hi ha en el projecte? I a quants presta el servei?
O.E. : No fem distinció entre les persones destinatàries i les que presten el servei. No entenem per «servei» el que fem, perquè el servei és el que algú fa per a uns altres. En el nostre cas, és el treball de tots i totes el que ens permet menjar a final de mes. Per tant, tots tenim l'obligació de ser voluntaris i el dret a la cistella. De moment, unes 40 persones tenen la necessitat de recollir els productes bàsics. Si comptem tots els membres de la xarxa, estem unes 60 persones en el projecte.
Què ha de fer la persona que necessita ajuda per a posar-se en contacte amb vosaltres?
O.E. : Pot trucar al telèfon 688 75 64 91 o escriure per WhatsApp. Entenent el projecte i d'acord amb els principis, pot ser membre de la xarxa.
Durant l'estiu, no ens sadollarem amb la fam d'un. En què consisteix?
A.A.: L'objectiu és denunciar la misèria capitalista que genera la necessitat de socialitzar i socialitzar el projecte del magatzem. El nostre objectiu és augmentar el nombre de membres de la xarxa. Perquè com més hi ha, més capacitat organitzativa i, per tant, més força política augmenta.
També realitzareu una campanya de subscripció. Què voleu aconseguir amb les subscripcions?
A.A.: Amb les subscripcions volem donar resposta a les despeses regulars del magatzem amb una quantitat de diners que serà regular. Se'ns obre la possibilitat de compartir l'evolució del magatzem amb les subscripcions. Hi ha diferents maneres de participar.
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]