Malgrat haver estudiat antropologia, Mirin Alcedo (Portugalete, Bizkaia, 1963) es va quedar sense treball en aquest camp i va realitzar oposicions per a treballar en el jutjat. En un principi la seva intenció era treballar prop de casa, però no va aconseguir plaça en Bizkaia. A Guipúscoa comptava amb diverses localitats a triar, per la qual cosa va decidir traslladar-se a Azpeitia per a realitzar la seva elecció. "El poble em va agradar per a viure, perquè em va semblar lluminós i estava ple de nens i nenes.Vaig triar l'un o l'altre lloc, la meva filla també vindria amb mi, i Azpeitia em va semblar un lloc adequat per als dos". Des de 2005, Alcedo té un lloc en el jutjat d'Azpeitia i des de llavors viu aquí. Coneix de prop el funcionament dels tribunals.

Fa catorze anys que arribes a Azpeitia. Quina trajectòria has recorregut des de llavors?

L'any 2005 vaig accedir a la plaça en el jutjat d'Azpeitia, i llavors vaig començar a treballar aquí. Al principi vaig treballar en la instrucció, en el camp de sancions, i després vaig passar al servei general. També vaig estar alliberat, en el sindicat LAB, i després vaig tornar una altra vegada a la via judicial. Vaig treballar en un jutjat social en Donostia, i en acabar aquest treball, vaig tornar a Azpeitia. Fa poc he començat a treballar a Sant Sebastià, perquè volia conèixer una altra jurisdicció. Treball allí en el pla civil, en el jutjat de família.

Fins fa poc ha estat treballant en el servei general del jutjat d'Azpeitia. Què es fa en aquest camp?

Tot el que entra en el jutjat passa per aquí. En Azpeitia hi ha dos jutjats, el primer i el segon, tots dos són mixtos, cosa que significa que s'estudia l'àmbit penal i el civil. En l'àmbit penal es tracta de delictes lleus i greus, com els casos de violació o calcigament de drets. Per contra, si tens alguna disconformitat amb una altra persona o institució, el cas es dirigeix a la via civil. En l'àmbit civil, tots els comptes arriben al jutjat a través d'una demanda, i jo les registrava; és a dir, ficava als demandants i als fets en una plantilla, i un dels meus companys feia el mateix amb els atestats i les denúncies en l'àmbit penal. A més, els escrits arriben al jutjat –en aquests casos, el participant sol·licita alguna cosa al jutjat– i també els registràvem nosaltres. La tramitació amb altres jutjats també es realitza des d'aquest àmbit. A més, per Azpeitia passen uns mèdics forenses, i jo coordinava les seves agendes.

A quin àmbit correspon el Jutjat d'Azpeitia?

És el tribunal de la comarca, el cap d'Urola Kosta. A més, a Zumaia, Zarautz, Zestoa... hi ha jutjats de pau, que són petits jutjats, que realitzen el registre civil i les notificacions. En Azpeitia es practiquen tots els procediments en matèria civil de principi a fi, però en l'àmbit penal, quan es tracta de delictes greus, en Azpeitia s'instrueix i en Donostia se celebra el judici.

Quines demandes arriben al jutjat d'Azpeitia?

La crisi es va fer patent. Normalment entren dos o tres divorcis al dia, i en 2012 o gairebé de sobte els divorcis van desaparèixer: arribaven tres o quatre a la setmana. Per a l'exordi, encara que totes dues parts estiguin d'acord, és necessari un advocat i un procurador, que han de ser pagats. A més, en aquell moment va entrar en vigor la llei de taxes i, per tant, per a posar en marxa un procediment, havies de posar diners. Es demanava diners en tots els llocs, i per això es van reduir els divorcis. D'altra banda, els monitors –qüestió en la qual es demana una petita quantitat de diners– van augmentar: petits deutes amb els bancs, un inquilí no paga la quota... Les expropiacions, per contra, van augmentar durant la crisi; en Azpeitia, els habitatges estan fora de perill, però es van produir expropiacions de tallers i de locals. A més, les demandes de repartiment de finques també es van reduir en temps de crisis.

Quines són les denúncies i els delictes més comuns?

Des de 2005 s'han produït importants augments en les xarxes de drogues i, sobretot, en els casos de violència contra les dones. El jutjat d'Azpeitia roman tancat els caps de setmana i les tardes dels dies laborables, però si hi ha algun compte de guàrdia, una cosa urgent, s'obre. I durant molts caps de setmana els treballadors han de venir perquè hi ha hagut algun cas de violència domèstica [que succeeix entre els membres de la família] o violència contra les dones [per part de la parella o ex parella]. Acudeix als jutjats gent molt jove, a vegades menors d'edat. D'altra banda, molts dels atestats que es produïen en el passat eren de suposats furts, i ara, molts són casos de frau a través d'Internet. Això ha augmentat molt, i casos com aquest són molt difícils d'esclarir.

El jutjat sovint s'associa amb delinqüents, però per un lloc com aquest passaran moltes persones...

Sí, també hi ha un Registre Civil en el Jutjat, on es fan els documents de naixement i de vida. Abans, també documents de nacionalitat, però a conseqüència del procés de privatització, ara no.

Alguns han denunciat que s'estan privatitzant els serveis que oferia el Jutjat d'Instrucció número 2 de Madrid. Què està passant?

Els i les treballadores de justícia pensem que la privatització en aquest àmbit era impossible, perquè, en teoria, la justícia és per a tots i totes i tots hem de ser iguals. Però hi ha un sector que es pot convertir en negoci, el del registre civil, i això ha començat a privatitzar-se. L'obtenció de la partida de naixement o document de vida és gratuïta, però amb el temps aquest servei s'eximirà del jutjat i haurà de ser abonat. No obstant això, l'àmbit de la nacionalitat ja ha estat privatitzat per tractar-se d'una zona que afecta les persones més vulnerables, ja que les persones immigrants necessiten la nacionalitat per a tot. A més, els divorcis no sols es poden produir en el jutjat sinó també en la notaria, on cal pagar, i en el jutjat no.

Què opina d'aquest procés de privatització?

El registre civil és la història de la gent senzilla. Els rics tenen biografies, carrers que porten el seu nom... Però per a saber com eren els nostres avantpassats o el que treballaven, només tenim un registre civil. Aquesta és la nostra petita història; ara està en un lloc públic i privatitzar és robar la història a la gent humil. Però així ho van decidir a Madrid, i el Govern Basc no va lluitar per a aconseguir aquesta competència. I jo crec que això és una pèrdua terrible.

Davant el desbordament dels tribunals, els treballadors han reivindicat en els últims temps unes condicions de treball dignes.

Ara, el jutjat d'Azpeitia es troba en millor situació, però ha estat molt escanyat. Es van posar alguns reforços, amb la contractació temporal d'alguns treballadors, però no tenen un lloc de treball fix. En Azpeitia, hi ha un treballador que treballa entre 8 i 9 anys, però sempre com a reforç. Volen més precarització. Jo també vaig lluitar contra això, però és molt difícil aconseguir alguna cosa.

Què significa per a Azpeitia ser jutjat al poble?

Sobretot, és molt còmode per a la gent. Però el que passa és que el tribunal, probablement amb tota la raó, té mala reputació. Perquè en el jutjat es fa repressió: en principi, la justícia ha de ser igual per a tots, transparent, però després, en la pràctica, veiem que la justícia o la justícia que anomenen és un instrument o instrument de poderosos per a controlar a la gent.

Les reivindicacions contra la Justícia s'han multiplicat en els últims temps. El cas dels joves d'Alsasua, el de la violació grupal de Pamplona, els presos polítics catalans... Quins límits té la justícia?

En els tribunals s'aplica la llei, però qui fa la llei? Els més poderosos. I moltes vegades, fins i tot el que té el poder decideix com ha d'usar-se la llei. A mi no m'ha tocat cap procediment contra un delinqüent; la majoria dels delictes són robatoris de coure per part de gitanos, que hi ha okupes en una casa, històries de venedors de carrer... Què és això? L'opressió de la gent més feble, i això es fa en el jutjat. També hem vist en la televisió els procediments contra els propietaris de bancs, quines penalitzacions els estan imposant? T'adones que és molt pitjor tenir una baralla en un bar que deixar a la gent sense casa.

No tots són iguals davant la justícia?

Les decisions es prenen en el Jutjat en funció de la persona. La justícia no és igual per a tots: la justícia és masclista, classista i racista. Poso un exemple, vist en Azpeitia. Una menor d'edat va denunciar haver sofert un abús sexual en un control de la Guàrdia Civil i, com era menor d'edat, va acudir al jutjat acompanyada de la seva mare. La noia va declarar i després, normalment, s'escolta la declaració de l'imputat. Com els imputats eren Guàrdies Civils, havíem de citar-los, però no els citem. El jutge va dictaminar que la jove havia estat manejada per la seva mare i que per això es va fer la declaració. Vaig dir: ‘Però citarem a la Guàrdia Civil, no?’. El jutge va respondre: 'No, no les molestem, perquè han de fer el seu treball'. I es va acabar. L'assumpte es va arxivar.

Et vas decidir per la teva passió per la justícia endinsar-te en aquest món?

No, perquè vaig tenir l'oportunitat de fer oposicions. Però és veritat que pensava que l'administració de justícia seria més útil, i després em vaig adonar que es queda tala. En Azpeitia s'aclareix moltes discrepàncies, i vull pensar-ho que també s'evitin alguns atacs. Però en un procediment judicial ningú gana, i encara que guanyis el judici, sempre perds alguna cosa: diners en general, salut, i a vegades, alegria de viure.

Què li agrada a aquest ofici?

M'agrada veure com és la realitat, i ho veus en el jutjat. Des de la teva taula passen totes les misèries, i això és trista, però veus com és la vida en el jutjat. No és ideal, és com és. Quan vaig començar a treballar, un amic em va dir: -Ves amb compte, t'assecaràs.

Per què?

Perquè veus coses terribles: perquè veus que un nen és prostituït pel seu pare, que t'ha pegat, que una mare ha denunciat al seu fill o a la seva filla... Aquest és el lloc idoni perquè la gent perdi la confiança.

Hi ha poc amor en el jutjat?

Els que venen a casar-se sentiran amor, però a partir d'aquí, poc.