Un doll mitjà de vitet (Capsicum annuum) és una planta conreada en la primera lluna minvant i enguany sí, haig d'investigar aquest dolor… El vitet porta en nom del dolor, en molts casos, però amb cura, el punt de dolor o el punt de dolor són més escamotejats, com els pebrots del piquillo (Capsicum annuum “Piquillo”) o el vermell. El dolor està lluny i el seu nom ho diu molt bé: Capsicum annuum “Biper Eztia” i també de Guernica Capsicum annuum “Guernica”.
El dolor, no obstant això, és necessari, no? Sense dolor, sense aixetes puntes, sense bijuteria, no noto la vida. Aquests frontisses de tots aquests pebrots picants els tinc a mà en la cuina. També en la preparació d'aliments en la cuina i en el menjar preparat en la taula. Aquest curt camí de la cuina a la taula ens porta sempre a l'horta. En el nostre cas aquest circuit és molt curt, qüestió d'uns pocs metres. I el dolor em sembla endeví: la invenció del camí que va des de la idea fins al naixement del dolor, al treball, a la creativitat, a la punta del dolor. És a dir, una fàcil vigilància fins al plaer del sostre de la boca a orgasme. Fàcil i difícil. Cada vegada són més difícils les tasques de conèixer pebrots diferents, trobar llavors o plantes, portar-les a temps, plantar-les, cuidar-les i collir-les. Fins a la barana i si s'aconsegueix el local, són més fàcils que bufar el de cuina i el de taula.
La vaca també bufa. En els últims temps, sobretot en els mitjans de comunicació, el gas metà és la digestió de la vacuna, una causa cada vegada major que, aparentment, el gas sigui perjudicial per al planeta o per a les nostres vides. Com si els vuit mil milions de persones que som no creéssim un pou… La nutricionista Angela Quintas, autora del llibre Superpedorro (puzkerrontzi alaena), diu que és habitual que una persona llanci entre 15 i 20 soplos al dia. Vuit mil milions de persones, cinc-centes cada dia, són 44 bilions de soplos a l'any, això sí, un fort vessament de metà.
El doctorand Leoni Martins de la universitat estatunidenca Penn State ha realitzat una recerca per a millorar l'alimentació de les vaques i aprofitar millor els aliments de les vaques. En ell va mesurar l'efecte d'afegir 48 vaques d'holstein (aquí conegudes com a “frisona”) a la capsicum oleorresina que produeix el dolor dels pebrots. I els resultats van ser espectaculars. Les vaques capturades de capsina procedent de vitets o oli de clau utilitzen millor l'energia generada pel menjar i els aporta un costat inesperat i beneficiós: reduir les emissions de metà.
Jo vaig plantar el camp de vitets en la lluna minvant anterior. El mesurament del metà vindrà després. Després en calent.
Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]
Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]