Un doll mitjà de vitet (Capsicum annuum) és una planta conreada en la primera lluna minvant i enguany sí, haig d'investigar aquest dolor… El vitet porta en nom del dolor, en molts casos, però amb cura, el punt de dolor o el punt de dolor són més escamotejats, com els pebrots del piquillo (Capsicum annuum “Piquillo”) o el vermell. El dolor està lluny i el seu nom ho diu molt bé: Capsicum annuum “Biper Eztia” i també de Guernica Capsicum annuum “Guernica”.
El dolor, no obstant això, és necessari, no? Sense dolor, sense aixetes puntes, sense bijuteria, no noto la vida. Aquests frontisses de tots aquests pebrots picants els tinc a mà en la cuina. També en la preparació d'aliments en la cuina i en el menjar preparat en la taula. Aquest curt camí de la cuina a la taula ens porta sempre a l'horta. En el nostre cas aquest circuit és molt curt, qüestió d'uns pocs metres. I el dolor em sembla endeví: la invenció del camí que va des de la idea fins al naixement del dolor, al treball, a la creativitat, a la punta del dolor. És a dir, una fàcil vigilància fins al plaer del sostre de la boca a orgasme. Fàcil i difícil. Cada vegada són més difícils les tasques de conèixer pebrots diferents, trobar llavors o plantes, portar-les a temps, plantar-les, cuidar-les i collir-les. Fins a la barana i si s'aconsegueix el local, són més fàcils que bufar el de cuina i el de taula.
La vaca també bufa. En els últims temps, sobretot en els mitjans de comunicació, el gas metà és la digestió de la vacuna, una causa cada vegada major que, aparentment, el gas sigui perjudicial per al planeta o per a les nostres vides. Com si els vuit mil milions de persones que som no creéssim un pou… La nutricionista Angela Quintas, autora del llibre Superpedorro (puzkerrontzi alaena), diu que és habitual que una persona llanci entre 15 i 20 soplos al dia. Vuit mil milions de persones, cinc-centes cada dia, són 44 bilions de soplos a l'any, això sí, un fort vessament de metà.
El doctorand Leoni Martins de la universitat estatunidenca Penn State ha realitzat una recerca per a millorar l'alimentació de les vaques i aprofitar millor els aliments de les vaques. En ell va mesurar l'efecte d'afegir 48 vaques d'holstein (aquí conegudes com a “frisona”) a la capsicum oleorresina que produeix el dolor dels pebrots. I els resultats van ser espectaculars. Les vaques capturades de capsina procedent de vitets o oli de clau utilitzen millor l'energia generada pel menjar i els aporta un costat inesperat i beneficiós: reduir les emissions de metà.
Jo vaig plantar el camp de vitets en la lluna minvant anterior. El mesurament del metà vindrà després. Després en calent.
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
