Un grup de militars colpeja el Nadal després de les eleccions
- Després de la mort en 2009 de l'ex president Omar Bongo, el seu fill Ali Bongo es va convertir en president. La família Bongo està en el poder des de 1967. Les últimes eleccions es van celebrar el dissabte i Bong va tornar a guanyar entre les denúncies de frau.
L'equip militar es presenta com a “Comissió de Transició Institucional i Restauració”. En la seva compareixença en televisió, els militars denuncien la “crisi institucional, política, econòmica i social” del país. Han tancat davanteres i desmantellat totes les institucions. “Les eleccions no han garantit les condicions per a una votació clara, creïble i inclusiva”, ha assenyalat els militars. A Libreville, capital de Nadal, diverses persones surten al carrer per a mostrar el seu suport als militars.
El cop s'ha produït després de la denúncia de fraus electorals realitzada pel candidat principal de l'oposició d'Albert Ondo Ossa Bongo. Les eleccions no van comptar amb observadors internacionals i els col·legis es van obrir tard. A més, després de les eleccions, la policia va tallar la connexió a internet i va emetre l'ordre de retorn. No és la primera vegada que es realitza la denúncia electoral: També en 2016 l'opositor Jean Ping va denunciar el frau i en 2019 va ser un intent de cop d'estat contra Bongo.
Resposta internacional
Olivier Veran, portaveu del Govern francès, condemna el cop d'estat. França compta amb 400 militars i importants interessos econòmics de Nadal. La Unió Europea ha afirmat que el cop portarà a Àfrica una “major inestabilitat” i ha expressat la seva “preocupació”. Països com els Estats Units, Rússia o la Xina han mostrat la seva "preocupació".
Mali (2020), Guinea (2021), Burkina Faso (2022) Níger (2023) i ara Nadal. Cada Estat té la seva pròpia realitat sociopolítica, i la mirada occidental no pot fer generalitats. Cada cop d'estat té les seves peculiaritats i raons, perquè Àfrica és extensa i cada poble té la... [+]
Akordioa gaitzetsi dute Abdalla Hamdok estatuburuaren koalizio kideek, eta herritarrek ere protestan jarraitzen dute. Orokorrean nazioarteak txalotu egin du militarren eta zibilen arteko “krisi politikoa konpontzeko” adostasuna.
Armadak atxilotu egin ditu Abdalla Hamdok estatuburua eta beste hainbat ministro. Demokraziarako trantsizioan, lider zibilak eta militarrak boterea partekatzen aritu dira, baina euren arteko tentsioa lehertu egin da orain. Larrialdi egoera honetan, Trantsizio gobernuak adierazi... [+]
Igandean Kabul hiriburua konkistatu zuten matxinoek. Datozen egunetan iragarriko dute Afganistango Emirerri Islamikoa. Ihes egin nahi duten herritarrak aireportuetan pilatu dira baina momentuz ez dute inor ebakuatu. Kabulgo aireportuan bost hildako egon dira.
Armadak larrialdi egoera ezarri du urtebeterako eta herrialdearen kontrola hartu du. Win Myin presidentea, eta Aung San Suu Kyi estatu kontseilaria eta Bakearen Nobel sariduna atxilotu dituzte.
Gobernu kolpistaren fiskaltzak 33 lider sindikalen aurka prozesu penala abiatzeko eskaerak jaso dituela jakinarazi du. Aurreko astean dinamitaz eraso zieten La Pazen bi sindikaturen egoitzei. Urriaren 18rako daude aurreikusiak hauteskundeak Bolivian.