MILITÀNCIA

Moviment "26 de Març"

als meus amics

Fa a penes dos anys ens ajuntem

fer alguna cosa

encara que sigui poc

a favor de la pàtria domèstica

el malalt estava tan fotut

al principi sentíem una tèbia culpa

una espècie de febre humida que anuncia el refredat

perquè, naturalment, cadascú reivindicava la seva teoria de la pena

malentès comunitari d'alguna manera

poques persones per naturalesa havien arrencat la seva còlera o la seva nostàlgia de la beina de l'espasa

i el futur mantenia les catàstrofes darrere dels seus ennuvolats paravents

els salaris eren baixos, però les previsions eren enormes

no obstant això, els almaceneros i els modistes ja eren tan estúpids en aquella època que no tenien com a garantia

aprovació d'anuncis

en les crisis agres i en les pitjors, com ocorre sempre

les absències dels ocupants

és a dir, per indiferència davant la indiferència.

plenes de consciència i barracons

i, en conseqüència, molts no tenien amb què matar la gana

i es limitaven a torturar la fam

Quina contenta comencem fa dos anys!

per a saber el poc que érem

i assumint unànimement el desordre del món i de la vida

i jurava per la Bíblia o més aviat pel reglament provisional

mai intentaríem ordenar la vida i el món per complet

només intentaríem que el caos es fes amb lentitud

i que l'home mereixés els seus càstigs, però també els seus recompenses

i, sobretot, que no percebés ni recompensa ni càstig més enllà de la seva condició de creditor

els nostres germans i les nostres germanes van començar a morir sobtadament

i en el primer accés d'angoixa observem que no estàvem disposats a la vida sense més remei que així.

perquè ens robessin

la mort ja no era un nen cremat amb napalmez i coca colaz en una zona desmilitaritzada

un vietnamita

des de la mort, era un hivern aquí una bomba un dolor aquí un afusellament

una tristesa a penes perceptible per l'esquena entre el fum de dos-cents cigarrets.

cent mil nusos en la gola.

una tarda ens vam posar a portar als nostres amics i amants

La tejara del nortera el buceora

Sant Cementiri del No Oblit

i llavors es van acabar totes les variants de la festa i de la festa.

Vam haver de pensar mil·límetre a mil·límetre sobre mil·límetre l'ampli territori de la tasca

és clar que un poble no comença a ser un poble fins que cada singular necessita el seu plural

fins que el sent

i precisament la necessitat del plural ens va portar a ajuntar-nos, a ajuntar-nos i als rostres i les cares mútues

pors i atreviment mutus

el resultat no era molt abundant

però suficient

no és veritat que l'energia s'ajunti a paletazos

el valor es recull en cullerades petites

i, no obstant això, basta

i, no obstant això, és suficient encara que no excessivament

com deia el vell gris

després de donar una pallissa al seu fill

aquest mètode és perfecte

però només per als supervivents

per contra, vam aprendre que la militància

aquesta paraula tantes vegades desproveïda de força per les llegendes i els discursos.

que l'estat civil era tan normal com normal

i col·lectiu com a tirans tremoleu

Ens vam adonar que les militàncies són l'alfabet de les tradicions

però que no tenia més que un amor pel tradicional

no és possible

encara no és el moment de celebrar la victòria

molt menys en el centre de la plaça per a deixar anar coloms

o per a fer sonar les expectatives i els campanars

ni tan sols per a xiular pels tangos melancòlics

de per si mateix, falta molt per a viure i morir

per a aprendre i desaprendre molt

la història, com sempre, està plena de virtuosos pressentiments

però, en canvi, en els suburbis miserables de la història

plens de femers de resignació

barallant amb escepos ideològics per a calumniar

enveja de la criatura aliena

amb les mentides versemblants que es diuen per a encobrir la veritat

fa a penes dos anys ens trobem

fer alguna cosa

encara que sigui poc

a favor de la pàtria domèstica

estava tan malalt

fotut

i si al final hem après alguna cosa

hem comprès que l'odi no val molt

però molt menys val el perdó

de manera que sàpiguen

honrats

mediocres

i els dolents

que a partir d'ara caminem junts, creixent, buscant i fins i tot cantant

que no significa en absolut

perdonar

elefant

una memòria

existeix militància.

abril de 1973

MARIO BENEDETTI

(Traducció: Aiora Jaka Irizar)

** Aquest poema forma part del número 251 del monogràfic Larrun, Models de militància recents en escenaris desconeguts.