La Justícia peruana ha iniciat el primer de març un nou procés contra l'expresident Alberto Fujimori per haver obligat a decapitar a milers d'indígenes al Perú. El procés judicial dirigit pel jutge Rafael Martínez s'ha iniciat després de disset anys de peticions d'activistes en defensa dels drets humans.
Entre 1996 i 2000, sota el govern de l'expresident, es va posar en marxa la campanya denominada "Contracepció Quirúrgica Voluntària". Durant aquest temps, 350.000 dones i 25.000 homes, segons la Fiscalia peruana, pertanyents a la comunitat indígena de quítxua i amb escassos recursos econòmics, van ser esterilitzats en contra de la seva voluntat.
El control de la natalitat es va establir com a mesura per a combatre la pobresa, segons el Govern, per a reduir les taxes de natalitat en els sectors amb menys recursos.Els responsables van informar en un primer moment que els procediments quirúrgics s'havien dut a terme amb el consentiment dels pacients. No obstant això, en 2002, mitjançant un estudi del Congrés de la República, es va demostrar que el personal sanitari havia estat pressionat per a realitzar esterilitzacions no conformes a les dones.
Més de 2.000 dones han manifestat que van ser violades, enganyades i perseguides per a dur a terme l'operació, en la qual van ser detingudes Moscou. 25 anys després s'han atrevit a denunciar davant els grups de defensa dels drets humans. La majoria de les víctimes són dones, i a l'ésser la mare una llengua quítxua, no dominaven el castellà; a més, moltes d'elles eren no lletrades. El govern es va aprofitar d'això per a realitzar en molts casos una operació d'amarrament de trompes en condicions infrahumanes. Divuit dones van morir a causa de les intervencions quirúrgiques i unes 1.300 dones van sofrir seqüeles físiques.
El fiscal Pablo Espinoza ha acusat l'ex president de cometre "delictes contra la vida, el cos i la salut" durant la seva detenció. A més, també han estat processats els ex ministres de Sanitat Eduardo Yong, Marí Costa Bauer i Alejandro Aginaga, que han estat condemnats per un delicte d'homicidi. Fujimori, que no ha estat en el procés, ha defensat que no ha de ser jutjat per aquest cas, ja que l'acusació no es va incloure en el grup delictiu quan va ser extradida de Xile en 2007.
Alberto Fujimori està complint una condemna de 25 anys de presó per les massacres de Barris Alts i La Cantunta que se li han succeït durant el govern dels Fujimori.
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Londres 1928. Al Victoria and Albert Museum va arribar un quadre molt especial: en el quadre apareix un home negre, amb perruca i levita, envoltat de llibres i instruments científics. Així va ser catalogat en el Museu: “Singular retrat satíric que representa un experiment... [+]
Steilas considera fora de lloc l'esforç del Rectorat de la UPV/EHU per a impedir la participació d'una persona a través d'una comunicació en el congrés sobre Sobirania(és) celebrat recentment en la nostra universitat. No entenem l'intent d'obstaculitzar l'activitat acadèmica... [+]