L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu domicili d'Altza en 1985, en el dia d'avui. Va ser brutalment torturat i assassinat en la caserna, i el seu cadàver va aparèixer vint dies més tard en la zona d'Endarlatsa (Navarra), en el riu Bidasoa.
L'acte de col·locació de la placa tindrà lloc a les 12.00 hores i, segons ha explicat el Consistori, “igual que s'ha fet amb altres actes de col·locació de plaques, es realitzarà un petit homenatge. En la mateixa participaran l'alcalde de Donostia, Eneko Goia, representants dels grups municipals i familiars de les víctimes”. Amb això, seran ja 32 les plaques col·locades per l'Ajuntament per a “recuperar la memòria i visibilitzar en l'espai públic a les persones que van perdre la vida pel terrorisme i la violència de base política”. El projecte es va posar en marxa fa dues legislatures.
Natural d'Orbaizeta (Navarra), Zabalza vivia en Altza, i era xofer de la Companyia del Tramvia de Sant Sebastià i afiliat al sindicat ELA. En l'operació del seu arrest també van ser detinguts la seva parella, Idoia Aierbe, el seu cosí Manuel Bizkai, dos dels seus germans, Patxi i Aitor, i l'escriptor Ió Arretxe, un dels detinguts. Aierbe i Arretxe també van ser torturats. Dissabte passat, Zabalza va ser homenatjat en el Txoko de Mikel.
Reconeguda com a víctima
Després de molts anys de lluita entre afins de Zabalza, el Govern Basc va reconèixer a Zabalza com a víctima en 2022, i el Govern de Navarra també el va fer al maig d'enguany. Es tracta, per tant, d'un pas més en la declaració del cas de la placa d'Orbaizeta que col·locarà l'Ajuntament.
El Govern d'Espanya, per part seva, manté la versió oficial que va establir fa gairebé 40 anys i que quan li van portar a verificar un zulo d'ETA, va fugir i es va ofegar en el Bidasoa. No obstant això, aquesta versió ha estat desmentida en més d'una ocasió pel forense Pako Etxeberria, i en 2021 es va publicar la gravació d'una conversa entre el capità de la Guàrdia Civil Luis Alberto Perote, coronel del CESID (Centre Superior d'Informació de la Defensa) i el cap de la caserna d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo: “Se'ls ha anat per les mans, se'ls ha quedat en l'interrogatori”, va dir Gómez Nieto.
D'altra banda, els documents del cas Zabalza segueixen classificats malgrat que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar disposat a desclassificar-se en 2022. Cal no oblidar que l'any passat el Govern d'Espanya va augmentar el nivell del guàrdia civil vinculat al cas Arturo Espejo, impulsat pels ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.