L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu domicili d'Altza en 1985, en el dia d'avui. Va ser brutalment torturat i assassinat en la caserna, i el seu cadàver va aparèixer vint dies més tard en la zona d'Endarlatsa (Navarra), en el riu Bidasoa.
L'acte de col·locació de la placa tindrà lloc a les 12.00 hores i, segons ha explicat el Consistori, “igual que s'ha fet amb altres actes de col·locació de plaques, es realitzarà un petit homenatge. En la mateixa participaran l'alcalde de Donostia, Eneko Goia, representants dels grups municipals i familiars de les víctimes”. Amb això, seran ja 32 les plaques col·locades per l'Ajuntament per a “recuperar la memòria i visibilitzar en l'espai públic a les persones que van perdre la vida pel terrorisme i la violència de base política”. El projecte es va posar en marxa fa dues legislatures.
Natural d'Orbaizeta (Navarra), Zabalza vivia en Altza, i era xofer de la Companyia del Tramvia de Sant Sebastià i afiliat al sindicat ELA. En l'operació del seu arrest també van ser detinguts la seva parella, Idoia Aierbe, el seu cosí Manuel Bizkai, dos dels seus germans, Patxi i Aitor, i l'escriptor Ió Arretxe, un dels detinguts. Aierbe i Arretxe també van ser torturats. Dissabte passat, Zabalza va ser homenatjat en el Txoko de Mikel.
Reconeguda com a víctima
Després de molts anys de lluita entre afins de Zabalza, el Govern Basc va reconèixer a Zabalza com a víctima en 2022, i el Govern de Navarra també el va fer al maig d'enguany. Es tracta, per tant, d'un pas més en la declaració del cas de la placa d'Orbaizeta que col·locarà l'Ajuntament.
El Govern d'Espanya, per part seva, manté la versió oficial que va establir fa gairebé 40 anys i que quan li van portar a verificar un zulo d'ETA, va fugir i es va ofegar en el Bidasoa. No obstant això, aquesta versió ha estat desmentida en més d'una ocasió pel forense Pako Etxeberria, i en 2021 es va publicar la gravació d'una conversa entre el capità de la Guàrdia Civil Luis Alberto Perote, coronel del CESID (Centre Superior d'Informació de la Defensa) i el cap de la caserna d'Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo: “Se'ls ha anat per les mans, se'ls ha quedat en l'interrogatori”, va dir Gómez Nieto.
D'altra banda, els documents del cas Zabalza segueixen classificats malgrat que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar disposat a desclassificar-se en 2022. Cal no oblidar que l'any passat el Govern d'Espanya va augmentar el nivell del guàrdia civil vinculat al cas Arturo Espejo, impulsat pels ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.