En primer lloc, analitzarem la presentació interessada de les dades. D'una banda, fa referència a aquells països amb un gran potencial per a la generació hidroelèctrica i l'eòlica marina, i d'altra banda, situant-nos en el mateix nivell, Euskal Herria apareix dividida presentant únicament dades de la CAPV. És rar que sent part d'un partit que realment es defineix com a independentista es presenti de manera separada la qüestió de les “renovables”. En el conjunt d'Hego Euskal Herria el percentatge se situa en el 44,57% (dades del REE; no tenim dades d'Iparralde), molt prop de la mitjana europea (segons Eurostat, en 2023 va ser del 44,7%).

D'altra banda, analitzarem la necessitat de produir electricitat mitjançant macros “renovables”. A l'hora d'analitzar la necessitat de proporcionar una instal·lació massiva de fonts d'energia “renovables”, distingim tres factors: Pobresa energètica a Europa, augment de la indústria militar i digitalització. No podem oblidar que a Europa existeixen els països capitalistes més forts a nivell mundial i hem d'entendre aquests tres factors en un context de competència geopolítica amb altres països.

La pobresa energètica ha de ser entesa com una condició important de la crisi econòmica en la qual estem immersos, ja que els països europeus no tenen un alt poder de generació d'energia de manera autònoma, la qual cosa limita la capacitat autònoma del bloc. Europa vol recuperar un control directe sobre els recursos energètics, no perquè el preocupi l'emergència climàtica, sinó perquè vol estar preparada per a la guerra i l'augment de la tensió entre els països. Per tant, l'auge de la indústria militar i l'expansió dels macroprojectes elèctrics són ara com ara dos fenòmens que van de bracet. Una indústria militar desenvolupada permet tenir un control sobre els recursos i els mercats, sens dubte una de les prioritats de les principals potències actuals. Per contra, la digitalització s'ha convertit en l'element central de la competència capitalista actual, tal com ho estem veient amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA).

El fenomen de la digitalització implica un augment significatiu de la demanda elèctrica i els macroprojectes elèctrics pretenen respondre en gran manera a la demanda energètica d'aquesta indústria.

En aquest context, hem de tenir molt clar que no és possible potenciar al màxim el desenvolupament de la indústria militar i de la IA i alhora dur a terme la descarbonització. És un discurs. Per tant, els qui en aquest context estan duent a terme la defensa de les “renovables” a nivell macro han de tenir clar que estan defensant el creixement econòmic europeu i els interessos de les elits econòmiques i polítiques d'Europa, intentant qüestionar el benestar dels ciutadans en el camí i establir les condicions per a augmentar la destrucció de la terra.

En conseqüència, existeix una oposició cada vegada més clara cap als partits que legitimen la destrucció de la terra. Això és el que vam veure el passat 22 de març als carrers de Vitòria-Gasteiz. Va ser una manifestació patrocinada per més de 150 agents i milers de persones sortim al carrer amb un missatge clar: "Euskal Herria no està a la venda! ".

Amb l'entrada en vigor d'EH Bildu en les institucions, semblava que els diaólogos entre institucions i moviments populars es donarien més sovint, que podríem utilitzar el procediment de processos participatius per a la resolució de qüestions complexes. Però l'actitud d'Otero demostra clarament que més que obrir marcs per al debat, els tanquen, defensant de manera dogmàtica i jeràrquica les posicions polítiques acordades en les seves oficines i desoint les veus de la ciutadania. En la mateixa línia va la postura adoptada per EH Bildu en dos municipis alabesos, que ha adoptat la decisió d'imposar macroprojectes eòlics en Labraza i Arratzua-Ubarrundia.

És clar que hem de donar una sortida a la crisi ecològica (no sols a la climàtica) i per a això hem de dur a terme transformacions polítiques, econòmiques i culturals de fons. El procés destructiu que estem vivint no indica la direcció d'aquesta transformació, per la qual cosa des d'Euskal Herria Bizirik continuarem denunciant la farsa de macroprojectes elèctrics i altres infraestructures capitalistes.